Ripoll fa justícia amb les trajectòries de Xavier Anton i Florenci Crivillé

L'Ajuntament els entrega la Distinció Guifré el dia que també s'homenatja Joaquim Boixés

Arnau Urgell

02 de desembre del 2013

Xavier Anton, Florenci Crivillé i Eudald Maideu. Foto: Arnau Urgell

Ripoll va fer aquest diumenge un acte de justícia amb la trajectòria de Xavier Anton i Florenci Crivillé entregant-los les primeres distincions Guifré de la vila. En l'acte, celebrat a la sala Abat Senjust, també es va homenatjar el desaparegut Joaquim Boixés, un altre “homenot” –en paraules d'Eudald Maideu- que constitueix amb Anton i Crivillé l'“ABC dels ripollesos il·lustres”.

L'Ajuntament de Ripoll ha inclòs la Distinció Guifré –que consisteix en un trofeu dissenyat pel joier Enric Isern- en el seu Reglament d'honors. En el cas de Xavier Anton i Bofill, exsíndic de greuges de la vila, se li va concedir, com va recordar l'alcalde Jordi Munell, per la seva “trajectòria esportiva mitjançant la qual ha portat arreu el nom de Ripoll i també pel seu treball en el camp cultural com a escriptor i col·laborador en diverses revistes i entitats”. A Florenci Crivillé i Estragués, que els darrers mesos ha rebut diversos reconeixements com el Premi Valvi, el Premi Recercat i per part de l'Agrupació Sardanista de Ripoll, se'n destaca la seva “trajectòria en l'àmbit de la cultura i en especial per la seva dedicació al Museu de Ripoll i al Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès i per la seva tasca de divulgació de la història i el patrimoni cultural ripollès mitjançant treballs, articles i activitats”.

La glosa dels dos homenatjats, així com de Joaquim Boixés, va anar a càrrec del doctor Eudald Maideu que va destacar una certa similitud dels tres personatges malgrat dedicar-se a camps diferents: esport i lletres (Anton), llengua (Boixés) i la història (Crivillé). “En els seus 250 anys de vida han catapultat Ripoll arreu, un dels elements que més falta ens fa” va afirmar Maideu.

L'ABC de tres ripollesos il·lustres
Xavier Anton (Ripoll, 1928). President i campió d'escacs a nivell local, va dominar l'atletisme de velocitat català i estatal a l'inici de la dècada dels 50 fins que una lesió el va fer deixar la primera línia. Una carrera exitosa que va reiniciar de veterà aconseguint fins a 58 títols estatals, set d'europeus i un de mundial. Encara ara, president honorífic de l'Esportiu Ripoll, entrena dues vegades a la setmana. Comptable de professió a diverses empreses de la comarca és aficionat al teatre i a la literatura. Ha publicat vuit novel·les i forma part de la junta del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Alcalde durant la Transició també va ser síndic de greuges fins al 2009 Joaquim Boixés (Manlleu, 1926 – Ripoll, 1996). Osonenc de naixement es va traslladar a Ripoll amb tant sols dotze mesos. Va realitzar una important producció poètica en català entre els anys 50 i els 70 que el va permetre assolir el títol de “mestre en gai saber”, reservat als que guanyaven els Jocs Florals vuit vegades. Uns certàmens que en aquell moment de la dictadura se celebraven a l'Estat francès i a l'Amèrica del Sud. “Era un poeta en majúscules” va assegurar Maideu. També en va destacar la seva vessant d'historiador local –estudiant sobretot les Guerres Carlines a Ripoll-, emprenedor teatral –des dels Pastorets a autos sacramentals-, ànima de la Lira, locutor i rapsode de la primera Ràdio Ripoll, regidor i tinent d'alcalde (1967) quan en ple franquisme va aconseguir rotular els carrers de Ripoll en català. Florenci Crivillé (Ripoll, 1948). Un “custodi de la memòria històrica, segons Eudald Maideu. Bona part de la seva vida laboral la va dedicar a la fàbrica Espona de Sant Joan malgrat que des de ben petit va començar a col·laborar amb el Museu Etnogràfic. El 1978 va ser nomenat oficialment per aquesta tasca i el 1997 s'hi va incorporar com a conservador. Tot i que es jubilarà en breu, ell mateix ha explicat més d'una vegada que farà com Eudald Graells que va continuar-hi vinculat fins que va morir als 91 anys d'edat. Té més de 30 treballs publicats –especialment sobre el Museu- i “coneix millor Miquel Martí i Pol i la seva obra que els seus biògrafs i possiblement que la seva dona”, segons Maideu. Els darrers anys ha rebut diversos premis com el Joan Saqués de la Fundació Valvi (2012) i el Recercat del 2013. “No sé què els ha agafat amb mi darrerament” va afirmar sorneguerament Crivillé. Glosa dels tres homenatjats a càrrec d'Eudald Maideu (pdf)

L'ABC de tres ripollesos il·lustres

Xavier Anton (Ripoll, 1928). President i campió d'escacs a nivell local, va dominar l'atletisme de velocitat català i estatal a l'inici de la dècada dels 50 fins que una lesió el va fer deixar la primera línia. Una carrera exitosa que va reiniciar de veterà aconseguint fins a 58 títols estatals, set d'europeus i un de mundial. Encara ara, president honorífic de l'Esportiu Ripoll, entrena dues vegades a la setmana. Comptable de professió a diverses empreses de la comarca és aficionat al teatre i a la literatura. Ha publicat vuit novel·les i forma part de la junta del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Alcalde durant la Transició també va ser síndic de greuges fins al 2009

Joaquim Boixés (Manlleu, 1926 – Ripoll, 1996). Osonenc de naixement es va traslladar a Ripoll amb tant sols dotze mesos. Va realitzar una important producció poètica en català entre els anys 50 i els 70 que el va permetre assolir el títol de “mestre en gai saber”, reservat als que guanyaven els Jocs Florals vuit vegades. Uns certàmens que en aquell moment de la dictadura se celebraven a l'Estat francès i a l'Amèrica del Sud. “Era un poeta en majúscules” va assegurar Maideu. També en va destacar la seva vessant d'historiador local –estudiant sobretot les Guerres Carlines a Ripoll-, emprenedor teatral –des dels Pastorets a autos sacramentals-, ànima de la Lira, locutor i rapsode de la primera Ràdio Ripoll, regidor i tinent d'alcalde (1967) quan en ple franquisme va aconseguir rotular els carrers de Ripoll en català.

Florenci Crivillé (Ripoll, 1948). Un “custodi de la memòria històrica, segons Eudald Maideu. Bona part de la seva vida laboral la va dedicar a la fàbrica Espona de Sant Joan malgrat que des de ben petit va començar a col·laborar amb el Museu Etnogràfic. El 1978 va ser nomenat oficialment per aquesta tasca i el 1997 s'hi va incorporar com a conservador. Tot i que es jubilarà en breu, ell mateix ha explicat més d'una vegada que farà com Eudald Graells que va continuar-hi vinculat fins que va morir als 91 anys d'edat. Té més de 30 treballs publicats –especialment sobre el Museu- i “coneix millor Miquel Martí i Pol i la seva obra que els seus biògrafs i possiblement que la seva dona”, segons Maideu. Els darrers anys ha rebut diversos premis com el Joan Saqués de la Fundació Valvi (2012) i el Recercat del 2013. “No sé què els ha agafat amb mi darrerament” va afirmar sorneguerament Crivillé.

Glosa dels tres homenatjats a càrrec d'Eudald Maideu (pdf)

Jordi Munell, Florenci Crivillé, Xavier Anton i Eudald Maideu Foto: Arnau Urgell

L'alcalde de Ripoll amb les filles de Joaquim Boixés. Foto: Arnau Urgell