Comencen els treballs per fer visitable la necròpolis del Monestir de Ripoll

L'espai, sota els absis, conté tombes dels segles VI al X | De moment, hi ha finançament per a la primera fase d'un espai que demostra l'existència prèvia de la vila

per Arnau Urgell, Ripoll | 5 de desembre de 2013 a les 07:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Han començat els treballs per fer visitable la necròpolis del Monestir de Ripoll. Foto: Arnau Urgell

Fa poques setmanes han començat els treballs per tal de fer visitable la necròpolis del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Un espai, situat a sota dels actuals absis, que conté fins a tres nivells de tombes entre els segles VI i X. Tanmateix, de moment només hi ha finançament per a la primera fase d'uns treballs que globalment tenen un pressupost de 100.000 euros. Per Antoni Llagostera, president del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, l'espai té una gran importància ja que demostra l'existència de la vila anterior a la del propi Monestir, un conflicte secular entre ambdues bandes.


Les tombes estaven situades a la part anterior de l'antiga basílica erigida pel comte Guifré l'any 879. De fet però, s'utilitzava anteriorment com a cementiri ja que el primer nivell de tombes són tardoromanes, concretament, del segle VI. La construcció de l'actual creuer per part d'Oliba –que va interceptar l'espai de la necròpolis- va suposar “girar” el Monestir que va passar a tenir l'entrada a l'espai actual. Per aquest motiu, el cementiri de Ripoll fins a mitjans del segle XIX es va situar a l'actual plaça Abat Oliba (la tradició medieval situava les tombes a davant de les esglésies).

En la reconstrucció del Monestir de finals del segle XIX ja es va trobar una tomba de Bernat Guifré, germà de Guifré el Pelós, però tot i que se sospitava que n'hi havia més no es va continuar buscant. Als anys 50 del segle XX un grup de ripollesos va reiniciar la recerca d'una suposada cripta però no va ser fins al cap de bastants anys, entre el 1969-1976, que es va realitzar una campanya arqueològica. “Va ser un desastre” assegura Antoni Llagostera que recorda que tot just es van descriure els resultats en un parell d'articles curts a la Revista de Girona i que part de les peces es van enviar sense catalogar cap al Museu Arqueològic de Barcelona. “Es treballava poc més de tres setmanes per any” afegeix.


Tècnicament es tracta d'una necròpolis i no pas d'una cripta. “No és cap estança sinó una simple acumulació de tombes” aclareix el president del CECR. De fet, el Monestir ja té una cripta a la nau central però és cert que tradicionalment s'havia considerat que n'hi podia haver-hi una altra a sota dels actuals absis.

Un pressupost de 100.000 euros per fer-la visitable


El setembre de 2012 la comissió de Patrimoni va donar el llum verd a una proposta del Bisbat de Vic per fer visitable la necròpolis del Monestir. El projecte que, entre altres actuacions, suposarà instal·lar unes passeres metàl·liques per tal de poder circular per sobre les tombes, té un pressupost d'uns 100.000 euros.

De moment, només hi ha assegurat el finançament d'una primera fase. “El Patronat del Monestir hi ha aportat 30.000 euros” explica el seu tresorer Xavier Rudé. Amb aquests diners es podran restaurar les tombes, netejar l'espai així com instal·lar un sistema de ventilació. Per a les dues següents fases quedaran aspectes com la il·luminació o posar les passeres. “La intenció és que els treballs no s'hagin de parar tot i que ens és impossible posar una data de finalització” afegeix Rudé. En aquest sentit estant pendents que es resolgui una subvenció demanada a la Diputació de Girona.

Un valor simbòlic molt important

La necròpolis té un gran valor històric però també simbòlic. En aquest sentit el president del Centre d'Estudis Comarcals recorda que demostra l'existència de la vila prèvia al Monestir. “Ja hi havia un cementiri abans de la primera consagració” explica. De fet, es tracta d'una discussió que el poder monàstic i el poble van mantenir durant anys –amb victòria sempre pel Monestir- i que va provocar que fins després de la Constitució espanyola de 1812 Ripoll no pogués tenir un ajuntament.

Treballs de restauració de les tombes de la necròpolis del Monestir de Ripoll. Foto: Arnau Urgell  

La necròpolis està a sota els actuals absis. Foto: Arnau Urgell

 

Participació