La falsa fi de la Guerra Civil al Ripollès

"La guerra en Cataluña ha terminado" van assegurar els franquistes el 10 de febrer. Era cert a l'Empordà però no pas al coll d'Ares on els darrers militars republicans no van creuar-lo fins al dia 13

per Antoni Llagostera/Arnau Urgell, 11 de febrer de 2014 a les 07:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Recreació el 2009 de la retirada a coll d'Ares en motiu del 70è aniversari. Foto: Arnau Urgell

La Guerra Civil esgotava les darreres hores a Catalunya. Tanmateix, els franquistes es van avançar a donar-la per finalitzada i ho van anunciar en el comunicat del 10 de febrer de 1939. Tanmateix, en el cas del Ripollès aquest fet no es va produir fins al 13 de febrer quan les darreres tropes republicanes van abandonar Molló i van creuar coll d'Ares cap a la Catalunya Nord. ElRipollès.info s'afegeix a la commemoració amb una sèrie de reportatges sobre el 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil a la comarca publicant una versió adaptada dels articles d'Antoni Llagostera, president del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès.


La guerra en Cataluña ha terminado

Els “partes” del 9 i 10 de febrer de 1939 de l’Estat Major Nacional asseguraven: “Hoy se ha conseguido nuestro victorioso avance en Cataluña, y a las doce horas y quince minutos las tropas españolas llegaron a la frontera francesa. Se tienen noticias de haberse ocupado San Juan de las Abadesas y otros muchos pueblos y posiciones y de que nuestras columnas han logrado alcanzar gran profundidad”.


I continuava: “En Cataluña, a las once horas y 35 minutos, una de nuestras columnas alcanzó la frontera en el Coll del Perthus. Nuestras tropas continúan sin descanso la liberación de la pequeña parte de Cataluña próxima a la frontera francesa que aún no ha sido recorrida por los soldados españoles. Durante la noche pasada fue ocupado Camprodón, de gran importancia militar, y en el día de hoy se ha llevado a cabo la ocupación de Planes y Planoles y otros pueblos y posiciones próximos a Tossas. También ha sido alcanzada la frontera en otro punto importante, con la ocupación de la ciudad de Puigcerdá. El enorme desastre de las tropas rojas sigue acusándose en todas las carreteras y caminos, donde se encuentran abandonadas grandes cantidades de armas, municiones, efectos y material de todas clases, imposibles de detallar por su número y diversidad. Nuestras fuerzas han alcanzado victoriosamente, en el día de hoy, todos los pasos de la frontera francesa desde Puigcerdá hasta Port-Bou. La guerra en Cataluña ha terminado”.

Malgrat l’asseveració de que els tropes franquistes havien arribat a la frontera francesa el dia 10 de febrer de 1939 (“La guerra en Cataluña ha terminado”), això només és veritat en el cas de la frontera empordanesa, ja que fins el 13 de febrer les darreres tropes republicanes no van arribar els límits fronterers amb la Catalunya Nord en el cas del Ripollès.


Així ho va defensar sempre Avel·lí Artís-Gener Tísner i ho explicita en el seu llibre de memòries Viure i veure/2 (1990): “Els comunicats, les informacions divulgades per Franco afirmen taxativament que el dia 10 de febrer de 1939 Catalunya havia quedat definitivament ocupada. Això no és veritat i puc provar la meva asseveració amb la premsa coetània dels Pirineus Orientals. Els diaris del dia 12 de febrer anuncien que al coll Pregon hi ha a punt de passar a França el grup dels darrers combatents republicans que s’han oposat amb les armes als militars pràcticament victoriosos. I en els notes de darrera hora del dia 14, comuniquen que han travessat la frontera pel coll Pregon els 247 homes de la 60 Divisió, la darrera que surt de Catalunya. (…) A les cinc de la matinada del dia catorze de febrer de 1939 els gendarmes que ens esperaven ja ens havien desarmat i fet formar a la carretera de la Presta”.

Tísner utilitza el testimoni del corresponsal de L’Indépendant a Prats de Molló que publicava el dia 12 de febrer de 1939 la següent nota: “Parece ser que en la bolsa de Col d’Ares es donde las tropas republicanas han resistido mejor. Se espera en Prats-de-Molló la llegada de las últimas divisiones, y se percibe un cansancio general. Algunas personas han asegurado que Molló había sido ocupado por las tropas del general Franco, pero es todavía inexacto. Ni siquiera existe la certeza de que Camprodon haya sido ocupado, El ejército gubernamental regular está en línea de combate y continúa resistiendo el empuje nacionalista. Son los Cuerpos de Ejército XI y XVIII los que desempeñan esta misión” (Avel·lí Artís-Gener: La diáspora republicana (1975)).

I afegeix Tisner una crònica del mateix diari francès del dia següent, 13 de febrer de 1939: “A las diez, más de 2.000 hombres han desfilado por el pueblo, procedentes de La Preste. El puesto de guardia móvil situado en este caserío anuncia que por el Coll Pregon bajan unos 5.000 refugiados. Los franquistas, vistas las dificultades para seguir la desvastada carretera, operan un extenso movimiento de rodeo a lo largo de la frontera”.

Avui, aquestes dates de Tísner són, sense cap dubte donades per bones, deixant així com inexactes les del “parte” de l’Estat Major franquista. Jorge M. Reverte explica en el llibre La caída de Cataluña (2006): “ Al caer la tarde [13 de febrer], el último grupo de soldados de la 224 brigada que ha salido de Molló, cruza la frontera y llega a Prats de Molló. Los fugitivos no suman los efectivos de una compañía y media. Ya están cien metros en el interior de Francia. Desde la seguridad recién alcanzada se vuelven y contemplan cómo los soldados que les han vencido izan la bandera monárquica. Otros grupos, como el de Eduardo Sánchez Miralles, de la 68 brigada de la 34 división, han llegado desde Setcases, y observan España desde el pueblo francés de La Preste. Han combatido sin descanso desde el 23 de diciembre, cuando las tropas de Muñoz Grandes atacaron el Montsec”.

 

Participació