La mala salut de ferro del tió

Un temps esplèndid saluda una Fira de Nadal de Ripoll molt concorreguda | La cagada del tió no falta a la cita en un moment on l'Associació Cultural Sant Josep no té clar el seu futur

Redacció

08 de desembre del 2013

La cagada del tió, una tradició que es manté a Ripoll. Foto: Arnau Urgell

El tió és una de les tradicions nadalenques més genuïnament catalanes –també és típic a l'Aragó i Occitània-. Malgrat patir un important retrocés –possiblement per la irrupció del Pare Noël-, els darrers anys ha reviscolat amb força. Ripoll és un exemple paradigmàtic on cada any desenes de nens caguen el tió. Enguany ho van fer divendres coincidint amb la Fira de Nadal just en un moment en què els "culpables" de la recuperació del tió, l'Associació Cultural Sant Josep, celebra el vintè aniversari però no té garantida la continuïtat.

El sol i les temperatures agradables, sobretot al migdia, van ser el millor reclam perquè centenars de persones omplissin una fira que, un any més, es va celebrar a les places l'Ajuntament i de l'Abat Oliba. Productes nadalencs –però també de roba, artesania, merxandatge independentista...- van omplir un certamen que va comptar amb moltes activitats complementàries. A banda del tió, cal destacar un pessebre vivent de l'Escola Vedruna que, per segon any, es va celebrar a l'entorn del Monestir amb escenes repartides entre el claustre, l'exterior dels absis i el raval del Monestir, entre altres.

La solidaritat també va tenir el seu protagonisme. Concretament, es va formar amb espelmes un logo de Ripoll 2013 en benefici de l'Oncolliga, l'entitat que vetlla pel benestar dels malalts de càncer i els seus familiars.

Tindrà continuïtat el tió?

El gran tió de Ripoll és dels que té barretina i una cara somrient. Una tendència que s'ha imposat els darrers anys segurament per contrarestar el poder del Pare Noël. Tanmateix, la tradició consisteix en aplegar al bosc un tros de soca o branca gruixuda uns dies abans de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent (quatre setmanes abans del 25 de desembre), o a tot estirar per Santa Llúcia.

Aquest tronc se'l tapa amb una manta perquè no tingui fred (o se'l situa davant de la llar de foc per escalfar-lo). A més, diàriament se l'ha d'alimentar perquè el dia de Nadal (o la vigília) cagui els regals. L'origen de la tradició és de caràcter pagà i sembla que està relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. Sovint, després d'haver donat tots els regals se'l crema a la llar de foc.

A Ripoll la cagada col·lectiva l'ha impulsada la darrera dècada l'Associació Cultural Sant Josep. Una entitat nascuda fa vint anys per tal que el barri de la carretera de Barcelona tingués església i parròquia pròpia. Després d'aconseguir-ho, han centrat el seu treball en la difusió cultural i en activitats per a la mainada. Tanmateix, just quan estan a punt de tancar la celebració del 20è aniversari el seu futur és un interrogant ja que Pere Colomer, el president de l'entitat, ha decidit plegar i hores d'ara no hi ha relleu.