El Museu Etnogràfic s'implica en la gestió de la Farga Palau

Pere Palau explica a Joan Pluma i Jordi Munell com funcionava la Farga Palau. Foto: Arnau Urgell

El Museu Etnogràfic de Ripoll s'implicarà en la gestió de la Farga Palau, un dels elements d'arqueologia industrial més importants del país. Així ho determina el conveni que van signar aquest divendres l'Ajuntament de Ripoll i l'Agència de Patrimoni Cultural, propietària de l'equipament a través del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La voluntat de l'acord és millorar l'eficiència en el manteniment i, especialment, incentivar les visites guiades i activitats de promoció.

El conveni signat aquest divendres no suposa un canvi absolut sinó que “regularitza” la situació que s'ha anat produint en els darrers anys. En aquest sentit el director de l'Agència de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, va assenyalar que era molt més pràctic que des de Ripoll es pogués controlar que tot funciona que no pas que cada vegada que hi havia algun problema avisar a la seu del mNACTEC a Terrassa. Això sí, els costos els continua assumint la propietat que aportarà anualment entre 10.000 i 15.000 euros perquè el Museu Etnogràfic n'assumeixi la gestió.

Un dels aspectes que assenyala el conveni és la regularització dels horaris d'obertura –la porta exterior que permet veure l'equipament des del carrer de la Farga-. A més, es vol fer créixer el nombre de visites guiades –que permeten entrar a l'interior- tant a escolars com a visitants i turistes individuals. “El conveni no està gens tancat i no descartem més endavant que calgui posar personal fix el cap de setmana per permetre les visites contínues” va explicar Pluma. L'alcalde Jordi Munell, per la seva banda, va destacar la voluntat que aquest impuls permeti situar la Farga Palau com un element d'atracció turística i cultural i va destacar que la “gestió sempre és més fàcil de la proximitat.”

Documentada des del 1926

La Farga Palau és l’únic exemple patrimonial a Catalunya que conserva de forma íntegra les eines, màquines i estructura d’una farga que, tot i estar documentada des del 1626 com a farga de ferro, des de mitjans del segle XIX va canviar la seva producció per dedicar-se a la fabricació de perols, calderes, planxes per a alambins i tot tipus de peces de coure i aram fins l’any 1978 en que va cessar l’activitat.

El 1986 va ser declarada lloc d’interès metal·lúrgic mundial per l’American Society for Metals. Nou anys després la Farga Palau va ser adquirida pel mNACTEC, integrant-se com a seu del seu sistema territorial. Durant els anys 1999 i 2000 el mNACTEC va promoure dues campanyes d’excavacions arqueològiques per confirmar l’existència i ubicació de l’antiga farga de ferro de tradició medieval de Joan Palau. L’any 2006 va ser declarada Bé d’Interès Local (BCIL) per l’ajuntament de Ripoll i el mateix any s’inaugurava tota la restauració i consolidació de l’espai museïtzat.

Joan Pluma va destacar el paper de generacions de ripollesos –i sobretot de la família Palau- per haver mantingut fins als nostres dies la farga. De fet, tal i com va explicar Pere Palau, la clau està en la decisió del seu besavi de transformar-la de ferro a aram, una qüestió que en va assegurar la pervivència fins ben entrat el segle XX.