L'Estat amenaça de buidar de competències els ajuntaments

El govern espanyol vol transferir a les diputacions els serveis que tinguin un cost massa elevat. També pot deixar sense cobrar els alcaldes de pobles de menys de 1.000 habitants

Redacció
15 de febrer del 2013
Cristobal Montoro, en primer pla, en la roda de premsa d'aquest migdia a Madrid.
Cristobal Montoro, en primer pla, en la roda de premsa d'aquest migdia a Madrid. | Moncloa
Cristobal Montoro, en primer pla, en la roda de premsa d'aquest migdia a Madrid. Foto: Moncloa

El govern espanyol ha presentat finalment la seva proposta de reforma de l'administració local. Una iniciativa que pot buidar de competències els municipis petits i mitjans si considera que els serveis que presten són massa cars. Una mesura que al Ripollès afecta de ple ja que s'aplicaria a tots els ajuntaments de menys de 20.000 habitants.

Per decidir si un ajuntament pot continuar mantenint una competència, l'executiu estatal fixarà un cost estàndard de cada servei públic i avaluarà els municipis durant un any. Quan es consideri que el servei és més car d'aquesta mitjana es retirarà del municipi perquè el presti la diputació corresponent.

El ministre Montoro creu que amb aquesta decisió es poden reforçar les diputacions, que poden prestar serveis a un gran nombre d’ajuntaments, i es poden potenciar els processos de fusió d’ajuntaments, una mesura que veu amb bons ulls el govern espanyol, però que no ha agradat mai al Govern català. De fet, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ja ha demanat que la reforma no s’apliqui a Catalunya, més tenint en compte que en les pròximes setmanes el Parlament aprovarà la Llei de governs locals.

El ministre també ha explicat que quedarà prohibida la creació de noves empreses públiques i que les actuals s'hauran de sanejar o bé tancar. Una altra de les mesures prevista en la Llei de reforma de l'administració local és que les mancomunitats que no presentin els seus comptes al Tribunal de Comptes desapareixeran.

Perilla el sou dels alcaldes de municipis de menys de 1.000 habitants

Finalment, no hi haurà reducció del nombre de regidors, però sí de les seves retribucions. La reforma també contempla que el 82% dels regidors dels ajuntaments no cobrin per la seva tasca i hagin de compaginar la seva activitat política amb la professional. Així, dels 68.285 regidors que hi ha actualment a l'Estat, només 12.128 tindran un retribució, que seria per la seva dedicació exclusiva.

La mesura afectarà sobretot les grans ciutats de l’Estat, on gairebé tots els regidors tenen un sou fix (oposició i equip de govern). En comarques com el Ripollès, la majoria dels regidors del pobles petits ja no cobren i als grans municipis pràcticament només tenen retribució els alcaldes.

Montoro també ha explicat que els alcaldes de les poblacions de menys de 1.000 habitants es quedaran sense cobrar. A hores d’ara, i des de 2009, al Ripollès cobren, a compte de la Generalitat, els alcaldes de 14 municipis de menys de 2.000 habitants. De nou, és un exemple més de la col·lisió entre la normativa estatal i la catalana.

I les dietes?

El ministre no ha fet esment de les dietes o indemnització per assistència als plens i a les comissions, que sembla que es continuaran cobrant. De fet, aquesta retribucions són la màxima font d’ingressos dels regidors dels ajuntaments del Ripollès.

Amb totes aquestes mesures, l’executiu central preveu estalviar 7.600 milions fins al 2015. Ara, l'informe que ha presentat Montoro serà estudiat pel Consell d'Estat. Per Montoro, aquesta reforma suposa "un gran avanç" i l'ha qualificat com una de les "més ambicioses", "estalviadora" i que permetrà Espanya "tornar a créixer sobre la base de l'estabilitat". El ministre ha negat que la reforma redueixi competències als ajuntaments.

Més informació, a Nació Digital