Ripoll reivindica la figura de Ramon Casanova, «el boig de l'Hispano»

Ramon Casanova amb l'estatoreactor. Foto: Expo

Ramon Casanova és un dels “homenots” de la història de Ripoll que, lamentablement, és tant poc conegut que la Vikipèdia tot just li dedica deu línies. Amb la voluntat de revertir aquesta situació i reivindicar-ne la figura, Ripoll aprofitarà l'inici de la Capitalitat de la Cultura Catalana per inaugurar aquest dissabte una exposició dedicada al “boig de l'Hispano” que es podrà veure al Museu Etnogràfic fins al 15 d'abril.

Casanova, que va néixer a Campdevànol el 1892, va combinar la seva tasca a l'empresa familiar –que va contribuir a transformar d'una farga tradicional a una indústria que hores d'ara continua amb el nom de Comforsa- amb una carrera d'inventor-innovador. En aquest sentit cal destacar el fet de patentar el 1917 l'estatoreactor, un motor de reacció sense compressor, i amb el qual va pretendre –tot i que no ho va acabar d'aconseguir- millorar el rendiment dels motors d'explosió existents. De fet, no va ser fins a més de vint anys després que els alemanys van poder-ho tirar endavant amb el sistema aplicat a les V-1.

Més enllà de l'invent, el comissari de l'exposició, Pere Jordi Piella, destaca que l'aposta per l'eficiència energètica entronca molt amb la situació actual. A més, un altre element que demostra que Casanova era un “avançat al seu temps” va ser la reconversió que va impulsar a l'empresa familiar i que explica l'aposta general d'una la comarca que progressivament ha passat del tèxtil al sector metal·lúrgic. Per altra banda, les facetes d'emprenedor i inventor les va combinar amb les de compromís polític –per exemple amb una Unió Socialista de Catalunya a la qual ara s'invoca sovint per compatibilitzar progressisme i autodeterminació-, implicació en el teixit social i amant dels esports.

“Volem que la figura de Ramon Casanova transcendeixi Ripoll” va explicar Piella. Per aquest motiu  l'exposició, que es podrà visitar al Museu Etnogràfic fins al 15 d'abril, passarà pel Palau Robert de Barcelona, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, la Casa de Cultura de Girona així com per Campdevànol, vila natal d'un personatge conegut popularment com “el boig de l'Hispano” (“boig” pel fet de destacar i de “l'Hispano” per viure al barri de Sorribes, unes cases situades a davant de l'actual Comforsa i que es coneixen amb aquest nom perquè la Farga Casanova treballava per la mítica empresa de motors).

Jordi Munell, alcalde de Ripoll, destaca la necessitat que es tingui en compte la història més contemporània sovint “tapada per la de mil anys enrere”. “Això també és patrimoni” va assegurar tot destacant que l'exposició servirà com a “ambaixador” de Ripoll 2013. La mostra es complementarà amb un llibre-catàleg, materials didàctics per a les escoles i una web.

Breu biografia de Ramon Casanova

Ramon Casanova i Danès va néixer a Campdevànol, el 1892, al si de la família propietària de La Farga. Va formar-se en els Maristes de Blanes on estudià Batxillerat, en l'empresa familiar on aprengué i dominà les diferents branques de l'ofici (fresador, torner, etc), en els llibres i revistes que, segons els amics, llegia amb avidesa i constància i en els viatges que, per motius empresarials, va fer sobretot a França i Anglaterra. Aquest bagatge i el seu instint el van permetre captar i connectar amb les innovacions industrials de l'època, la segona Revolució Industrial, tot i la crisi econòmica que patia Catalunya després de la la Guerra Mundial, i es van reflectir en dos aspectes claus de la seva personalitat: inventor i emprenedor o empresari. En el primer, sobresurt per haver patentat l'any 1917, amb 25 anys, l'estatoreactor o reactor a propulsió, però no fou l'únic, n'hi hagueren d'altres com un sistema de vàlvules concèntriques del motor d'explosió, un martinet de forja conduït per barres de torsió i un llarg etcètera. Com a emprenedor cal destacar la transformació, juntament amb el seu pare Damià Casanova, de La Farga en una empresa metal·lúrgica, la instal·lació a Ripoll de la secció de forja de la Hispano-Suïssa, l'obtenció del primer acer inoxidable a l'Estat espanyol o la vinculació amb la indústria de guerra promoguda per la Generalitat al començar la Guerra Civil. Tota la seva obra, tant d'inventor com d'empresari, gira en torn de la metal·lúrgia, l'automòbil i l'aviació, sectors punters en la indústria de l'època i en especial d'una comarca que es basava en el tèxtil i en el ferro per a l'utillatge agrícola. També en el camp empresarial, les seves inquietuds socials el van fer veure la necessitat de cercar unes noves relacions empresari-obrer, desenvolupades a l'opuscle L'Hora Patronal, que apaivaguessin la forta conflictivitat social d'aquells anys. La personalitat, però, de Ramon Casanova resultaria incompleta si no es fes esment a d'altres facetes seves com el seu seu compromís polític amb el catalanisme, en el qual hi va participar activament. Primer, com a militant d'Acció Catalana, va presidir el Casal Català de Ripoll, després, de la Unió Socialista de Catalunya. Va ser membre de Palestra i impulsor de dues candidatures municipals, Ressorgiment a les eleccions de Ripoll al 1931 i Concentració Administrativa a Campdevànol, el 1934. Per l'altra banda, i connectant de nou amb l'esperit del seu temps, Ramon Casanova era un amant de l'esport: ciclisme, automobilisme, esquí, boxa, muntanyisme, futbol... esports tots ells que s'obrien pas entre la joventut catalana. Per altra banda, col·laborava en revistes locals com Scriptorium, es cartejava amb literats de renom, nacionals i forans, i fins la seva mort va escriure poemes.