Un acte de justícia vuitanta-cinc anys després

El 5 de juny de 1926 l'Ajuntament de Sant Joan va nomenar fill adoptiu i predilecte a Emilio Barrera Luyando (Burgos, 1869-1943). Ho va fer a proposta de la delegació del govern espanyol que va impulsar en diverses poblacions un reconeixement al capità general i representant de la dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Vuitanta-cinc anys després, el ple del consistori santjoaní ha decidit revocar un reconeixement a un personatge que, entre altres, va negociar amb Mussolini l'entrega d'armes per derrocar la República.

Barrera Luyando, que també va participar al cop d'estat feixista de 1936, va participar a una Festa Major (la del 1925 o del 1926) de la qual es conserva una fotografia amb dues pabordesses. La decisió del consistori santjoaní va ser fruit d'una estratègia del règim de Primo de Rivera perquè els municipis nomenessin alcaldes honoraris o fills adoptius a persones que ostentessin càrrecs civils i militars del règim dictatorial.

Tal i com ha fet Sant Joan, en els darrers anys municipis com Tiana (2007) i Palamós (2012) també han retirat els honors al que va ser capità general de Catalunya de 1924 a 1930. Altres municipis, com Tremp i Girona, mantenen l'homenatge al militar espanyol.

En el ple de divendres tant CiU com ERC van celebrar que l'equip de govern proposés l'eliminació de la distinció però van alertar que a la població encara queden molts vestigis de la dictadura franquista –amb qui Barrera Luyando va col·laborar malgrat que el 1939 va passar a la reserva després de presidir el Tribunal Superior de Justícia Militar-. La CUP, per la seva banda, va lamentar que haguessin calgut més de tres dècades de democràcia per fer aquest pas.

Els altres fills predilectes de Sant Joan

En el darrer ple municipal també es va aprovar un nou reglament d'honors. Es contemplen les distencions de fill i filla predilecte; fill i filla adoptiu i medalla d'honor de la baronal de la vila de Sant Joan de les Abadesses. A banda de Barrera Luyando hi ha cinc persones més destingides amb els reglaments de 1954 i 1985 (recopilació realitzada per Guifré Miquel i Marcel Miquel en el monogràfic de Festa Major de 2005).

Eusebi Bertrand i Serra (1877-1945): fill adoptiu (1909). Diputat. Va tenir un paper decisiu en les gestions per construir el pont nou.

Ramon Serrat i Fajula (1881-1944): medalla de plata de la vila (1944). Compositor de sardanes.

Jaume Espona i Brunet (1888-1958): fill adoptiu (1955) i medalla d'or de la vila a títol pòstum (1972). Industria li mecenes. Va costejar bona part de la restauració del monestir.

Josep Picola i Soler (1993-2002): fill il·lustre (1985). Poeta popular.

Joan Baptista Bertran i Duran (1911-1985): fill il·lustre a títol pòstum (1985). Jesuïta. Escriptor i poeta