Els Camins del Bisbe i Abat Oliba ja tenen central de reserves «on-line»

Anna Vilanova, explicant el funcionament del nou web. Foto: Xavier López

Els representants polítics de l’Associació Rutes del Romànic, formada pel consells comarcals d’Osona, el Bages i Ripollès, juntament amb els ajuntaments de Vic, Manresa, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, van presentar ahir la nova central de reserves on-line per facilitar la preparació de la ruta dels Camins del Bisbe i Abat Oliba. A través del nou web també es pot des de consultar les etapes proposades fins a trobar informació d’interès referent a allotjaments i restaurants, així com consultar la història del camí i rutes complementàries.

La ruta, que dóna forma a Els Camins del Bisbe i Abat Oliba (GR-151), uneix les comarques del Bages, Osona i el Ripollès –des de Montserrat passant per Manresa, Vic, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll fins a la Catalunya Nord-. Té un total de 241 quilòmetres de recorregut i es troba senyalitzada en les dues direccions de la marxa. L’objectiu d’aquesta és donar a conèixer la riquesa del territori, tant paisatgístic, històric i patrimonial a través de la figura del Bisbe i Abat Oliba, fent un itinerari que passa pels monestirs que ell va fundar.

Està estructurada en tres trams principals; Montserrat-Manresa-Vic (86 km en cinc etapes), Vic-Ripoll-Sant joan de les Abadesses (116 km en nou etapes) i Sant Joan de les Abadesses-Puigsec (39 km en tres etapes). De moment, es deixa per una segona fase allargar el trajecte fins a Sant Miquel de Cuixà (el Conflent).

A l’acte de presentació hi van ser presents els diferents representants polítics implicats en el projecte com la regidora de Comerç i Turisme de Vic, Anna Erra, el conseller de Turisme del Bages i president de l’associació de Rutes del Romànic, Joan Vinyes, i el conseller de Cultura del Consell Comarcal del Ripollès, Jeroni Marin, que ha estat l’encarregat de donar detalls sobre l’itinerari de la ruta i els tres trams principals. Es dóna la circumstància que la institució comarcal ripollesa va estar a punt d'abandonar el consorci que gestiona la ruta.

Representants polítics a les afores del Museu Episcopal de Vic. Foto: Xavier López

També ha assistit el conseller de turisme del Consell Comarcal d’Osona, Sergi Vilamala, que ha posat de relleu la importància de crear un paquet turístic amb tot el patrimoni existent per on passa la ruta. Hi eren presents també la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Manresa, Sílvia Gratacós, i el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Ripoll i alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué.  Finalment la tècnica Anna Vilanova, de l’empresa que gestiona la promoció del Camí Abat Oliba, ha presentat la central de reserves que ja es pot trobar en del portal caminsoliba.cat.
 
El bisbe i abat Oliba, una figura cabdal
 
El projecte pretén que, seguint la ruta d’aquest GR-151, el visitant pugui conèixer a través del bisbe i abat Oliba una part clau en la història del nostre país. L’abat Oliba (Besalú 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046) era besnét del comte de Barcelona Guifré el Pilós i va ser abat dels dos monestirs més importants de Catalunya d’aquella època, el de Ripoll i el de Sant Miquel de Cuixà.

La figura de l’abat Oliba ha arribat als nostres dies com a persona cabdal per la cultura catalana: se’l considera introductor de l’arquitectura romànica a Catalunya. En el decenni 1025-1035, l’abat Oliba va fundar el monestir de Montserrat. També va dirigir les obres de la basílica de Santa Maria de Ripoll, considerada com una de les joies del romànic, i va participar en l’endegament del Priorat de Manresa, al 1020; Casserres, al 1039 i Cardona, al 1040.

De totes les tendències arquitectòniques i artístiques que han existit fins al dia d’avui, la més estesa és sense cap mena de dubte el romànic. Les comarques del Bages, d’Osona, i el Ripollès són una bona mostra d’aquest patrimoni. L’art romànic  i la figura del bisbe i abat Oliba es presenta, doncs, com un element integrador de la Catalunya Central, i constitueix l’argument idoni per fomentar el reequilibri territorial i per donar a conèixer el paisatge, la gastronomia, la tradició i tota l’oferta turística complementària de la Catalunya interior.  

Representants polítics durant la presentació. Foto: Xavier López