El Col·lectiu Emma recorda la importància d'explicar-se al món

Salvador Garcia-Ruiz adverteix que l'autodeterminació s'ha de guanyar a Catalunya

Redacció
21 de maig del 2013
El procés català sovint és poc entès fora de les nostres fronteres. Sigui per desconeixement o perquè la majoria de corresponsals dels mitjans internacionals estan radicats a Madrid, part de les notícies i editorials són contràries a la possibilitat que Catalunya exerceixi l'autodeterminació. Per corregir aquesta tendència fa uns anys es va crear el Col·lectiu Emma, un grup de catalans d'origen i d'adopció que viuen a diversos països i intenten explicar a la premsa i a l'opinió pública internacional la realitat catalana. Van prendre el nom de la figura històrica d'Emma de Barcelona, la primer abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Precisament entre els impulsors hi ha Jaume Soler, un enginyer acústic santjoaní que viu a Nova York.

Després d'anys treballant aquest dissabte un dels impulsors de l'entitat, Salvador Garcia-Ruiz, va ser a la població “d'origen”. Al Palau de l'Abadia va oferir la conferència “L'Abadessa Emma i la imatge de Catalunya al món” en la qual va ressaltar la importància de pensar també en el factor internacional. “Cal ajustar la comunicació institucional pensant més enllà de les nostres fronteres” va explicar. Tot i això va recordar que la principal partida es viu a Catalunya: “Ens hem de fer entendre fora, però guanyar ho hem de fer aquí” va assegurar. “Ningú farà la feina per nosaltres, quan ho hàgim aconseguit, llavors ens ajudaran” i va afegir que calia demostrar que hi ha un problema democràtic per les dificultats de decidir el futur a les urnes.

Referents del Ripollès

El Col·lectiu Emma pren el nom d'Emma de Barcelona, filla de Guifré el Pilós i de Guinidilda d'Empúries, comtes de Barcelona. La comtessa va néixer als volts de l'any 880 i va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan. No és però l'únic referent històric del Ripollès que s'ha pres per explicar Catalunya al món. Més recentment també es va constituir el Col·lectiu Oliba, amb una funció similar però enfocat a l'Estat francès i a la resta del món francòfon.