Cent anys del pont més alt

Construcció del pont de Perella (1908) Foto: Família Jordà-Serra

Any rere any la família Jordà-Serra, propietària del mas Perella, manté viu l'aplec de Santa Magdalena. Una celebració que es realitza el següent diumenge d'aquesta onomàstica (22 de juliol) i que acostuma a reunir més d'un centenar de persones. Tant el mas com l'ermita de Perella estan al terme municipal de Sant Joan de les Abadesses però molt a prop del Sant Pau de Segúries (de fet, la parròquia forma part de la parròquia de Sant Pau).

L'aplec d'enguany, que es va celebrar aquest diumenge, va servir per commemorar el centenari de la construcció del pont que dóna accés a aquest sector a la riba dreta del Ter. El pont de Perella, a més, es considera el més alt del Ripollès amb 25 metres d'altura i 32 metres de llum amb un únic ull, fet que li ha permès desguassar les avingudes més intenses del riu. Per recordar l'efemèride la família Jordà-Serra va editar un plafó i uns tríptics amb la història de la infraestructura i un bon nombre de fotografies històriques.

Medir Jordà, un dels fills de la família de Perella, explica que hi ha molts pocs documents i dades sobre la construcció del pont. Es considera que es va fer entre el 1908 i el 1913 tal com consta en una placa de pedra (foto) a l'entrada nord de la infraestructura: “Pont de Parella propietat de Dn Joseph Sitjar construit l’any 1913 per los jermans Pallàs”.

A la zona del pont, on s'hi accedeix per un per un camí de terra a l’esquerra del punt quilomètric 1 de la C-38, ja hi havia anteriorment una infraestructura per passar el Ter més curta i més baixa que una forta avinguda es va endur. Segons el treball de recerca realitzat per la família Jordà-Serra va ser l'antic propietari de Perella, Josep Sitjar, el que va voler construir el nou pont per facilitar l'accés a la finca. Hi van treballar Josep Marcé i Honorat Verdaguer, i el problema més important de l’obra va ser la construcció de l’arc, per la seva gran envergadura i pes, i pels moviments que es produïen a l’estructura de fusta que l’aguantava. De fet, en els moments finals de la unió de les dues parts de l’arc, la por que s’esfondrés era tan gran que els operaris no hi volien treballar, i s’estimaven més anar a buscar roures per apuntalar-lo que no pas quedar-se a l’obra. Una altra de les anècdotes explica que el primer que hi va posar les pedres de volta va ser el mateix constructor, el senyor Pallàs, al·legant que, de totes maneres, si l’arc s’ensorrava seria la seva ruïna.

El pont, a banda de facilitar l'accés a Perella, també va ser utilitzat per l’empresa de les mines que hi havia a la vora del rec, aproximadament un quilòmetre més amunt, i que popularment eren conegudes com “les mines de Perella”. Després de la Guerra Civil també va servir per al pas de vehicles, a causa de la destrucciód el pont de la Folcrà (per on actualment travessa el Ter la carretera C-38). Les últimes rehabilitacions que s’hi han fet són la pavimentació amb formigó i la col·locació de tirants de ferro per reforçar els costats (1994) i l’arranjament de les baranes (2013).

L'aplec recull fons per la restauració de l'ermita

Aquest diumenge, el primer després de Santa Magdalena, es va celebrar el tradicional aplec de Perella. Hi van participar un centenar de persones que, segons explica Medir Jordà, havien viscut o són fills de les cases de l'entorn malgrat que la majoria ara estan al poble. Una de les curiositats és que malgrat que la finca administrativament pertany a Sant Joan la missa la celebra el rector de Sant Pau de Segúries, ja que l'ermita forma part d'aquesta parròquia. En acabar l'ofici es convida als assistents a coca, vi dolç i refrescs i amb els diners que es recullen es destinen a restaurar l'ermita.

Plafó sobre el centenari del pont de Perella (pdf)
 

El pont de Perella és el més alt del Ripollès (2013) Foto: Família Jordà-Serra

L'aplec de Perella reuneix a l'ermita un centenar de persones. Foto: Família Jordà-Serra