Enric Ticó: «El Govern no inverteix un duro a les estacions d'esquí»

Enric Ticó és el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Foto: Adrià Costa

Enric Ticó (Barcelona, 1959) és des del 2010 el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una empresa pública que, a banda de gestionar línies de tren, també s'ocupa de diverses estacions d'esquí –de muntanya, puntualitza- com Vall de Núria i Vallter 2000. L'entrevistem just abans d'un cap de setmana que va servir per iniciar, encara que a mig gas, una temporada de neu amb molt bones perspectives.

- Com aquell qui diu en poc temps s'ha convertit, encara que per delegació, en un dels principals empresaris del Ripollès...

- (Somriu) Actualment FGC dóna feina directament a 70 treballadors i ha esdevingut la sisena empresa del Ripollès. De fet, la característica principal del negoci de Turisme i Muntanya –que agrupa entre altres, cinc estacions d'esquí- és l'arrelament al territori. Quan aquesta setmana decidíem quin dia havíem d'obrir ho fèiem pensant més en la comarca que no pas en l'empresa, per la qual tindríem un comportament més prudent. Cal tenir en compte que nosaltres no tenim un pla estratègic per créixer, gestionàvem –amb molt de gust- les estacions de la Molina i Vall de Núria i el Govern, posteriorment, ens va dir que ens tocava fer-ho amb Espot i Port Ainé, al Pallars, i Vallter. Va ser una decisió política per evitar-ne el tancament.

- Tot això passa per un mal moment per les estacions d'esquí però igual o pitjor pel país. Tenint en compte els pressupostos dels darrers anys –amb retallades i privatitzacions- li costa molt justificar que la Generalitat inverteixi en estacions d'esquí?

- No, perquè no hi inverteix. Aquí hi ha una decisió política –si pot estar d'acord o no- en la qual el Govern decideix rescatar les estacions d'esquí perquè considera que el seu tancament seria molt perjudicial pel territori. Però l'executiu el què fa és encomanar la gestió a FGC i demanar que ens espavilem. L'any 2012 –quan gestionàvem quatre estacions però encara no Vallter- el vam tancar amb un índex de cobertura del 106%, és a dir, els ingressos van ser un 6% superiors als costos globals. Això ens permet reinvertir en el sistema i el Govern no hi posa ni un duro. És cert però que hi ha aquest equívoc perquè molta gent sovint m'ho qüestiona.

- Sí, però els pressupostos del 2014 inclouen 1,9 milions d'euros només per Vall de Núria...

- Exacte. Es tracta d'una inversió de Ferrocarrils amb diners que genera l'empresa. El funcionament en xarxa crea uns estalvis que, a diferència del què segurament passaria amb una empresa privada, es reinverteixen. D'aquesta manera assegurem el què el Govern ens ha demanat: que les estacions es mantinguin obertes pel seu impacte positiu al territori.

- Vostè em parlava de quan FGC gestionava quatre estacions. En el cas de Vallter perquè no s'han quedat el 100% i han deixat en mans de l'antiga propietat més d'un 30% de les accions?

- Aquesta estació tenia uns deutes i precisament perquè no els vam voler capitalitzar nosaltres vam apostar, simplificant, pel què seria una ampliació de capital. A mi no em molesta en absolut el privat, valoro que coneixen el sector i que, per tant, ens ajuden a tirar endavant. Que la part pública sigui majoritària però també hi hagi altres accionistes no em sembla un mal model. En aquest cas sí que el Departament d'Empresa i Ocupació es va comprometre a aportar mig milió d'euros per pal·liar la desinversió que havia patit l'estació. Es tracta però d'uns diners que han vingut directament de la taxa turística.

- Amb FGC al capdavant de Vallter l'amenaça d'un possible tancament a curt termini desapareix?

- Voldríem pensar-ho. Jo no tinc cap bola màgica però entenc que si el Govern hagués pensat que es podia tancar ja l'hauria deixat morir directament. En tot cas, li puc assegurar que el considerem com un fill petit al que estem cuidant molt. Nosaltres treballem per potenciar-la com una estació molt pensada per a famílies i gent que vol aprendre a esquiar i, per altra banda, com un complex òptim per esports de muntanya tant d'hivern (esquí de muntanya, raquetes...) com d'estiu.

- Vostès s'han posat com a objectiu recuperar a curt termini els 60.000 visitants, el doble que actualment. Amb aquestes xifres l'estació seria sostenible per si mateixa?

- Sí, amb aquesta xifra podríem assegurar que Vallter funcioni sense dependre d'aportacions del conjunt de la xarxa de FGC. Aquests és l'objectiu pel qual treballem i realment som optimistes. Val a dir que cada vegada entenc més els pagesos perquè la nostra feina, com la seva, acaba depenent de la meteorologia. Enguany però hem tingut una sorpresa ja que les previsions ens deien que seria difícil obrir per la Puríssima i, finalment, s'ha pogut avançar dues setmanes. De fet, ara hi ha punts de l'estació amb gruixos que s'acosten als dos metres... qui ho hauria dit!

Tot plegat ens porta a una reflexió curiosa. Els darrers anys, que ha nevat molt poc, a les pistes sí que hi havia neu de qualitat gràcies als canons. Tanmateix, a banda del cost que suposa per la companyia i que pot afectar els balanços, el problema és de percepció: si la gent quan veu les notícies li diuen que no neva ja no es planteja pujar a esquiar. Val a dir que enguany, si no es produeixen unes pujades brutals de temperatures, hi ha zones de l'estació on hi ha neu garantida per tota la temporada sense dependre dels canons. Dos anys bons –com el que sembla que tindrem- ens permetrien respirar una mica i fer les inversions que Vallter necessita.

- Van anunciar que obririen el dissabte 23 de novembre i finalment han hagut d'ajornar-ho. Això ha estat una gerra d'aigua freda. No havíeu dit que enguany el vent no seria un problema?

- Realment ens ha fet molta ràbia. Però no ha estat culpa tant del vent sinó que ha nevat molt –extraordinàriament, de fet- i hem tingut dificultats per accedir-hi. A més, l'helicòpter no podia volar per provocar les allaus controlades i davant d'aquesta situació, com toca, s'ha prioritzat la seguretat. No passa res, s'obrirà el 30 de novembre.

- Tanmateix, han tingut un anunci publicitari de quatre dies. S'ha parlat molt de Vallter...

- Sí, certament. Estem fent coses per tal que se'n parli i la darrera és aconseguir tenir una càmera d'El Temps de TV3. Això és aconseguir que cada nit mig milió de persones vegin –en molts casos per primera vegada- l'estació.

- Ara la discussió és si s'obre una o dues setmanes abans de la Puríssima i en canvi la temporada passada va ser a la inversa. L'abril passat hi havia molta neu i l'alcalde de Setcases es va queixar molt perquè l'estació estava tancada...

- La veritat és que es va demostrar que teníem raó. Hi havia neu però no estava en condicions. Vam allargar una setmana més –vam fer cas a l'Ajuntament de Setcases que, al capdavall, és el propietari de l'estació- i la veritat és que vam punxar i es van perdre molts diners. A mi m'agradaria obrir 365 dies l'any però la condició és fer-ho un sol dia no suposi perdre-hi diners.

- Abans ha parlat de percepcions sobre si ha nevat més o menys. Però més enllà de percepcions hi ha una evidència científica que és el canvi climàtic. El tenen en compte a l'hora de planificar les actuacions?

- Ho tenim en compte i hi treballem. És obvi que estem en un escenari de canvi climàtic però també és cert que no és un canvi d'avui per demà sinó una tendència. En aquest sentit el nostre pla estratègic passa bàsicament per desestacionalitzar l'oferta. Garantirem la neu –hi ha sistemes per fer-ho- però volem deixar de pensar en clau d'estació d'esquí i passar-ho a fer com a estació de muntanya. En aquest sentit volem que les estacions es converteixin en un punt de pas de la gent cap a la natura. I, malgrat que en cap cas oblidarem l'esquí, també és cert que cada vegada suposarà un percentatge menor del negoci tal i com a passa a Vall de Núria on és inferior al 20%.

- Fins ara el Govern ha anat salvant estacions. A mig termini es contempla que Vallter –o Vall de Núria o la Molina- es puguin privatitzar o és un escenari altament improbable?

- Nosaltres som “nens obedients” i els gestors d'una realitat. Ens han encomanat una tasca i l'estem fent. El Govern ha apostat per la via pública i és cert que més endavant podria canviar la decisió. Ara bé, en el nostre entorn s'està produint el mateix fenomen de passar cap a la iniciativa pública i, a més, el marge de benefici econòmic s'ha reduït molt els darrers anys. Per tot plegat no sembla a priori un negoci molt atractiu.

Si continuem al llarg dels anys amb el treball amb xarxa i gestionant bé les estacions aquesta petita rendibilitat pot acabar interessant a algun privat. Si això passa caldria que el Govern analitzés bé el pla de negoci perquè no es convertís en un procés cíclic de projecte privat que no funciona i posterior rescat públic. També és cert que la nostra sensibilitat territorial ja suposa funcionar amb un model mixt. A la Molina, per exemple, FGC només explota el 18% del negoci mentre que la resta està en mans privades (lloguer d'esquí, formació...). I a Vallter també hem apostat per externalitzar alguns serveis perquè se'n beneficiïn empreses de la vall. No tinc clar que si vingués una gran empresa per quedar-s'ho es preocuparia, per exemple, que l'hotel de Vall de Núria tingués poltre del Ripollès.

- Precisament a Vall de Núria vostè va aconseguir amb pocs dies desencallar un conflicte enquistat com era el tancament de les cabines dels trens més moderns. Perquè va costar tant trobar una solució, aparentment, tant fàcil?

- A mi no m'agrada mirar enrere però cal dir que un dels punts forts de FGC és la bona línia de gestió que ha tingut en totes les etapes. I un altre element és que els treballadors estan molt implicats en la companyia i, per tant, se'ls ha d'escoltar. A mi em van explicar el problema, ho vaig anar a veure, vam comprovar que tenien raó i que era factible arreglar-ho.

- Vostè parlava de treballadors implicats i que cal escoltar-los. Però els treballadors de FGC-Turisme i Muntanya sempre s'han queixat que un maquinista de Núria, per posar un exemple, cobra menys que un maquinista de la línia del Vallès. Per què?

- FGC és hores d'ara la suma de fins a 14 companyies amb històries diferents. I els convenis per territoris també són diferents. Si em permet la comparació, un maquinista de FGC del Vallès –que crec que cobra el que li toca- té un salari molt inferior a un maquinista de Renfe. I això és el que fa possible que l'empresa sobrevisqui i que es puguin engegar iniciatives com un servei de mercaderies fora de les nostres fronteres perquè els costos de Ferrocarils són lògics. En definitiva, les condicions han d'estar adaptades a cada àmbit.

Tornant al cas de Vall de Núria fa pocs dies ens vam reunir amb els treballadors. En aquest sentit els vaig emplaçar a trobar-nos almenys una vegada a l'any, al marge del sistema de negociació habitual entre empresa i comitè. Amb informació es poden evitar alguns conflictes.

- Abans parlàvem del conflicte de les cabines. Un d'aquells trens va marxar cap a Montserrat. Ja ha tornat?

- Sí, ja ha tornat a la vall de Ribes. Vam dir als alcaldes que tornarien i així ha estat.

- I aquest transport es farà cada any? Deu tenir un cost elevat...

No, el cost és no fer-ho. Ens passa que a l'estiu ens sobren trens a Núria mentre que la demanda al cremallera de Montserrat, sobretot de turistes estrangers, no para de créixer. Ens ronda la idea d'acabar comprant un parell de cremalleres nous que s'acabarien destinant a Vall de Núria. Mentrestant, almenys el 2014, continuarà sent intel·ligent fer aquest trasllat que té un cost econòmic ínfim.

- Vostè que gestiona línies de trens de tot tipus què en pensa de la Barcelona-Ripoll-Puigcerdà? És només un problema d'infraestructura, en aquest cas, de la via única?

- M'haurà de permetre que sigui prudent en aquesta qüestió. Però en general, al transport i a la logística, els problemes no acostumen a ser tant de la infraestructura com de la seva gestió. Què he de dir de la línia de Puigcerdà? Que necessita inversió i així s'està treballant des de Territori perquè Foment actuï en les qüestions més prioritàries. I respecte la gestió encara seré més prudent. Nosaltres som una companyia pública del Govern i hi estem a disposició. Si ens diu opera aquí o opera allà farem, com sempre, de “nens obedients”.

- Vostè ha estat molt prudent però no fa massa mesos el conseller Santi Vila va dir que FGC estaria a punt per assumir la gestió de Rodalies. Alguna vegada s'han arribat a plantejar explotar d'alguna manera, per exemple a nivell turístic, la línia de Ripoll sobretot tenint en compte que tenen tres estacions d'esquí a la zona?

- Quan era director general de Transports, l'any 1996, vaig enviar una carta al Ministeri de Foment per poder fer circular trens turístics a la zona a través d'una empresa turística potent. Aleshores no em van contestar però ara és cert que el sector està liberalitzat i, per tant, qualsevol operador privat ho podria demanar i li haurien de permetre fer-ho perquè no hi ha congestió. I si aquesta empresa volgués que FGC fos l'operador ferroviari estaríem encantats de la vida. Ara bé, ni és la nostra prioritat ni ningú se'ns ha adreçat per plantejar un projecte com aquest.


Enric Ticó, en plena entrevista. Foto: Adrià Costa