El 2013 al Ripollès: fent via esperant uns brots verds que no arriben

El resum de l'any que s'acaba amb les principals notícies a la comarca mes a mes

Arnau Urgell

31 de desembre del 2014

La Via Catalana va provocar la major mobilització de la història del Ripollès. Foto: Sergi Colomé

Acaba el 2013 i és l'hora dels balanços. És l'any sens dubte de la Via Catalana. Va ser segurament la major mobilització de la història del país i la que va fer desplaçar més ripollesos –uns 1.500, només en autocars-. L'efervescència política conviu amb els efectes d'una crisi que, tot i els anuncis oficials, no mostra brots verds entre la gent. L'atur es manté, la població cau, les retallades continuen i la solidaritat es multiplica. Enguany no hi hagut cap vaga general però sí aturades a l'ensenyament i al cremallera de Vall de Núria mentre que les polítiques recentralitzadores d'un govern espanyol disposat a prohibir la consulta d'autodeterminació posen el punt de mira en els ajuntaments petits i poden provocar la desaparició del jutjat de Ripoll.

Després d'un 2012 on els ERO es van multiplicar enguany n'han transcendit menys. Altres grans empreses, com Soler i Palau o Estiluz, han proporcionat bones notícies. I en una fase d'estancament de la construcció el projecte per desenvolupar la Devesa del Pla de Ripoll ha fet un pas endavant. ElRipollès.info ha intentat resumir l'any que s'acaba i aprofita per desitjar que el 2014 sigui millor tant per als nostres lectors com pel futur del país.

Gener: Ripoll 2013 comença amb un espectacular inauguració

Un espectacular inauguració al Monestir de Ripoll va servir el 26 de gener per iniciar oficialment la Capitalitat de la Cultura Catalana. Hi van prendre part unes 150 persones que van repassar la mil·lenària història de la vila davant d'uns 600 espectadors i 150 més que ho van seguir en una pantalla. Ripoll 2013, que va acabar el 29 de novembre amb un concert de l'Escolania de Montserrat, va agrupar centenars d'actes que es van deslliurar d'una agra polèmica entre CiU i ERC.

L'any també va començar amb molt bon peu per Txarango. El grup del Ripollès va guanyar un Premi Enderrock de la crítica al que van afegir-ne tres més per votació popular . També van ser reconeguts amb el guardó Disc Català de l'Any de Ràdio 4 i un Premi ARC a la millor gira internacional. Els Txarango van tancar la gira catalana el mes d'abril amb un concert que va fer saltar el Palau de la Música Catalana.

Txarango va tancar la gira catalana al Palau de la Música. Foto: Arnau Jaumira

Febrer: el Ripollès inicia la mobilització contra el fracking

La Plataforma Aturem el Fracking del Ripollès va néixer a inicis de febrer per lluitar contra el projecte d'investigació d'hidrocarburs que el Govern havia concedit a Teredo Oils en una àrea de 20.000 hectàrees entre el Ripollès, la Garrotxa i Osona. Després de setmanes de mobilitzacions i de força pressió política el Departament d'Empresa i Ocupació va retirar el permís, una decisió que va confirmar a mitjans de maig tot i les al·legacions de l'empresa. Mesos després, el conseller Felip Puig va descartar utilitzar aquesta tècnica d'extracció de gas i petroli a Catalunya i va anunciar canvis legislatius per evitar-la.

El febrer també va suposar l'esclat de la crisi d'un PSC del Ripollès molt crític amb la decisió de la direcció nacional de votar en contra la Declaració de Sobirania. Tots els militants de Sant Joan es van donar de baixa temporalment mentre que les seccions locals de Campdevànol i Ripoll van apostar per suspendre l'activitat orgànica. Núria López, després de mesos de reflexió, va acabar dimitint de tots els càrrecs entre els quals el de coordinadora comarcal. Tot i que continua al partit, és una de les impulsores de l'entitat Socialisme, Catalunya, Democràcia.

Març: unes fortes pluges provoquen un gran esvoranc a Ribamala

Un episodi de pluges, que va acumular entre 30 i 200 litres del 4 al 6 de març, va provocar un gran esvoranc a la carretera N-260 a Ribamala, al límit dels termes de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Les obres de reparació van ser complicades i, a banda d'alguns dies amb la carretera totalment tallada, va ser necessari donar pas alternatiu fins al mes d'octubre a la principal via de comunicació de la comarca posant al límit la paciència dels conductors.

Els treballadors de Vall de Núria, per la seva banda, van aprofitar la Setmana Santa per convocar tres jornades de vaga contra les retallades salarials i altres qüestions organitzatives. La mobilització va transcórrer sense incidents i amb un seguiment notable per part de la plantilla malgrat que el comitè va considerar “totalment abusius” els serveis mínims del 50%.

També va ser notícia en l'àmbit esportiu la victòria de Francesc Moret als 3 Dies de Trial de Santigosa trencant l'hegemonia d'un Jordi Pascuet que duia vuit victòries en els darrers dotze anys. A més, la Volta Catalunya va tornar a Vallter 2000 després de vint anys amb victòria del colombià Nairo Quintana.

Nairo Quintana entrant a la meta de Vallter. Foto: Josep Maria Montaner

Abril: Rodalies posa en circulació per fi els primers trens reformats

Rodalies va posar en circulació els dos primers trens reformats, una de les millores més reivindicades pels usuaris, amb tretze mesos de retard respecte les primeres previsions. Està previst que el conjunt de 14 combois remodelats s'acabin de lliurar la primavera de 2014 a raó d'una per mes. Tot i això, la realitat va quedar lluny de les expectatives i aquesta petita millora s'ha vist àmpliament superada per la reculada que ha suposat allargar en 12 minuts el temps de viatge del primer comboi que surt de Ripoll que a la pràctica ha deixat de ser semidirecte.

Una de les notícies més tràgiques de l'any també està relacionada amb el tren. El 18 d'abril un comboi va atropellar un jove de Ripoll quan travessava amb bicicleta el pas a nivell del passeig Ragull. L'incident va provocar una forta commoció a la vila i va obligar a les administracions a reaccionar per intentar millorar les mesures de seguretat d'aquest punt tan cèntric.

També va ser notícia la Trobada Nacional de Trabucaires que va aplegar uns 300 homes d'armes a Ripoll i va servir per batejar Colla de Pedrenyalers i Trabucaires de la vila. En un any amb molta cultura popular –en motiu de la Capitalitat Cultural- també van néixer les Diabladesses de Sant Joan.

Maig: Ripoll reivindica la figura de Ramon Casanova, “el boig de l'Hispano”

Coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana es va reivindicar la figura de Ramon Casanova, conegut com “el boig de l'Hispano”, empresari, inventor i activista cultural i polític. L'exposició va rebre més de 1.600 visitants a Ripoll i el maig es va traslladar al Palau Robert de Barcelona amb la presència d'Artur Mas a la inauguració. El president de la Generalitat va aprofitar-ho per reivindicar els empresaris sobiranistes coincidint amb l'inici d'una itinerància que també ha dut la mostra a Campdevànol –la seva població natal- i Terrassa.

Tot i que mancava un mes per l'estiu no ho semblava. A les habituals tempestes de primavera –amb pluja, llamps, trons i calamarsa que van deixar entre 60 i 100 litres- se'ls hi va sumar la neu que al llarg del mes va emblanquinar les muntanyes per sobre els 1.500 metres. A més, el diumenge 19 de maig la cota es va desplomar i es va veure nevar a l'entorn de poblacions com Nevà o Espinavell.

També va ser notícia el debut del Ripollès Rugby Club. El primer equip d'aquest esport a la comarca va jugar el primer amistós a Vic contra els Crancs d'Osona (37-7) i van omplir el municipal de Ripoll coincidint amb Sant Eudald contra el Banyoles.

Gran nevada a mitjans de maig a la pista del collet de les Barraques. Foto: Josep Manuel Mercader/Meteoribes

Juny: Òscar Pérez guanya l'Emmona, la prova reina de l'atapeït calendari de curses de muntanya

Les curses de muntanya viuen un boom espectacular. Al llarg del 2013 s'han disputat al Ripollès una vintena de proves –entre curses, trails, ultratrails i verticals- i de cara a l'any vinent la xifra encara creixerà més. La més dura és l'Emmona de la UE Sant Joan amb 106 quilòmetres i 8.000 metres de desnivell positiu tot i que la neu va obligar a modificar el recorregut. La victòria va ser per l'atleta barceloní Òscar Pérez que va fer bons els pronòstics i va arribar a la plaça Major amb poc més de 15 hores i mitja. En canvi, el mal temps va obligar a suspendre l'altra ultratrail, els Bastions de la Vall de Ribes, poques hores després de la sortida. A més, Roger Viñas es va adjudicar el Campionat de Curses de Muntanya del Ripollès –format per set proves- en imposar-se a Aleix Fàbregas per només dos punts.

El 6 de juny va descarregar una fortíssima tempesta a Ribes de Freser. El xàfec, que va assolir una intensitat de 250 litres/h, va acabar acumulant uns 64 litres en poc més de 45 minuts. Tot plegat va suposar diverses inundacions i afectacions en infraestructures del municipi valorades en 50.000 euros.

A Ribes van caure 64 litres en 45 minuts. Foto: Laia Deler

Juliol: dues setmanes seguides de tempestes deixen més de 200 litres

Del 10 al 23 de juliol el Ripollès va viure dues setmanes de tempestes molt intenses que van acumular entre 180 i 220 litres a bona part del Ripollès. A la capital, per exemple, va ploure catorze dies seguits i en quatre de les jornades van caure a la comarca pedres d'entre 2 i 4 centímetres.

Un control dels Mossos d'Esquadra a Can Villaura va acabar la matinada del 9 de juliol amb un tiroteig a la C-26 . L'individu, que va disparar tres tres sense ferir cap agent, va fugir abandonant el seu cotxe Borredà. Després d'hores d'intensa recerca es va produir un segon tiroteig al terme de Vilada amb una vintena de trets i que va acabar amb la mort del fugitiu, un veí de Mollet del Vallès de 30 anys amb múltiples antecedents, i dos policies ferits. El jutge de Berga va imputar cinc dels agents implicats però finalment en va retirar els càrrecs contra tres d'ells.

També va ser notícia esportivament que Marc Pinsach i Marta Garcia van revalidar la victòria a l'Olla de Núria més independentista. Mentrestant, els ajuntaments sobiranistes no paraven de rebre denúncies per declarar-se “territori català lliure”, aprovar exercir la sobirania fiscal o no penjar la bandera espanyola. En conjunt van ser deu expedients a cinc municipis.

Agost: la Marxa per l'Educació Pública arrenca amb força a Ribes de Freser

La Marxa per l'Educació Pública va recórrer el país durant vuit dies. Va arrencar el 24 d'agost a Ribes de Freser a tocar del domicili d'Irene Rigau. En la primera etapa, que els va dur fins a Ripoll, hi van participar unes 200 persones d'arreu de Catalunya. No va ser l'única mobilització contra les retallades en ensenyament que es va realitzar a la Vall de Ribes ja que anteriorment s'havien realitzat dos “escraches” a la consellera: una protesta contra el tancament de l'escola de Can Montllor de Terrassa i i una altra contra el decret de plantilles per part de l'assemblea de professors interins.

El 16 d'agost es va trobar el cos sense vida d'un veí de Campdevànol de 73 anys que havia desaparegut tres setmanes abans a l'entorn de Campelles. També es van complir tres mesos sense notícies d'un agent dels Mossos d'Esquadra originari de Ripoll destinat a la Garrotxa. Tot i que setmanes després es va localitzar el seu cotxe al Vallespir, la recerca per part de les policies d'ambdues vessants de la serralada no va donar cap resultat.

La Marxa per l'Educació Pública va començar a Ribes de Freser. Foto: Nerea Guisasola

Setembre: el Ripollès també fa via cap a la independència

La Via Catalana, una cadena humana per la independència de 400 quilòmetres, va tornar a convertir l'Onze de Setembre en una jornada històrica. El Ripollès es va afegir en massa en una iniciativa que va suposar la major mobilització mai vista a la comarca. Les ANC van moure 1.500 persones i 23 autocars mentre que desenes més s'hi van desplaçar amb cotxes per compte propi. Centenars de ripollesos, per la seva banda, s'enllaçaven en els seus pobles en una Diada que va comptar amb la presència del president Artur Mas a l'acte institucional de Ripoll des d'on va destacar “l'èxit aclaparador” de la mobilització independentista.

Les pluges i les baixes temperatures de finals d'agost i inicis de setembre van pronosticar una temporada “històrica” de bolets. Res més lluny de la realitat, les previsions van fracassar estrepitosament i al cap de poques setmanes no es trobaven rovellons enlloc. Mentrestant, el Consell Comarcal apostava per regular la recol·lecció de bolets, una possibilitat que Agricultura va anunciar a finals d'any per les 6.000 hectàrees de forests públics del nord de la comarca amb la introducció del carnet de boletaire. L'àrea on s'aplicarà inicialment forma part majoritàriament del futur Parc natural de les capçaleres del Ter i el Freser que el conseller Santi Vila va anunciar que seria una realitat “a finals” del 2015.

Octubre: Vallter inicia un nou model de gestió de la mà de FGC

Vallter 2000, controlada majoritàriament per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, va estrenar un nou model de gestió coincidint amb l'inici de la temporada 2013-2014. L'objectiu de l'empresa pública presidida per Enric Ticó, que va reconèixer que sense canvis hauria calgut tancar l'estació en dos o tres anys, és recuperar ràpidament els 60.000 visitants anuals –el doble que l'actual- per tal de fer-la sostenible. Les grans nevades del novembre van fer que s'arribés a avançar l'obertura al dia 23 tot i que f inalment va acabar sent el dia 30.

La possibilitat de rellançar l'estació d'esquí de la Vall de Camprodon va coincidir pràcticament amb la renúncia definitiva, per part de l'alcalde Xavier Trias, de la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus 2022. Un projecte que des de les institucions del Ripollès es veia com una oportunitat per aconseguir el reivindicat desdoblament del tren. Tot i això, al cap de poques setmanes ja es començava a fer bullir l'olla sobre la candidatura del 2026.

També va ser notícia la troballa a la comarca del primer individu de vespa asiàtica, una espècie invasora molt perjudicial per les abelles i els productors apícoles. Dos mesos després de detectar-la per primera vegada a la Garrotxa es va localitzar el primer niu a la Vall d'en Bas.

A Vallter s`acumula més de mig metre de neu nova. Foto: Quim Argemí

Novembre: Foment només assumeix ara un desdoblament parcial del tren

El Ministeri de Foment espanyol va assumir la idea del Departament de Territori de realitzar un “desdoblament funcional” entre Montcada i Vic. Concretament, el projecte té un cost de 60 milions d'euros –13 vegades menys que el desdoblament complet- consistent en duplicar la via en dos trams del Vallès i un d'Osona. Ana Pastor va anunciar que les obres començarien aquesta mateixa legislatura i que permetrien duplicar les freqüències. A més, hi ha el compromís d'invertir 12 milions fins al primer semestre de 2016 per a actuacions urgents a la línia en el marc d'un pla de xoc de Rodalies.

Després d'una tardor força seca, una llevantada va deixar entre 80 i 160 litres del 16 al 18 de novembre. Les precipitacions van multiplicar el cabal del Ter a Ripoll en només 48 hores i va deixar més de mig metre de neu a les cotes altes, un fet que va assegurar un gran inici de la temporada d'esquí. El novembre, amb una segona meitat ben freda després de les dues primeres setmanes molt suaus, va acabar amb una nevada que va baixar fins a bona part de les valls i va causar problemes de trànsit a Camprodon.

Desembre: tragèdia a la C-17 a la Farga de Bebié

Una família sencera, amb dos nens de 8 i 9 anys, va perdre la vida en un accident de trànsit a la C-17 el 14 de desembre a la Farga de Bebié, al terme de les Llosses. La furgoneta amb la qual viatjaven va impactar contra un mur i va acabar caient al Ter en un dels sinistres més tràgics en molts anys. L'accident va provocar que els alcaldes de Ripoll i les Llosses exigissin solucions per rebaixar la perillositat d'aquest tram de l'autovia que aprofita el traçat de l'antiga carretera. Trànsit, per la seva banda, investiga perquè la tanca de formigó no va evitar la caiguda de la furgoneta al riu.

L'accident de la Farga va fer disparar el balanç de víctimes mortals a les carreteres del Ripollès fins a les sis, una de les pitjors xifres en molt anys. Les altres morts es van registrar a l'agost a la C-38 a Sant Pau de Segúries i a l'abril en un camí veïnal d'Abella .

També va ser notícia l'anunci de la data i les preguntes de la consulta d'autodeterminació del 9 de novembre de 2014 que va ser ben rebut per la pràctica totalitat de partits i institucions ripolleses. Per altra banda, en ple procés per constituir una agència de desenvolupament que agrupi els consorcis del Ripollès, va plegar després de 22 anys el gerent del Consell Comarcal, Raül Morales, i va ser substituït per Albert Puigvert.