El Pla Sismicat s'activa per primera vegada des del terratrèmol de Queralbs

Xemeneia de Queralbs amb una esquerda pel terratrèmol de setembre de 2004. Foto: Janinia Irizarry/IGC

El Principat i el País Valencià viuen des de fa uns dies pendents del què succeix a l'entorn del riu Sénia. Alcanar i Vinaròs són les poblacions més properes del magatzem de gas Castor que, molt probablement, és el causant d'un important episodi de sismes. De fet, és la segona vegada a la història que ha calgut activar el Pla Sismicat, quasi deu anys després que es fes per única vegada en motiu del terratrèmol de Queralbs.

El 21 de setembre de 2004 un sisme d'intensitat 4,0 a l'escala de Richter amb epicentre a tocar de Queralbs va ser perceptible arreu del Ripollès així com en bona part del nord i oest de Catalunya. El moviment, el més important del país del segle XXI, va provocar danys en poblacions de la Vall de Ribes amb esquerdes a edificis, desprendiment de guix en façanes, caiguda d'objectes, desplaçaments de xemeneies, entre altres afectacions. Fins i tot, l'aleshores consellera d'Interior Montserrat Tura es va desplaçar a Queralbs per interessar-se pels danys així com per anunciar ajudes.

Es dóna la circumstància que el terratrèmol –inicialment considerat de 4,1 graus però finalment comptabilitzat com de 4,0- té una intensitat menor a dos dels que s'han produït aquesta setmana a l'entorn de la plataforma Castor. En aquest cas, la distància entre l'epicentre –situat sempre a l'interior del mar- i les zones habitades han suposat que pràcticament no s'hagin produït danys i només se sospiti del trencament d'una canonada coincidint amb un dels sismes més importants la nit de dimecres a dijous. Un altre factor a tenir en compte per avaluar l'afectació d'un fenomen d'aquestes característiques és la profunditat on es produeix el moviment.

Els sismes més importants dels darrers dies no només s'han percebut al Baix Maestrat i el Montsià sinó també en altres punts de les Terres de l'Ebre, el sud de la Franja i, fins i tot, al Camp de Tarragona i al sud de l'àrea metropolitana de Barcelona. Es considera que per sota de 4,5 no presenten "gravetat" però en aquest cas s'ha decidit activar el Pla Sismicat tant per l'alarma creada com pel fet que, per primera vegada a la història de Catalunya, es tracta de terratrèmols molt probablement induïts per l'activitat humana, concretament per l'injecció de gas en un antic pou petrolífer.

Un 2013 molt tranquil

El Ripollès, com la resta del Pirineu, és una de les zones del país més actives sísmicament. En aquest sentit, en la darrera dècada (gener 2004-octubre 2013) s'han produït quasi mig miler petits terratrèmols, concretament 497. Tanmateix, enguany està sent un dels anys més tranquils ja tot just l'Institut Geològic de Catalunya n'ha registrat 19 i des del 20 d'agost no se'n produeix cap –va ser de només 0,7 a l'escala de Richter-. Una xifra que contrasta amb els 207 del 2004.

L'any passat, en canvi, amb 62 sismes va ser un dels anys on la terra es va moure més i on en dos casos van tenir prou entitat com perquè els organismes competents en fessin el corresponent informe. El 8 de juny se'n va produir un de 2,6 graus a l'escala de Richter amb epicentre a Cavallera que va ser percebut per molta gent en diversos punts del Baix Ripollès i, fins i tot, d'Osona. Dos mesos després se'n va registrar un altre de 2,5 entre Campdevànol i Gombrèn però que pràcticament no va notar ningú.

Més enrere cal destacar el que es va produir el 25 de febrer de 2010 entre Sant Joan i Sant Pau de Segúries. Amb una intensitat de 2,4 graus i en plena nit va generar diverses trucades als serveis d'emergència tot i que sense provocar danys. Sí que en va provocar –amb esquerdes a l'Ajuntament i al campanar- un de 4,0 graus amb epicentre a Queralbs el 21 de setembre de 2004, considerat el més important de Catalunya en dues dècades i que va ser percebut en bona part del país (mapa). De fet, aquell mes va ser el de major activitat dels darrers quinze anys amb un total de 97 sismes en l'únic episodi que fins ara havia motivat l'activació del Pla Sismicat.

Terratrèmols històrics

Les dades històriques de l'Institut Geològic de Catalunya indiquen que el Ripollès ha patit el terratrèmol més greu -a partir de la documentació existent- que hagi patit Catalunya en els darrers segles. Concretament va ser el 2 de febrer de 1428 i va quedar en la memòria popular com el "terratrèmol de la Candelera".

Amb l'epicentre a prop de Camprodon va assolir una magnitude IX-X a l'escala MSK, fet que suposa una "destrucció de general de les construccions". En aquest sentit s'ha documentat la destrucció total dels edificis de Queralbs i de Núria, la caiguda del campanar de Sant Joan de les Abadesses o greus danys als monestir de Ripoll i de Sant Pere de Camprodon entre altres. Un desastre natural històric que encara es recorda a Sant Joan tocant les campanes per Santa Àgata, patrona contra els terratrèmols, i que s'escau tres dies després de la Candelera.

Dos dels altres sismes més importants van ser el de 1152 a Ripoll (danys de magnitud VIII) i el de 1783 a Molló.

Informe del terratrèmol de Queralbs del setembre de 2004. Foto: IGC