16
de novembre
del
2012
La direcció general de Mines i Recursos Energètics ha autoritat la petició de l'empresa anglesa Teredo Oils United per poder buscar petroli a l'entorn de Ripoll, segons informa la Cadena Ser-Ràdio Girona. D'aquesta manera, es resol favorablement una petició realitzada el mes de juliol i que també afecta l'entorn d'Olot (en total s'autoritzen quatre cates).
Concretament l'autorització suposa que Teredo Oils United, una filial d'Ascent Resources, té temps fins al desembre per presentar el projecte concret als ajuntaments mentre que els treballs haurien de començar abans de l'abril. La perforació pròpiament dita no començaria abans del quart, cinquè i sisè any de concessió, és a dir, a partir 2016. Els tres primers anys, segons informa la SER, es destinarien a realitzar treballs de geologia i geofísica per acotar degudament la zona.
L'autorització estipula que la inversió dels primers anys seria de més de 6,3 milions mentre que en la segona meitat de la concessió, quan es realitzaria la perforació, se situaria en 11,8 milions. A més, la fiança inicial per restaurar la zona afectada és de 5,8 milions.
El darrer permís data del 2004
El darrer permís que va transcendir el va sol·licitar l'empresa espanyola Cepsa l'any 2004 per explorar una àrea de fins a 88.000 hectàrees de la qual destacava la zona limítrofe entre el Ripollès i la Garrotxa. Des del Departament d'Empresa i Ocupació es va recordar en transendir la petició que cap dels permisos anteriors havia acabat prosperant.
Al Ripollès històricament hi hagut diversos intents per explotar petroli i gas per l'existència de dues formacions geològiques que afloren a Gombrèn, Sant Joan i Ogassa, per una banda, i a Vallfogona, per l'altra. A inicis del segle XX es van demanar diversos concessions de les quals una dotzena van ser a Vallfogona –només en un cas es va fer una petita perforació-.
Precisament en aquesta població es va arribar a instal·lar una torre l'any 1956. Al cap de tres anys, i després de perforar més de 900 metres, es acabar abandonant l'intent d'explotació. Tanmateix, l'intent més important va ser l'any 1987 al sondeig El Serrat-1, en els terrenys de la finca la Girona de Sant Joan de les Abadesses. El projecte, impulsat per les companyies Unión Texas(25%), Repsol (25%), Louisiana Land (25%), ESSO (15%) i ERT (10%), va durar dos mesos i es va perforar fins a 2.995 metres. Es van detectar indicis de gas però els resultats de la prova de producció van ser negatius.
Concretament l'autorització suposa que Teredo Oils United, una filial d'Ascent Resources, té temps fins al desembre per presentar el projecte concret als ajuntaments mentre que els treballs haurien de començar abans de l'abril. La perforació pròpiament dita no començaria abans del quart, cinquè i sisè any de concessió, és a dir, a partir 2016. Els tres primers anys, segons informa la SER, es destinarien a realitzar treballs de geologia i geofísica per acotar degudament la zona.
L'autorització estipula que la inversió dels primers anys seria de més de 6,3 milions mentre que en la segona meitat de la concessió, quan es realitzaria la perforació, se situaria en 11,8 milions. A més, la fiança inicial per restaurar la zona afectada és de 5,8 milions.
El darrer permís data del 2004
El darrer permís que va transcendir el va sol·licitar l'empresa espanyola Cepsa l'any 2004 per explorar una àrea de fins a 88.000 hectàrees de la qual destacava la zona limítrofe entre el Ripollès i la Garrotxa. Des del Departament d'Empresa i Ocupació es va recordar en transendir la petició que cap dels permisos anteriors havia acabat prosperant.
Al Ripollès històricament hi hagut diversos intents per explotar petroli i gas per l'existència de dues formacions geològiques que afloren a Gombrèn, Sant Joan i Ogassa, per una banda, i a Vallfogona, per l'altra. A inicis del segle XX es van demanar diversos concessions de les quals una dotzena van ser a Vallfogona –només en un cas es va fer una petita perforació-.
Precisament en aquesta població es va arribar a instal·lar una torre l'any 1956. Al cap de tres anys, i després de perforar més de 900 metres, es acabar abandonant l'intent d'explotació. Tanmateix, l'intent més important va ser l'any 1987 al sondeig El Serrat-1, en els terrenys de la finca la Girona de Sant Joan de les Abadesses. El projecte, impulsat per les companyies Unión Texas(25%), Repsol (25%), Louisiana Land (25%), ESSO (15%) i ERT (10%), va durar dos mesos i es va perforar fins a 2.995 metres. Es van detectar indicis de gas però els resultats de la prova de producció van ser negatius.