16
de desembre
del
2012
La mainada de Ripoll cagant el Tió. Foto: Arnau UrgellEl tió és una de les tradicions nadalenques més genuïnament catalanes –també és típic a l'Aragó i Occitània-. Malgrat patir un important retrocés –possiblement per la irrupció del Pare Noël-, els darrers anys ha reviscolat amb força. N'és una bona mostra el cas de Ripoll on desenes de nens van participar aquest dissabte a la cercavila del Tió i la Soca així com a la primera cagada popular de la temporada.
Es tracta d'una activitat organitzada per l'Associació Cultural Sant Josep. La cercavila la van “presidir” dos gegantons, el Tió i la Soca –una altra de les denominacions d'aquesta tradició conjuntament amb xoca o tronca- i l'encapçalaven els Grallers de Ripoll i dos petits tions en forma de capgrossos. Després de passejar pels principals carrers i places del Barri Vell, petits i grans van acabar a davant de l'Ajuntament on en grups de deu, la mainada va poder cagar el tió.
El gran tió de Ripoll és dels que té barretina i una cara somrient. Una tendència que s'ha imposat els darrers anys segurament per contrarestar el poder del Pare Noël. Tanmateix, la tradició consisteix en aplegar al bosc un tros de soca o branca gruixuda uns dies abans de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent (quatre setmanes abans del 25 de desembre), o a tot estirar per Santa Llúcia.
Aquest tronc se'l tapa amb una manta perquè no tingui fred (o se'l situa davant de la llar de foc per escalfar-lo). A més, diàriament se l'ha d'alimentar perquè el dia de Nadal (o la vigília) cagui els regals. L'origen de la tradició és de caràcter pagà i sembla que està relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. Sovint, després d'haver donat tots els regals se'l crema a la llar de foc.
El Tió i la Soca de Ripoll. Foto: Arnau Urgell