23
de desembre
del
2013
La Capitalitat de la Cultura Catalana va començar el 24 de desembre de 2012 amb la recuperació del Cant de la Sibil·la. Enguany, just abans de la Missa del Gall, es tornarà a escoltar al Monestir aquest cant sacre del segle X. La interpretació del Cant de la Sibil·la, en el marc d'un ambient medieval, anirà a càrrec de la coral Capella de Santa Maria i Cristina Arimany com a sibil·la i Modest Moreno a l’orgue a partir de tres quarts de dotze.
Durant els primers temps del cristianisme, la missa de la nit de Nadal començava a les 12 de nit i s’allargava fins el primer cant del gall, per això ha mantingut el nom de Missa del Gall. Després a l’edat mitjana es van anar fent escenificacions sacres, amb els versos profètics sibil·lins recollits per Sant Agustí. Tota aquesta representació litúrgica –en llatí- va anar perdurant com a Cant de la Sibil·la en forma de profecia apocalíptica cantada durant la Missa del Gall.
La versió més antiga que es coneix és precisament la del Monestir de Ripoll i data de l’any 975. El concili de Trento va prohibir les celebracions de caràcter popular i es va començar a eliminar tota mena de teatre, i per tant també el cant de la Sibil·la. Tot i així la tradició es va mantenir viva sobretot a Mallorca i l’Alguer. En els últims anys s’ha anat recuperant a molts punts del Principat, per exemple a Sant Joan de les Abadesses i a la Catedral de Barcelona, i el 2010 va ser reconegut fins i tot com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Durant els primers temps del cristianisme, la missa de la nit de Nadal començava a les 12 de nit i s’allargava fins el primer cant del gall, per això ha mantingut el nom de Missa del Gall. Després a l’edat mitjana es van anar fent escenificacions sacres, amb els versos profètics sibil·lins recollits per Sant Agustí. Tota aquesta representació litúrgica –en llatí- va anar perdurant com a Cant de la Sibil·la en forma de profecia apocalíptica cantada durant la Missa del Gall.
La versió més antiga que es coneix és precisament la del Monestir de Ripoll i data de l’any 975. El concili de Trento va prohibir les celebracions de caràcter popular i es va començar a eliminar tota mena de teatre, i per tant també el cant de la Sibil·la. Tot i així la tradició es va mantenir viva sobretot a Mallorca i l’Alguer. En els últims anys s’ha anat recuperant a molts punts del Principat, per exemple a Sant Joan de les Abadesses i a la Catedral de Barcelona, i el 2010 va ser reconegut fins i tot com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO.