El Govern autoritza que es busqui petroli a l'entorn de Ripoll

La direcció de Mines autoritza la petició d'una empresa anglesa per perforar a partir del 2016. En els darrers anys iniciatives similars no han prosperat

| 16/11/2012 a les 01:26h
Arxivat a: Territori i medi ambient, petroli, Departament d'Empresa i Ocupació, energia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/11/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La direcció general de Mines i Recursos Energètics ha autoritat la petició de l'empresa anglesa Teredo Oils United per poder buscar petroli a l'entorn de Ripoll, segons informa la Cadena Ser-Ràdio Girona. D'aquesta manera, es resol favorablement una petició realitzada el mes de juliol i que també afecta l'entorn d'Olot (en total s'autoritzen quatre cates).

Concretament l'autorització suposa que Teredo Oils United, una filial d'Ascent Resources, té temps fins al desembre per presentar el projecte concret als ajuntaments mentre que els treballs haurien de començar abans de l'abril. La perforació pròpiament dita no començaria abans del quart, cinquè i sisè any de concessió, és a dir, a partir 2016. Els tres primers anys, segons informa la SER, es destinarien a realitzar treballs de geologia i geofísica per acotar degudament la zona.

L'autorització estipula que la inversió dels primers anys seria de més de 6,3 milions mentre que en la segona meitat de la concessió, quan es realitzaria la perforació, se situaria en 11,8 milions. A més, la fiança inicial per restaurar la zona afectada és de 5,8 milions.

El darrer permís data del 2004

El darrer permís que va transcendir el va sol·licitar l'empresa espanyola Cepsa l'any 2004 per explorar una àrea de fins a 88.000 hectàrees de la qual destacava la zona limítrofe entre el Ripollès i la Garrotxa. Des del Departament d'Empresa i Ocupació es va recordar en transendir la petició que cap dels permisos anteriors havia acabat prosperant.

Al Ripollès històricament hi hagut diversos intents per explotar petroli i gas per l'existència de dues formacions geològiques que afloren a Gombrèn, Sant Joan i Ogassa, per una banda, i a Vallfogona, per l'altra. A inicis del segle XX es van demanar diversos concessions de les quals una dotzena van ser a Vallfogona –només en un cas es va fer una petita perforació-.

Precisament en aquesta població es va arribar a instal·lar una torre l'any 1956. Al cap de tres anys, i després de perforar més de 900 metres, es acabar abandonant l'intent d'explotació. Tanmateix, l'intent més important va ser l'any 1987 al sondeig El Serrat-1, en els terrenys de la finca la Girona de Sant Joan de les Abadesses. El projecte, impulsat per les companyies Unión Texas(25%), Repsol (25%), Louisiana Land (25%), ESSO (15%) i ERT (10%), va durar dos mesos i es va perforar fins a 2.995 metres. Es van detectar indicis de gas però els resultats de la prova de producció van ser negatius.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Petroli
Anònim, 16/11/2012 a les 09:59
+8
-4
Mare meva!!! El que faltave per acabar d'enfonsar-nos! Si volem recuperar la terra no podem permetre aquestes aberracions. Aquestes companyies ja no saben a on més xuclar i nosaltres ho permetem, després ens queixem.
Va home!
Anònim, 16/11/2012 a les 13:05
+17
-4
No home no, no siguis pessimista.
El que passa és que el Mas, com és molt previsor, si aconseguim la independència, almenys els cotxes oficials tinguin combustible.
^_^!
Anònim, 16/11/2012 a les 13:28
+4
-5
Qui prepara la poció màgica? Qui fa d'Astèrix?
petroli
Anònim, 16/11/2012 a les 19:02
+6
-0
Abu Dhabi, Qatar, Dubai i ara Ripoll

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty
01/01/1970
Gabriel Rufián qualifica la gestió de l'Estat de l'atemptat de "nefasta" i Feliu Guillaumes lamenta la "sensació d'inseguretat"
El ple del Consell Comarcal del Ripollès ha aprovat per unanimitat aportar 70.000 euros pel desplegament de la fibra òptica a la Vall de Camprodon | Isaac Muntadas
01/01/1970
ERC ha tornat a demanar de fer un estudi per veure si l'Hospital de Campdevànol pot fer proves als joves de la comarca per detectar cardiopaties congènites
La sentència del TSJC obliga a la Generalitat a pagar 1.300 euros per nen i any a l'Ajuntament de Camprodon pel finançament de les escoles bressol | Ajuntament de Camprodon
01/01/1970
Una sentència del TSJC ha fallat a favor del recurs presentat per 26 ajuntaments i, en el cas de Camprodon, obliga a la Generalitat a pagar 1.300 euros per nen i any dels tres cursos impagats | Tots per Camprodon creu que és de ''justícia'' que els treballadors vegin reinstaurat el 5% del salari que se'ls va rebaixar durant un curs