Els sis ajuntaments de la riera de Merlès també volen regular-ne l'accés

La riera de Merlès. Foto: Facebook/Quedadasperrunas

La riera de Merlès és un paratge natural idíl·lic, amb racons de gran bellesa i basses espectaculars de punta a punta del seu recorregut. Un curs d'aigua que va de les Llosses fins a Merlès, passant per Borredà, Lluçà, La Quart i Sagàs. Té uns 20 quilòmetres, creua camins i carreteres, i transcorre de nord a sud fins arribar al riu Llobregat.

L’afluència massiva de gent, però, posa en perill el delicat ecosistema d’aquesta zona, amb una degradació visible de l’entorn: marges deteriorats, cotxes aparcats per tot arreu o deixalles escampades a qualsevol lloc. A tall d’exemple, el passat 14 de setembre es va organitzar al Refugi de Puigcercós –al terme de les Llosses- una recollida d’escombraries, on 14 voluntaris van trobar llaunes, plàstics, vidres, papers, bolquers i fins i tot... una bicicleta, un pneumàtic de camió, una tanca de ferro i un tub d'escapament d'un cotxe.

El problema de la riera de Merlès es concentra sobretot durant els mesos d’estiu i en vuit o nou punts determinats, on els visitants aprofiten per banyar-s'hi. La massificació s’ha agreujat en els darrers temps, “a causa de la crisi”, opina Jaume Costa, alcalde de Santa Maria de Merlès, ja que una sortida al riu no suposa un cost econòmic massa elevat. A més, la riera creua tres comarques (el Ripollès, Osona i el Berguedà) i dues demarcacions (Barcelona i Girona), la qual cosa complica un acord global de gestió que posi una mica d’ordre.

Els ajuntaments implicats reclamen des de fa temps que es prenguin mesures i que es reguli l’espai. Ara, però, tenen “pressa” i no estan disposats a que s’arribi a la propera temporada d’estiu en les mateixes condicions, apunta Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà.

Sense pla de gestió ni recursos

La riera de Merlès està integrada al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), una catalogació que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais naturals. Tot i això, “mai s’hi ha delimitat un pla de gestió ni s’hi han abocat recursos per protegir-la”, es queixa Boixadé.

Des del territori es veuria amb bons ulls que es creessin unes zones d’aparcament i s’hagués d’accedir a peu a les zones de bany. “Si no es pot aparcar a tot arreu ja no es generarà tanta afluència de gent i tampoc tanta brutícia”, argumenta Boixadé. En un principi, es descarten mesures més dràstiques, com impedir l’accés motoritzat, tal com s’ha fet al torrent de la Cabana de Campdevànol, un espai amb unes problemàtiques similars i la gestió del qual ha generat molt debat.

Els sis ajuntaments han celebrat diverses reunions amb Juli Gendrau, delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, i amb els representants dels cossos dels Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals. A hores d’ara, s’està esperant una resposta de la Generalitat, i a partir d’aquí s’intentarà trobar un acord consensuat entre tots els agents implicats, que reguli el trànsit, les zones d’aparcament o les activitats de lleure que es poden portar a terme al riu.

“El que hem de fer primer és detectar el problema i analitzar com ho podem fer perquè la gent sigui conscient de l’alt valor ecològic de la riera”, opina Montse Barniol, filla del restaurant del Cobert de Puigcercós i, alhora, alcaldessa d’Alpens. “S’ha de tenir una mica més de cultura general. La gent s’ha d’acostumar a deixar el lloc com l’ha trobat”, diu Costa en la mateixa línia, visiblement enutjat.

“Ens hem de posar tots d’acord. Si ho fem, tots en sortirem beneficiats”, conclou Barniol. Cal apuntar que, en aquest debat, hi ha moltes sensibilitats. Alguns pagesos, per exemple, no voldrien veure ni un sol cotxe, ja que molts els ocupen els camps sense massa miraments. D’altres, com propietaris de càmpings o restaurants, estan per adoptar mesures més laxes.

Des del Consorci del Lluçanès, el debat es viu des de la barrera i es deixa el protagonisme als ajuntaments, que són els que han impulsat la reclamació. En tot cas, l’ens oferirà el seu suport tècnic en tot el que calgui, com la redacció d'un hipotètic pla de gestió, assegura el director tècnic del Consorci, Xavier Barniol.

Les deixalles recollides al Refugi de Puigcercós. Foto: Montse Barniol