Els deures per a Mascarell

L'objectiu Ripoll Patrimoni de la Humanitat se suma al de reiniciar l'expedient per tal que la Farga Palau esdevingui Bé Cultural d'Interès Nacional

per Redacció, 29 de gener de 2013 a les 13:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ferran Mascarell amb la Portalada a darrere. Foto: Rastres (Gerard Garcia i Raül Duque)

Ripoll va iniciar dissabte la Capitalitat de la Cultura Catalana amb un espectacle que va satisfer –o, fins i tot, superar- les expectatives del públic que va omplir el Monestir. L'acte també va servir per tal que l'alcalde Jordi Munell recordés al conseller Ferran Mascarell la necessitat que sigui còmplice en la declaració de la Portalada del Monestir com a Patrimoni de la Humanitat. A més, va anunciar la voluntat de reiniciar l'expedient per tal que la Farga Palau esdevingui Bé Cultural d'Interès Nacional.


L'objectiu de Ripoll –coincidint amb la Capitalitat de la Cultura Catalana- és que al llarg de l'any la Portalada passi a formar part de la denominada llista indicativa. Es tracta d'un llistat que elabora el Ministeri espanyol de Cultura per proposar a la UNESCO elements a reconèixer. Actualment, només se'n poden proposar dos per any un dels quals de caràcter natural i l'altre patrimonial o immaterial. Es tracta d'un pas imprescindible en la cursa de fons per assolir el reconeixement tot i que formar-ne part no és cap garantia. De fet, hores d'ara n'hi ha una vintena pendents que l'UNESCO els declari patrimoni de la humanitat.

A la sortida de l'acte el conseller Ferran Mascarell va mantenir la versió de fa un any enrere: suport i prudència. “Ho treballarem perquè sigui possible, tot i que aquests processos no són senzills” va explicar als mitjans de comunicació. El conseller també va escoltar des de la primera fila la intenció de l'Ajuntament de reiniciar la demanda per tal que es declari la Farga Palau –la joia del patrimoni industrial de la vila- com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'expedient es va iniciar el 1988 però nou anys després es va tancar sense aconseguir l'objectiu.


Ambdues reclamacions se sumen a l'objectiu d'aconseguir que el Casament a Pagès sigui declarada com a Festa Tradicional d'Interès Nacional. Es dóna la paradoxa que una de les festes més genuïdes de Ripoll gaudeix d'un reconeixement espanyol des de les darreries del franquisme i en canvi no forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Concretament, el 1971 el Ministeri espanyol de Turisme, que aleshores comandava Manuel Fraga, la va declarar Festa d'Interès Turístic Nacional.

 

Participació