1 de 10

La fi dels consellers comarcals

El Govern aprova la Llei de governs locals que buida políticament els consells comarcals i els converteix en ens de gestió de serveis | El text vol afavorir la fusió voluntària de municipis

per Bernat Ferrer/Arnau Urgell, 30 de juliol de 2013 a les 14:27 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En la propera legislatura ja no hi hauran consellers comarcals. Foto: Adrià Costa

El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el projecte de Llei de governs locals de Catalunya, que si s'acaba aprovant per part del Parlament suposarà la supressió dels 1.034 consellers comarcals existents, en tant que els consells comarcals passaran a ser regits per consells d'alcaldes. El projecte de llei respecta l'existència de tots els pobles de Catalunya, per bé que en beneeix la "fusió voluntària", segons que ha recalcat el conseller de la Presidència, Francesc Homs. Si s'acaba aprovant, la nova llei suposarà un estalvi d'uns 1.000 milions d'euros per legislatura, calcula el Govern.


Amb el nou text –que el Govern entén que, a Catalunya, deixa en no-res la llei de recentralització municipal aprovada pel govern espanyol la setmana passada-, els consells comarcals passen a ser "el principal ens de gestió mancomunada de serveis locals", i en els municipis de menys de mil habitants passaran a prestar "de forma automàtica" els serveis de recollida de residus, aigües residuals, neteja viària, control d'aliments i begudes.

Aquests nous consells comarcals seran regits per un consell d'alcaldes, en què els batlles tindran vot ponderat en funció de la població del seu municipi. Aquest nou sistema de govern farà que desapareguin els 1.034 consellers comarcals com a càrrecs de representació política. En el cas del Ripollès es tracta de 19 càrrecs que, tot i no tenir sou, reben indemnitzacions per assistència a plenaris i a les comissions de la institució (en el cas de l'equip de govern).


La nova llei de racionalització del municipalisme també fomentarà la mancomunació de serveis entre municipis i establirà uns estàndards mínims de qualitat per a la prestació de serveis obligatoris. De fet, es potenciarà que siguin els consells els que ho facin, tal com passa al Ripollès en temes com els residus.

"Catalunya té competència exclusiva per definir el govern local, segons l'Estatut", ha assegurat Homs, per defensar que la nova llei espanyola sobre ajuntaments serà paper mullat a Catalunya.


Afavorir la fusió de municipis

La nova Llei de governs locals fomenta la fusió voluntària de municipis “mitjançant un programa d’incentius allà on ho justifiquin elements històrics, identitaris, geogràfics i econòmics”. De fet, ja hi ha primera proposta sobre la taula amb la creació del macromunicipi de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, format per Alt Àneu, Espot, Guingueta d'Àneu i Esterri. Es dóna la circumstància que Alt Àneu ja era fruit de la fusió, a finals dels anys 60, dels antics ajuntaments d’Isil, Son, Sorpe i València d’Àneu.

Caldrà veure si en els propers anys es planteja alguna iniciativa similar al Ripollès, l'única comarca on hi hagut una absorció des de la restauració de la Generalitat. Concretament, el 1991 Palmerola va passar a formar part de les Llosses que el 1974 ja havia incorporat Viladonja, anteriorment denominat com a Sant Esteve de la Riba.

Els partits del Ripollès apostaven per un ens despolitzat i de gestió

L'aposta per buidar políticament els consells comarcals ja la va anunciar fa mesos la vicepresidenta Joana Ortega. Aleshores tant el president del Consell, Miquel Rovira (CiU), com els portaveus del PSC i ERC a la institució, Enric Pérez i Maria Carme Freixa, van coincidir en la necessitat que es despolititzin i se centrin en la gestió. En aquest sentit, com els diversos batlles consultats, veien bé que el control polític quedés en mans del consell d'alcaldes.

Per altra banda, el text també inclou –com s'havia anunciat- que siguin els pressupostos els que fixin una proposta de salari màxim i mínim per alcaldes i regidors en funció de la tipologia d'ens local, de la població i de la tasca que desenvolupin, entre altres factors.

 

Participació