Núria Picas: «A Catalunya el nostre esport té present i futur»

La manresana és un dels grans atractius de l'Emmona 2013 | Admet que ha tingut problemes amb espònsors per exhibir estelades a les curses

Joan Garcia/Arnau Urgell
14 de juny del 2013
Vídeo Núria Picas
Vídeo Núria Picas


La manresana Núria Picas és un dels noms més destacats de l'Emmona 2013. Disputarà la marató i és, sens dubte, la gran favorita a la victòria. Hores abans de la cursa ens concedeix una petita entrevista en vídeo que resumim a continuació.

- La seva presència és un dels grans atractius de la cursa. L'objectiu és clarament guanyar la marató?

- No, l'objectiu mai és guanyar. Allò principal és passar-ho bé i entrenar i córrer per llocs diferents. En aquest cas em conec bastant l'entorn tot i que no acostumo a venir-hi gaire ja que queda un pèl lluny de casa. Ara bé, si a banda de conèixer gent i l'entorn acabes guanyant és el màxim.

- L'any passat es va proclamar campiona del món de l'especialitat. Veu possible repetir el títol enguany?

- Serà molt complicat perquè el nivell cada vegada és més elevat i he passat a ser el rival a batre. A banda, l'objectiu principal de la temporada és disputar la Ultratrail del Montblanc. A la Copa del Món sóc ara segona i lluitaré fins al final.

- Sembla que cada any el nivell femení de les curses de muntanya va augmentant. La competitivitat va renyida amb el companyerisme amb les seves rivals?

- No, ni ara. El que més es destaca d'aquest esport és precisament això: el gran companyerisme entre corredors i corredores. Al final som una família i ens ajudem moltíssim. No m'he trobat mai amb cap contratemps.

- Vostè mai ha amagat el seu independentisme i tan en curses del nostre país com arreu del món ha lluït l'estelada. Ha tingut problemes per aquest motiu?

- Hi ha persones que no els hi agrada i a vegades he rebut algunes queixes. Però aquests són els meus sentitments, és el que jo expresso i ho continuaré fent. Potser a algun espònsor li ha molestat però per altra banda això ha generat altres col·laboracions amb empreses que els hi ha semblat bé.

- Noms com el de Kilian Jornet o el de Núria Picas ajuden al “boom” que viuen les curses de muntanya al nostre país. És una bombolla que explotarà o ha vingut per quedar-se?

- Catalunya és un país de muntanya i l'esport està a un nivell mol alt. Tenim present i tenim futur. Això seguirà així perquè tenim un jovent que puja molt fort i perquè hi ha mestre com en Kilian.

- Després de l'Emmona quins reptes té? Es planteja deixar la competició en un segon pla i afrontar desafiaments més de tipus personal?

- Jo vinc del món de l'escalada i de l'alpinisme on els reptes eren ja més personal. Si algun dia deixo de córrer segurament tornaré a practicar aquests esports. Ara bé, seguiré amb les curses fins que el cos em digui que s'ha acabat competir. Crec que tinc corda per estona.