Ripoll, capital i bressol de la cultura catalana

L'espectacle «Pel corrent dels temps» ha servit per inaugurar Ripoll 2013. Foto: Rastres (Gerard Garcia i Raül Duque)

Ripoll, el bressol de Catalunya, és des d'aquest dissabte i fins al proper 29 de novembre la Capital de la Cultura Catalana. L'espectacle inaugural, Pel corrent dels temps, ha recorregut la història mil·lenària de la vila en un marc històric com és el Monestir de Santa Maria on hi ha enterrat el Comte Guifré el Pilós. Presidit pel conseller Ferran Mascarell ha congregat més de 600 persones mentre que 150 més l'han seguit des d'una sala annexa a través d'una pantalla gegant.

“No puc fer més que mostrar-vos avui el vostre ahir, i fer-vos somniar en el demà. Drets en el present, amb la mirada fixada en l'horitzó i la memòria en el passat” ha recitat el narrador d'un espectacle que ha abordat el naixement del Monestir, la industrialització de la vila, la llosa del franquisme i el renaixement del catalanisme. Música en directe, dansa i teatre s'han combinat amb moments de gran bellesa plàstica com la dansa àeria sobre l'altar o la percussió en uns martinets. El comitè organitzador de Ripoll 2013 ha apostat per la companyia local la Sargantana per idear un acte inaugural en la qual hi han pres part unes 150 persones. “El 90% són gent de Ripoll i de la comarca, això ens produeix un gran orgull” assenyalava dies abans el regidor de Cultura, Ramon Santanach.

El conseller Ferran Mascarell ha recordat que des del seu naixement Ripoll “ha ostentat sempre una capitalitat cultural". A més, entroncant amb l'esperit de l'acte, ha assegurat que "un poble culte és el que cuida les tradicions, la cohesió social i també mira el futur". Abans, l'alcalde Jordi Munell havia celebrat que el Monestir hagués quedat petit però ha ironitzat que "no han gosat ampliar-lo". El batlle ripollès –el desè que assumeix el repte d'una Capitalitat de la Cultura Catalana- ha despertat els aplaudiments del públic en referir-se a Barcelona –que succeirà a Ripoll el 2014- "com la capital del futur Estat català". Per la seva banda Xavier Tudela, president de l'ens que coordina les capitals de la cultura, ha afirmat que "Ripoll representa el caràcter catalá perquè està acostumat a viure un dia a dia dur".

Entre la cultura popular i la indústria ripollesa

La celebració s'ha traslladat posteriorment a l'esplanada del Monestir amb la cultura popular com a gran protagonista. Els Randellaires hi han posat la música tradicional –i les estelades- des del campanar mentre els artistes aeris de Silonosenomeculego ballaven a les altures. Més arran de terra han aparegut el Gall dels Diables de Ripoll així com els gegants de Ripoll i d'Ogassa.

El darrer acte de la jornada ha estat la inauguració de l'exposició dedicada a Ramon Casanova, “el boig de l'Hispano”, un personatge massa desconegut pel gran públic que va combinar les seves facetes d'emprenedor-inventor –va patentar l'estatoreactor avançant-se més de 25 anys a la tecnologia alemanya de les bombes V1-; la capacitat d'apostar per la reconversió industrial –va crear la primera gran empresa ripollesa del sector metal·lúrgic- així com el seu compromís polític i social militant en partits com Acció Catalana o la Unió Socialista de Catalunya.

Cinquanta setmanes d'actes



La Capital de la Cultura Catalana tindrà un mínim d'una seixantena d'actes. De fet, ja van començar dies enrere amb la recuperació del Cant de la Sibil·la –la referència més antiga que se'n conserva als Països Catalans és precisament de Ripoll, l'any 975- i la transmissió de les campanades de Cap d'Any de TV3. També es va presentar una còpia facsímil d'una de les Bíblies de Ripoll, les grans joies de l'Scriptorium del Monestir de Ripoll del segle XI, que es podrà veure al llarg de l'any al Museu Etnogràfic.

“En 50 de les 52 setmanes de l'any Ripoll tindrà activitats” va explicar fa uns dies l'alcalde Jordi Munell. De l'agenda en destaca la Trobada Nacional de Trabucaires; l'elecció de les pubilles i hereus de Catalunya així com un Simposi de la Portada del Monestir de Ripoll. A més, cal afegir-hi el calendari festiu habitual que se sumarà a la celebració (Fira de les 40 Hores, Sant Eudald, Festival Internacional de Música, Casament a Pagès...). La clausura serà el 29 de novembre amb un concert de l'Escolania de Montserrat.

El camí llarg per esdevenir Patrimoni de la Humanitat

Un repte paral·lel al de la Capitalitat de la Cultura Catalana és la cursa de fons per tal que la portalada del Monestir esdevingui Patrimoni de la Humanitat. El gran objectiu és que al llarg de l'any, aquesta obra mestra del romànic català passi a formar part de la denominada llista indicativa que elabora el Ministeri espanyol de Cultura per proposar a la UNESCO elements a reconèixer. Actualment, només se'n poden proposar dos per any un dels quals de caràcter natural i l'altre patrimonial o immaterial. Es tracta d'un pas imprescindible tot i que formar part de la llista no és cap garantia, de fet, hores d'ara n'hi ha una vintena pendents que l'UNESCO els declari patrimoni de la humanitat.

De fet, l'alcalde Jordi Munell ha aprofitat la presència del conseller de Cultura per tal de reclamar la seva col·laboració per assolir el repte. A més, també ha demanat reiniciar el procés per tal que la Farga Palau –el principal element de patrimoni industrial de la vila- sigui declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Totes les notícies de Ripoll 2013

Dossier Ripoll 2013 amb l'avanç del calendari
 

Ferran Mascarell ha presidit l'acte inaugural. Foto: Rastres (Gerard Garcia i Raül Duque)

Al centre: Xavier Tudela, Ferran Mascarell i Jordi Munell. Foto: Rastres (Gerard Garcia i Raül Duque)