Un jove de Ripoll descobreix una nova proteïna en una tesi d'epigenètica

Salvador Pérez, en plena investigació. Foto: ElRipollès.info

Salvador Pérez és un jove de Ripoll de 28 anys que està fent la tesi a l’Institut de Recerca Biomèdica. La realitza en el camp de l'epigenètica, la disciplina científica que investiga els canvis en l’expressió genètica sense alterar la seqüència de l’ADN. La tesi del jove ripollès, que ja està en la recta final, ha permès descobrir una nova proteïna en les mosques Drosophila, una espècie molt utilitzada en genètica per la similitud amb els humans –compartim més del 50% dels gens- així com la rapidesa del seu cicle de vida –apareix una nova generació en nomes deu dies-.



Pérez, dirigit per Ferran Azorín (foto), ha publicat els resultats de la seva investigació a la prestigiosa revista Developmental Cell. “The Embryonic Linker Histone H1 Variant of Drosophila, dBigH1, Regulates Zygotic Genome Activation” és el títol d'un article que, de fet, esdevindrà la primera part d'una tesi que el jove ripollès espera acabar l'any vinent. El treball ha consistit en descriure per primera vegada en aquesta espècie la variant embrionària de la Histona H1 que, fins ara, només es coneixia en humans i en la resta d'animals utilitzats en investigació.



La proteïna descoberta –batejada com a dBigH1- és de caràcter embrionari. Això significa, explica el jove investigador, que només es troba en els primers estadis del desenvolupament de l'embrió o bé als òvuls de la femella mare. L'interès de la investigació, que és de caràcter bàsic i caldrà veure quines aplicacions pot tenir en el futur, és la descripció dels efectes de la desaparició de la Histona H1. En aquest sentit l'equip on treballa Salvador Pérez ha experimentat amb mosques mutants que sense aquesta proteïna intenten desenvolupar-se amb el seu propi material genètic, i no pas amb el dels progenitors com és habitual. Un procés que provoca divisions anòmales i, finalment, danys a l'ADN i, fins i tot, la mort de l'individu.



“Ara estem apostant per investigar la funció de la proteïna en els adults” explica Pérez. En aquest sentit, el que pot suposar el segon article necessari per acabar publicant la tesi, vol abordar com l'absència de dBigH1 –que a diferència dels humans en la Drosophila es troba tant en mascles com en femelles- provoca infertilitat. El jove ripollès, com a bon investigador, es manté molt prudent respecte traslladar els efectes en les mosques als humans. “És probable que no disposar d'aquesta proteïna provoqui problemes a les persones” però recorda que això ja seria una altra línia de recerca.