Ripoll homenatja Sofia Castillo a l'exposició dels 75 anys de la Guerra Civil

La Mostra, que es podrà visitar fins al 12 de maig al Museu Etnogràfic, combina un recull de cartells amb objectes del Museu de la Retirada i dels bombardejos

per Arnau Urgell, Ripoll | 24 de març de 2014 a les 16:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Màscares antigàs i cartells, a l'exposició de la Guerra Civil Foto: Arnau Urgell

Sofia Castillo, historiadora i professora, va morir a finals de l'any passat poc abans del 75è aniversari de l'ocupació franquista del Ripollès i la fi de la Guerra Civil. Ripoll, que havia commemorat l'efemèride molt discretament, ara sí que ho ha fet amb una interessant exposició que es podrà visitar al Museu Etnogràfic fins al 12 d'abril. La mostra, que uneix els cartells propagandístics republicans amb objectes del Museu de la Retirada de Camprodon i dels bombardejos de Ripoll, s'ha convertit en un homenatge pòstum a Castillo.


La mostra itinerant Cartells de la Guerra Civil a Catalunya, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, esdevé el fons escènic perfecte per una exposició temporal de les que no s'han de deixar perdre. Els textos del llibre de Sofia Castillo i Olga Camps expliquen els bombardejos, la retirada republicana i l'inici de la dictadura que queden molt ben il·lustrats amb els objectes aportats per l'exposició permanent de Camprodon i els propis fons del Museu. Bombes, material bèl·lic, aixovar dels soldats i pertinences d'exiliats en plena reculada formen els diversos conjunts expositius de la mostra.

La historiadora Olga Camps va ser l'encarregada de contextualitzar La Guerra Civil 1936-1939. Propaganda, lluita, desenllaç . Va destacar la funció dels cartells –tant per cridar l'atenció de les democràcies europees com per implicar la població civil en el conflicte- així com l'important paper que va jugar Ripoll convertint les seves fàbriques metal·lúrgiques en indústries bèl·liques. Germans Casals, la forja de la Hispano, la Farga Palau i el petit Taller Puigmartí van ser inicialment col·lectivitzades i posteriorment controlades per la Generalitat per intentar armar l'exèrcit republicà.


El conflicte va suposar la mort de 119 ripollesos al front –115 dels quals republicans- i almenys 14 persones més van morir a la vila en cinc bombardejos entre el gener i el febrer de 1939. Tot i que Camps considera que és probable que fossin més víctimes admet que difícilment ja no es podrà demostrar. Del conjunt de morts, nou eren de fora de Ripoll, entre soldats i exiliats. A més, va recordar les 100.000 persones, civils i militars, que van creuar la frontera per coll d'Ares.

Les bombes de la Guerra Civil, un dels atractius de l'exposició. Foto: Arnau Urgell


Expectació per l'exposició sobre la Guerra Civil al Museu Etnogràfic. Foto: Arnau Urgell

 

Participació