El simposi internacional constata que la degradació de la portalada de Ripoll s'ha frenat

Cloenda del simposi amb la presència del bisbe de Vic, Romà Casanova. Foto: ElRipollès.info

La portalada del Monestir de Ripoll es troba “estable” i aquesta situació ha de permetre, a través d'una “reflexió serena, rigorosa i interdisciplinar”, decidir sobre les futures intervencions que s'hi puguin realitzar. Aquesta és una de les aportacions i conclusions que s'han fet en el simposi internacional sobre aquesta obra escultòrica del romànic, que s'ha tancat aquest dissabte a Ripoll. Durant quatre jornades, una vintena d'experts procedents de tot el món i uns 150 participants han debatut entorn de la creació, la conservació i la recuperació d'una "bíblia de pedra" que aspira a obtenir el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Àngels Solé, ha afirmat, en l'acte de clausura del Simpòsium, que els darrers estudis realitzats el 2011 entorn de la conservació , i que s'han presentat al congrés, mostren que amb les actuacions que s'han fet durant els darrers anys s'ha estabilitzat la degradació. Això ha de permetre, “sense pressa però sense pausa”, una reflexió “serena” sobre quines actuacions s'han de fer i amb quins criteris, de manera que qualsevol actuació en la portalada sigui “el màxim de consensuada”.

En l'acte de cloenda del simpòsium, on s'hi han presentat les conclusions, també hi han intervingut el bisbe de Vic i president del Patronat del Monestir de Santa Maria, Romà Casanova, que ha assenyalat la importància d'un debat científic sobre una portalada “fonamental en la nostra història, una obra d'art de categoria universal i una porta espiritual per passar del món profà a la vivència sagrada”. L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, ha destacat que en la voluntat que aquest debat de preservació i coneixement també és important que estigui disponible per una obra que aspira a ser reconeguda per la UNESCO perquè s'ha de contemplar que un major reconeixement pot comportar “riscos” com un increment de visites que també s'ha de preveure. Un reconeixement però que no serà fàcil tal com reconeix el mateix alcalde i el conseller de Cultura , Ferran Mascarell, que va ser l'encarregat d'inaugurar l'esdeveniment.

Al final del simposi, la comissió científica feia també un balanç molt positiu de les aportacions rebudes. El seu secretari, Marc Sureda, assenyalava que, malgrat que s'ha analitzat la portalada de Ripoll des de diferents seccions (creació, conservació i recuperació) s'ha demostrat que no eren “compartiments estancs” i el debat ha estat interdisciplinar. Amb les aportacions realitzades, creu Sureda, s'han d'afrontar futurs reptes de planificació que no són només estrictament de la portalada, sinó de conservació i estudi del monestir.

El simpòsium internacional “La portalada de Ripoll: creació, conservació i recuperació” ha aplegat des de dimecres i fins aquest dissabte més de 150 persones interessades en reflexionar a l'entorn del monument. Especialistes internacionals han discutit sobre les funcions de les portades romàniques, concretament de la de Ripoll, insistint en les funcions litúrgiques i debatent sobre les funcions funeràries. Un dels aspectes que ha generat un dels debats més controvertits és la policromia de l'obra. Alguns dels participants han comparat la portada amb altres obres romàniques, fet que ha destacat les singularitats de Ripoll.