1 de 10

El Govern fixarà el sou d'alcaldes i regidors

La Llei de governs locals, que buidarà políticament els consells comarcals, afavorirà la fusió de municipis. Viladonja, al Ripollès, ha viscut l'única absorció des del restabliment de la Generalitat

per Arnau Urgell/Quico Sallés, 8 d'abril de 2013 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joana Ortega detalla els elements de la nova Llei de governs locals. Foto: Parlament

Poc a poc es van coneixent nous detalls de la Llei de governs locals. A la voluntat de buidar políticament els consells comarcals, avui la vicepresidenta Joana Ortega ha afegit altres qüestions com la limitació dels sous d'alcaldes i regidors. A més, la nova regulació afavorirà la fusió voluntària de municipis i ja té la primera proposta sobre la taula al Pallars Sobirà.


Ortega, que ha presentat el projecte de llei en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, ha anunciat que els pressupostos fixaran anualment els límits màxims dels salaris i de les indemnitzacions per assistència a plens i comissions per tots els representants locals del país excepte l'Ajuntament de Barcelona i el Conselh Generau d'Aran. Unes quantitats que s'establiran segons el tipus d'ens local, de la població però també “de les circumstàncies econòmiques” de cada institució i de les funcions assignades.

Per altra banda, la vicepresidenta ha confirmat que el principal òrgan de govern de les comarques serà el consell d’alcaldes, en el qual els batlles tindran vot ponderat en funció de la seva població. Això sí, en els consells comarcals amb més de deu municipis es podrà crear una junta de govern amb un màxim de set membres. Tot plegat suposarà la supressió dels actuals consellers comarcals (19 en el cas del Ripollès).


Afavorir la fusió de municipis

La nova Llei de governs locals, que en breu entrarà al Parlament, també fomentarà la fusió voluntària de municipis “mitjançant un programa d’incentius allà on ho justifiquin elements històrics, identitaris, geogràfics i econòmics”. De fet, ja hi ha primera proposta sobre la taula amb la creació del macromunicipi de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, format per Alt Àneu, Espot, Guingueta d'Àneu i Esterri. Es dóna la circumstància que Alt Àneu ja era fruit de la fusió, a finals dels anys 60, dels antics ajuntaments d’Isil, Son, Sorpe i València d’Àneu.


Caldrà veure si en els propers anys es planteja alguna iniciativa similar al Ripollès, l'única comarca on hi hagut una absorció des de la restauració de la Generalitat. Concretament, el 1991 Palmerola va passar a formar part de les Llosses que el 1974 ja havia incorporat Viladonja, anteriorment denominat com a Sant Esteve de la Riba.

Diputacions que serien vegueries

El projecte de llei també preveu que les quatre diputacions passin a ser vegueries, a l'espera que s'aprovi una altra llei per incrementar el nombre d'aquests ens supramunipals de quatre a set (Àmbit Metropolità de Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Girona, Ponent i Terres de l'Ebre). El Ripollès, malgrat els seculars debats sobre la qüestió, continuarà per tant formant de les comarques gironines.
Participació