Més de 1.600 visitants a l'exposició de Ramon Casanova abans de girar

El 14 de maig s'inaugurarà al Palau Robert de Barcelona en un acte presidit per Artur Mas

Redacció

07 de maig del 2013

Ramon Casanova amb l'estatoreactor. Foto: Exposició "el Boig de l'Hispano"

El passat 30 d'abril es va tancar al públic l'exposició sobre la figura de Ramon Casanova al Museu Etnogràfic. Ho va fer després de prorrogar-se dues setmanes i amb un notable èxit de públic ja que hi han passat més de 1.600 visitants, entre els quals 275 estudiants i 34 professors. A més, el web de la mostra ha registrat 2.400 consultes i s'han venut 215 catàlegs.

Pere Jordi Piella, comissari de la mostra sobre “el boig de l'Hispano”, va presentar aquest dilluns les xifres de l'exposició juntament amb l'alcalde Jordi Munell i la directora del Museu Etnogràfic, Roser Vilardell. Ara, l'exposició iniciarà la itinerància que començarà el 14 de maig al Palau Robert de Barcelona on hi serà fins a l'agost. La inauguració comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, a banda de l'alcalde de Ripoll i el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès. El setembre, coincidint amb la Festa Major, serà a Campdevànol mentre que a l'octubre serà el torn de Terrassa i al gener de 2014 de Terrassa.

Per Piella l'exposició Ramon Casanova i Danés “el Boig de l'Hispano” 1892-1968 ha estat un primer pas per donar a conèixer un personatge més reconegut pels estudiosos de fora que no pas per la societat catalana. Tot i que hi ha molta feina a fer, destaca que diversos professors d'universitats del nostre país s'han interessat en la figura de l'inventor ripollès per incloure'l en els seus programes.

Casanova, que va néixer a Campdevànol el 1892, va combinar la seva tasca a l'empresa familiar –que va contribuir a transformar d'una farga tradicional a una indústria que hores d'ara continua amb el nom de Comforsa- amb una carrera d'inventor-innovador. En aquest sentit cal destacar el fet de patentar el 1917 l'estatoreactor, un motor de reacció sense compressor, i amb el qual va pretendre –tot i que no ho va acabar d'aconseguir- millorar el rendiment dels motors d'explosió existents. De fet, no va ser fins a més de vint anys després que els alemanys van poder-ho tirar endavant amb el sistema aplicat a les V-1.

Breu biografia de Ramon Casanova
Ramon Casanova i Danès va néixer a Campdevànol, el 1892, al si de la família propietària de La Farga. Va formar-se en els Maristes de Blanes on estudià Batxillerat, en l'empresa familiar on aprengué i dominà les diferents branques de l'ofici (fresador, torner, etc), en els llibres i revistes que, segons els amics, llegia amb avidesa i constància i en els viatges que, per motius empresarials, va fer sobretot a França i Anglaterra. Aquest bagatge i el seu instint el van permetre captar i connectar amb les innovacions industrials de l'època, la segona Revolució Industrial, tot i la crisi econòmica que patia Catalunya després de la la Guerra Mundial, i es van reflectir en dos aspectes claus de la seva personalitat: inventor i emprenedor o empresari. En el primer, sobresurt per haver patentat l'any 1917, amb 25 anys, l'estatoreactor o reactor a propulsió, però no fou l'únic, n'hi hagueren d'altres com un sistema de vàlvules concèntriques del motor d'explosió, un martinet de forja conduït per barres de torsió i un llarg etcètera. Com a emprenedor cal destacar la transformació, juntament amb el seu pare Damià Casanova, de La Farga en una empresa metal·lúrgica, la instal·lació a Ripoll de la secció de forja de la Hispano-Suïssa, l'obtenció del primer acer inoxidable a l'Estat espanyol o la vinculació amb la indústria de guerra promoguda per la Generalitat al començar la Guerra Civil. Tota la seva obra, tant d'inventor com d'empresari, gira en torn de la metal·lúrgia, l'automòbil i l'aviació, sectors punters en la indústria de l'època i en especial d'una comarca que es basava en el tèxtil i en el ferro per a l'utillatge agrícola. També en el camp empresarial, les seves inquietuds socials el van fer veure la necessitat de cercar unes noves relacions empresari-obrer, desenvolupades a l'opuscle L'Hora Patronal, que apaivaguessin la forta conflictivitat social d'aquells anys. La personalitat, però, de Ramon Casanova resultaria incompleta si no es fes esment a d'altres facetes seves com el seu seu compromís polític amb el catalanisme, en el qual hi va participar activament. Primer, com a militant d'Acció Catalana, va presidir el Casal Català de Ripoll, després, de la Unió Socialista de Catalunya. Va ser membre de Palestra i impulsor de dues candidatures municipals, Ressorgiment a les eleccions de Ripoll al 1931 i Concentració Administrativa a Campdevànol, el 1934. Per l'altra banda, i connectant de nou amb l'esperit del seu temps, Ramon Casanova era un amant de l'esport: ciclisme, automobilisme, esquí, boxa, muntanyisme, futbol... esports tots ells que s'obrien pas entre la joventut catalana. Per altra banda, col·laborava en revistes locals com Scriptorium, es cartejava amb literats de renom, nacionals i forans, i fins la seva mort va escriure poemes.

Breu biografia de Ramon Casanova

Ramon Casanova i Danès va néixer a Campdevànol, el 1892, al si de la família propietària de La Farga. Va formar-se en els Maristes de Blanes on estudià Batxillerat, en l'empresa familiar on aprengué i dominà les diferents branques de l'ofici (fresador, torner, etc), en els llibres i revistes que, segons els amics, llegia amb avidesa i constància i en els viatges que, per motius empresarials, va fer sobretot a França i Anglaterra. Aquest bagatge i el seu instint el van permetre captar i connectar amb les innovacions industrials de l'època, la segona Revolució Industrial, tot i la crisi econòmica que patia Catalunya després de la la Guerra Mundial, i es van reflectir en dos aspectes claus de la seva personalitat: inventor i emprenedor o empresari.

En el primer, sobresurt per haver patentat l'any 1917, amb 25 anys, l'estatoreactor o reactor a propulsió, però no fou l'únic, n'hi hagueren d'altres com un sistema de vàlvules concèntriques del motor d'explosió, un martinet de forja conduït per barres de torsió i un llarg etcètera.

Com a emprenedor cal destacar la transformació, juntament amb el seu pare Damià Casanova, de La Farga en una empresa metal·lúrgica, la instal·lació a Ripoll de la secció de forja de la Hispano-Suïssa, l'obtenció del primer acer inoxidable a l'Estat espanyol o la vinculació amb la indústria de guerra promoguda per la Generalitat al començar la Guerra Civil. Tota la seva obra, tant d'inventor com d'empresari, gira en torn de la metal·lúrgia, l'automòbil i l'aviació, sectors punters en la indústria de l'època i en especial d'una comarca que es basava en el tèxtil i en el ferro per a l'utillatge agrícola.

També en el camp empresarial, les seves inquietuds socials el van fer veure la necessitat de cercar unes noves relacions empresari-obrer, desenvolupades a l'opuscle L'Hora Patronal, que apaivaguessin la forta conflictivitat social d'aquells anys. La personalitat, però, de Ramon Casanova resultaria incompleta si no es fes esment a d'altres facetes seves com el seu seu compromís polític amb el catalanisme, en el qual hi va participar activament. Primer, com a militant d'Acció Catalana, va presidir el Casal Català de Ripoll, després, de la Unió Socialista de Catalunya. Va ser membre de Palestra i impulsor de dues candidatures municipals, Ressorgiment a les eleccions de Ripoll al 1931 i Concentració Administrativa a Campdevànol, el 1934.

Per l'altra banda, i connectant de nou amb l'esperit del seu temps, Ramon Casanova era un amant de l'esport: ciclisme, automobilisme, esquí, boxa, muntanyisme, futbol... esports tots ells que s'obrien pas entre la joventut catalana. Per altra banda, col·laborava en revistes locals com Scriptorium, es cartejava amb literats de renom, nacionals i forans, i fins la seva mort va escriure poemes.