11
d'octubre
del
2013
L'Església beatificarà aquest diumenge 500 màrtirs perseguits bàsicament durant la Guerra Civil espanyola. Serà en un macroacte a Tarragona en el qual es convertirà en beat el camprodoní Josep Vila i Barri així com una dotzena de sacerdots i monjos d'Osona. Des de Camprodon sortirà ple un autocar a les set del matí que a dos quarts de vuit s'aturarà a Camprodon.
La macrobeatificació de Tarragona ve precedida d'una forta polèmica política en un acte que comptarà amb la presència d'Artur Mas. Des d'alguns sectors de l'esquerra s'ha lamentat que l'Església no assumeixi una visió crítica del seu paper en el cop d'estat franquista i que només reivindiqui les víctimes de la rereguàrdia republicana. A més, hi ha preocupació per l'aparició d'organitzacions ultradretanes per la coincidència amb la Festa Nacional d'Espanya.
Josep Vila va néixer a Camprodon el 1910, fill de Joan i Iluminada. Era el més gran de tres fills i l'únic home i molt aviat va quedar orfe de pare. Aquest fet i la difícil situació econòmica va fer que en tan sols onze anys se l'ingressés a un orfenat de Sant Julià de Vilatorta (Osona), fet que el va allunyar del Ripollès. De fet, la seva formació religiosa la va realitzar a Blanes i va ser ordenat sacerdot a Girona el desembre de 1935.
L'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre a Mosqueroles, en ple Montseny. Allà, el 22 de juliol, un escamot revolucionari va perseguir els religiosos del poble i Josep Vila es va amagar. El 2 d'agost va iniciar un viatge a peu fins a Vic on, juntament amb dos religiosos més, es van hostatjar a la casa de la seva germana Isabel. Finalment, va ser detingut el 20 de setembre i, posteriorment, assassinat la nit del 21 al 22 de setembre.
Cal recordar que el Ripollès, a banda d'altres beats, només ha viscut una canonització, la del sant gombrenès Francesc Coll.
La macrobeatificació de Tarragona ve precedida d'una forta polèmica política en un acte que comptarà amb la presència d'Artur Mas. Des d'alguns sectors de l'esquerra s'ha lamentat que l'Església no assumeixi una visió crítica del seu paper en el cop d'estat franquista i que només reivindiqui les víctimes de la rereguàrdia republicana. A més, hi ha preocupació per l'aparició d'organitzacions ultradretanes per la coincidència amb la Festa Nacional d'Espanya.
Josep Vila va néixer a Camprodon el 1910, fill de Joan i Iluminada. Era el més gran de tres fills i l'únic home i molt aviat va quedar orfe de pare. Aquest fet i la difícil situació econòmica va fer que en tan sols onze anys se l'ingressés a un orfenat de Sant Julià de Vilatorta (Osona), fet que el va allunyar del Ripollès. De fet, la seva formació religiosa la va realitzar a Blanes i va ser ordenat sacerdot a Girona el desembre de 1935.
L'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre a Mosqueroles, en ple Montseny. Allà, el 22 de juliol, un escamot revolucionari va perseguir els religiosos del poble i Josep Vila es va amagar. El 2 d'agost va iniciar un viatge a peu fins a Vic on, juntament amb dos religiosos més, es van hostatjar a la casa de la seva germana Isabel. Finalment, va ser detingut el 20 de setembre i, posteriorment, assassinat la nit del 21 al 22 de setembre.
Cal recordar que el Ripollès, a banda d'altres beats, només ha viscut una canonització, la del sant gombrenès Francesc Coll.