Xavier Cima: «La solució al tren passa per traspassar-lo a FGC»

Xavier Cima és el número 11 de CiU per Girona. Foto: Adrià Costa

Xavier Cima, regidor de Ripoll i president comarcal de CDC, ocupa el número 11 de la llista de CiU per Girona. Una posició que no és de sortida però que de manera directa o indirecta el pot dur al Parlament de Catalunya. Quan se li demana si cal fer cas a Mas o Duran ho té clar: "Creguin al president" afirma i considera que el procés "no té marxa enrere" per esdevenir una Finlàndia, una Suècia o una Dinamarca del Mediterrani. Tornant a la comarca no veu altra solució al desastre del tren que traspassar l'explotació a FGC i poder-hi destinar recursos. "Un altre motiu per triar l'estat propi" assegura. Aquesta entrevista, com les dels altres candidats del Ripollès, s'ha basat en les preguntes proposades pels lectors.

- Em podria resumir en dues línies els eixos principals del programa electoral de la seva formació?

- CiU ha fet un programa realista que no amaga les dificultats. És molt ambiciós, ja que marca com a principals objectius aixecar el país des de la perspectiva nacional i des de la perspectiva socioeconòmica. L’objectiu és situar una Catalunya sobirana entre els països capdavanters d’Europa. El programa inclou propostes concretes i avaluables, i es basa en la confiança que tenim en el país i en la seva gent.

- Va fer vaga el darrer 14 de novembre? Està d'acord amb les dues darreres reformes laborals?

- Permeti'm que m'abstingui de dir si en vaig fer o no, només li diré que respecto el dret de fer-la i entenc els motius d’aquesta. En quant a les reformes, es pot estar més o menys en contra la política d'austeritat que dicta Angela Merkel des d'Alemanya, però les coses s'han de fer ben fetes perquè sinó correm el risc de perdre la credibilitat que mica en mica ens hem anat guanyant. Europa ens observa més del que sembla.

- En plena crisi es posen en dubte els sous dels polítics. Considera que un diputat cobra massa? Si surten escollit es reduirà el sou o prendrà alguna mesura alternativa en aquest sentit?

- Entorn al debat fàcil sobre si els diputats han de cobrar més o menys, la remuneració ha de ser la suficient a fi de crear el marc necessari que doni oportunitat a qualsevol ciutadà a optar lliurement en qualsevol elecció. Defugir d’aquest sistema significaria deixar la representació democràtica en mans d’un molt reduït nombre de persones o grups: dels que són prou adinerats per a permetre’s treballar sense cobrar, o dels que busquen en la política l'única forma de guanyar-se la vida.

- També es qüestiona la perpetuació en els càrrecs. Es compromet a realitzar dues legislatures i tornar posteriorment a la vida professional si surt escollit?

No m'hi puc comprometre. Primer, perquè ningú sap què passarà demà. Segon, perquè el temps en política passa molt ràpid, la feina a fer és molta i tothom necessita un temps d'adaptació i aprenentatge. Jo personalment, aposto per tres legislatures. En quant a la meva vida professional, intentaré poder-ne seguir vinculat d'una forma o una altra, perquè m'inquieta molt el fet de quedar desfasat en quant a coneixements. Això en dificultaria molt la reincorporació a la meva carrera professional.

- Vostè és regidor, conseller comarcal i vicepresident de Ripollès Desenvolupament. Si esdevé diputat compaginarà tots aquests càrrecs? Quins estan retribuïts?

- Del Consorci Ripollès Desenvolupament no en sóc el vicepresident, en sóc el tresorer. No és un càrrec polític, hi sóc en representació de l'Associació Independent de Joves Empresaris del Ripollès (AIJER). No tinc vot a l'executiva i no està retribuït. Pel que fa als càrrecs de regidor i conseller comarcal, per ambdós no rebo cap sou, només indemnitzacions per assistència. En quant a compaginar càrrecs, no els podré compaginar perquè els estatuts de Convergència no permeten l'acumulació de més de dos càrrecs públics, però també per sentit comú, i per salut personal, familiar i democràtica.

- Actualment la Generalitat té molts pocs recursos. Tanmateix, per pocs que en tingui quina inversió considereu que és la més prioritària per la comarca?

- Estem en campanya electoral i no vull prometre inversions que no sabem segur que podrem complir, aquest és l'error que fan molts polítics d'aquest país, això crea desafecció. Recordi que estem pagant el desdoblament de la C17 fins a Ripoll i l'entrada de FGC a Vallter 2000, i la situació econòmica és tan complicada que els propers anys també seran difícils. Però dit això, treballarem per anar desenvolupant el Pacte comarcal d'infraestructures, per tant podem incloure qualsevol de les inversions allà recollides. Pensem també, que potser haurem de renunciar a algunes inversions per assegurar aquelles polítiques més socials que faran que ningú quedi enrere.

- Quina és la solució per resoldre el desastre de la línia de tren Barcelona-Ripoll-Puigcerdà?

- En aquesta línia conflueixen dos factors que fan que el servei sigui, utilitzant les seves paraules, un desastre. Per una banda, tenim la infraestructura i el material rodant (ADIF) més obsolets del país; i per l'altra banda, tenim una explotadora del servei (Renfe) que ens tracta com a ciutadans de segona. Sense cap mena de dubte, la solució es troba en traspassar l'explotació de la línia a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), i dotar la infraestructura i el material rodant de la modernitat que ens mereixem. Us preguntareu: i els diners per fer tot això? Tots sabem que no vindran de Madrid. Un altre motiu per triar el camí de l'estat propi.

- Si vostè és diputat, seguirà defensant que no s'ha prioritzar la variant est? Desencallarà l'entrada a Ripoll o s'acontentarà amb un giratori –com s'ha plantejat, amb la qual cosa es corre el risc que mai s'acabi?

- Intentaré defensar que fem les coses amb criteris diferents als estrictament polítics, que no es facin informes a mida per justificar infraestructures a mida. Estem a temps de fer unes noves infraestructures viables, sostenibles i funcionals, que solucionin els problemes reals de les persones, i no els egocentrismes dels seus dirigents. Els egos d'alguns polítics han fet fer aeroports sense avions, trens sense viatgers i carreteres on hi passen més conills que cotxes. Això s'ha acabat. Cal destacar el sentit comú i l'austeritat, entesa com a no gastar més del necessari, a l'hora de projectar i executar infraestructures. Pensi que si continuem gastant els diners com els gastàvem abans, tornarem a ser pobres com ho som ara. I no crec que ningú vulgui tornar a patir aquesta situació mai més.

- Si finalment, tal com sembla, es descarta a curt-mig termini la variant est ho explicaran als veïns del carrer Progrés de manera clara i directa?

- La pregunta que li faig és si també es va consultar als veïns de forma clara i directa la decisió de fer-la. Si mai hem de descartar-ho, nosaltres sí que ho debatrem abans amb el veïns. Però la realitat és que la definició de la variant est de Ripoll no està aturada, es troba en procés de redacció de la Declaració d'Impacte Ambiental. S'estan fent nous estudis de trànsit i valorarem quines són les necessitats actuals i les previsions futures.

- Des del 2007 està encallada la via verda de Ripoll a Campdevànol. Com pensen tirar-la endavant? Quines altres vies verdes de la comarca consideren prioritàries?

- Cal enllestir la via verda de Ripoll a Campdevànol tan aviat com econòmicament sigui possible. Els altres trams que s'han d'anar vetllant són la connexió de la Ruta del Ferro amb Olot, i la via verda del Ter, entre Sant Joan de les Abadesses i Setcases.

- Considera les retallades imprescindibles? En cas que no, com es poden generar més recursos per evitar-les? És compatible retallar amb mantenir els concerts a les escoles d'elit que separen per sexes?

- No ens fa vergonya dir que l’austeritat és un valor en el qual creiem. Davant de tots aquells que critiquen totes les retallades, també provocades pel dèficit fiscal, hem de dir que ens vam trobar els calaixos plens de deutes per tot arreu. Si PSC, ERC i ICV-EUiA haguessin gestionat amb una mica més de coratge, valentia en favor del bé comú i estima al país, no ens haguéssim trobat així. Creiem en l’austeritat per compensar la disbauxa anterior. La solució: l'estat propi. Respecte a les escoles, només dir-li que el 2010, va ser un conseller del Tripartit qui va signar la resolució que prorroga i dóna vigència a aquests concerts.

- A qui hem de creure, a en Mas: “farem la consulta sí o sí”, o a en Duran: “Només es pot fer la consulta d'acord amb la legalitat”?

- Creguin al president. No hi ha marxa enrere. Si aquesta legislatura només durés un dia, el dedicaríem a que els catalans puguin decidir quin futur volen per al seu país. Anirem tan lluny com el poble de Catalunya vulgui anar. Els demano que facin costat al president Mas davant dels atacs de Madrid, els demano un vot generós, un vot prestat si cal, per tal que el president Mas surti reforçat d'aquestes eleccions i pugui plantar cara a l'Estat espanyol. Si el nostre resultat no és bo, és dirà que Catalunya ha fet figa. A Espanya no esperen ni desitgen una derrota d'ERC, del PSC i no cal dir el PP. L’únic que esperen és un mal resultat de CiU. No facin cas a les notícies que aniran arribant de Madrid, perquè ells volen derrotar Catalunya.

- Baviera o Alemanya? Per què amaguen la paraula independència? No estareu pensant en un estat lliure associat a Espanya?

- Preferim Finlàndia, Suècia o Dinamarca. Nosaltres no amaguem la paraula independència, però preferim parlar d'estat propi. Fixin-se en el lema de la manifestació de l'11 de setembre, “Catalunya, nou estat d'Europa”, a hores d'ara ningú dubta que aquella va ser una manifestació independentista, però a algú li interessa que es dubti de nosaltres. CiU vol una Catalunya que tingui tots els poders i totes les estructures que té a hores d'ara qualsevol estat que s'integra a la Unió Europea.

- El castellà ha de ser cooficial en una futura Catalunya independent? Per què?

- La gent amb els seus orígens i les seves cultures no hauran de renunciar-hi, perquè no estem votant això sinó un nou i millor futur per a tots i, en el marc actual, això només serà viable si entenem que aquest procés es fa per la gent, perquè la nostra primera prioritat són els ciutadans i també òbviament per la gent castellanoparlant. Per tal de poder tirar endavant el projecte que el país ha engegat cal una majoria prou àmplia, i que agrupi tothom: la gent que parla català i la que no, la que ha nascut aquí i la que no ho ha fet.

- Si algun dia hi ha vegueries –amb Catalunya independent o sense-, el Ripollès amb qui haurà d'estar?

- Esperem que sigui amb el primer dels casos! Crec que haurem d'iniciar un debat sobre el fons de les administracions públiques catalanes, també sobre les vegueries, pel que fa a competències i a finançament. Tindrem la responsabilitat de governar-les i de fer arribar més diners als ajuntaments. Però tornant a la pregunta, serà el Ripollès i la seva gent qui haurà de decidir amb qui haurà d'estar.

- No és trist que el Ripollès no tingui cap candidat en posicions de sortida. Per què s'ha perdut tant terreny respecte fa dos anys? Ja no influïm a Girona?

- En el pitjor dels casos, pot arribar a ser incomprensible, però no trist. Continuem influint a Girona, com sempre ho hem fet. Penso que hem d'estar il·lusionats amb el relleu generacional que hem aconseguit fer a totes les formacions polítiques de la nostra comarca perquè estem acumulant molta experiència municipal, i és normal que les noves fornades ocupem posicions més enrederides a les llistes, igual que els jugadors de futbol més joves poques vegades comencen els partits a l'onze inicial. No em de patir, tornarem a tenir bons diputats ben aviat!

Xavier Cima, candidat de CiU del Ripollès. Foto: Adrià Costa