Aina Arxé: «Treballaré al màxim per fer carrera amb el Voltregà»

La jugadora ripollesa, de només 15 anys, s'acaba proclamar campiona d'Europa. Els primers minuts amb l'equip d'OK Lliga els combina amb la participació a dos filials i a l'infantil

Arnau Urgell
09 de maig del 2013
Aina Arxé
Aina Arxé | Arnau Jaumira
Aina Arxé amb la Copa d'Europa. Foto: Arnau Jaumira

La ripollesa Aina Arxé amb tan sols quinze anys s'ha proclamat campiona d'Europa d'hoquei patins amb el Club Patí Voltregà. Tot i que no va debutar en aquesta competició si que juga habitualment a l'OK Lliga, l'elit de l'hoquei estatal. Això sí, combina les seves aparicions al primer equip amb el filial, el sub16 femení i l'infantil masculí. Va començar jugar a l'HC Ripoll amb només cinc anys i ara fa tres anys va fer el salt al club osonenc, un dels punters del país i del continent.

- El maig de 2012 guanya els títols aleví català i estatal i al cap d'un any s'adjudica la Copa d'Europa amb el primer equip. Com s'explica aquesta evolució tan ràpida?

- Treballant molt a cada entrenament al final sempre tens un premi. Això sí, de moment combino l'equip d'OK Lliga amb el filial, el sub16 i els nois de l'infantil.

- Suposo que encara però la seva participació ha estat molt petita...

- Sí, malgrat que no he jugat a la competició europea –tot i estar-hi inscrita- sí que vaig tenint minuts en alguns partits de casa a l'OK Lliga on som líders. En canvi, quan em toca jugar amb l'infantil o amb el sub16 sempre sóc titular i amb el filial de Primera Nacional (la segona divisió) també habitualment.

- L'any vinent farà el salt definitiu al primer equip?

- Bé, això ho ha de decidir l'entrenador. Això sí, encara s'ha de treballar molt per arribar-hi.

- Es veu fent carrera amb el Voltregà, un dels equips punters de l'hoquei a nivell europeu?

- Jo no vull pas marxar i m'agradaria estar molts anys aquí. Treballaré al màxim per fer-ho possible.

- Encara ara juga en un equip base amb els nois. Com es porta això?

- Molt bé. Des de petita, quan estava amb l'HC Ripoll, he jugat amb nens. En el cas del Voltregà m'hi porto bé i els triomfs de l'any passat encara ens van unir més. Ara bé, és bastant diferent que amb les noies.

- Per què?

- Quan passes de jugar de nois amb noies notes molt el canvi. El joc és més lent, en general som menys competitives... tot i que quan arribes a l'OK Lliga si bades una mica et passen per sobre.

- De fet, poder jugar amb els nens va ser un camí que va obrir la Carla Giudici, la capitana del Voltregà que enguany es retira. És un referent?

- Sí, la Carla Giudici i el seu pare van obrir un camí que estem seguint moltes jugadores. Per mi tant ella com la resta de companyes són un referent i estic molt orgullosa d'haver-hi compartit alguns partits. És una autèntica pena que es retiri.

- Veu possible igualar el seu palmarès amb tres Copes d'Europa?

- Buf, la Carla és molt bona i és pràcticament impossible igualar el què ha fet. Ha guanyat tres Copes d'Europa, quatre Copes de la Reina i sis lligues (sumant Campionats d'Espanya i OK Lliga).

- Que l'esport femení sigui més visible és missió impossible?

- És difícil. Però es lluita molt, s'està avançant i quan guanyem una Copa d'Europa i apareixem a bona part dels mitjans ens en sentim molt orgullosos. Això sí, cal treballar més.

- Per acabar. Va començar a l'HC Ripoll, segueix l'evolució de l'equip? Creu que es mereix estar més amunt?

- Ho intento seguir ja que el meu tiet, en Jordi Arxé, juga al primer equip. Estaria molt bé que pogués jugar a una categoria superior i recuperar aquell ambient que hi havia anys enrere.