Prevenció d'úlceres al domicili

per Montserrat Bonamaison*, Núria Cuesta** i Núria Palmerola**, 5 de novembre de 2012 a les 12:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Què són les úlceres per pressió?

Les úlceres per pressió es coneixen popularment com a nafres o llagues. Són lesions que es produeixen a la pell i als teixits propers (múscul i os) i que estan provocades per la pressió, no cal que sigui intensa, d’una superfície dura que està en contacte amb el cos.


En un primer moment s’observa un envermelliment de la pell a la zona on hi ha la pressió que no desapareix al suprimir aquesta pressió. Si aquest envermelliment evoluciona: es pot convertir en una vesícula (o butllofa) o en una ferida més profunda, que pot arribar a  afectar al múscul i l’os.

Per què apareixen?
                              
Per la pressió directa del pes del propi cos que comprimeix  els teixits entre el llit i l’os, però també es poden produir per la fricció que fem al arrossegar  al malalt cap el capçal del llit o també quan el malalt està assegut i va relliscant mica en mica. La pressió mantinguda provoca una disminució d’irrigació sanguínia del lloc afectat produint la lesió.


On apareixen?

Els llocs més freqüents on apareixen són les zones de prominències òssies, com els malucs, els talons, l’esquena i la part inferior de la esquena (sacre).

Qui té més risc de patir-ne?

Tenen més risc de patir-ne principalment aquelles persones que pateixen una pressió prolongada a la pell, a causa que estan allitades o assegudes en una cadira i que tenen dificultat  per canviar de postura, i que, a més, poden tenir altres factors de risc que augmenta  la fragilitat de la pell.

Els factors de risc són:

  • Humitat: l’orina, els excrements, la suor i els exsudats que irriten la pel.
  • Malnutrició i l’ escassa ingesta de líquids: afebleix els teixits.
  • Malalties del sistema circulatori i respiratori: disminueixen l’oxigenació dels teixits.
  • Malalties neurològiques: disminueixen la sensibilitat i la mobilitat. Un exemple són els lesionats medul·lars.
  • Edat avançada.

Com es poden evitar?

En la majoria dels casos, les úlceres de pressió són evitables. Per aconseguir-ho cal:
  • Tenir cura de la pell cada dia: revisar, netejar i hidratar. Observar especialment les zones de major risc com: prominències òssies ( sacre, taló, malucs, turmells, colzes,..), parts del cos que estiguin en contacte amb  humitat per incontinència , estomes, secrecions,... i zones  d’antigues lesions ( úlceres per pressió antigues ó altres ferides). S’ha de mantenir la pell sempre neta i seca. Cal rentar diàriament amb aigua tèbia i     sabó neutre,  esbandir i eixugar correctament. Comprovar sobretot les zones de plecs que estiguin ben eixutes. Després de la higiene cal posar cada dia crema hidratant a tot el cos, excepte a les ferides, i així evitar que la pell se sequi i que si produeixin crivelles o coïssor. Cal estendre suaument la crema hidratant fins que s’absorbeixi totalment  sense fer massatges intensos. Està contraindicat utilitzar colònies, alcohol o pólvores de talc perquè assequen i irriten la pell.
  • Controlar la incontinència: aplicar productes per controlar la humitat i fer servir roba de teixits naturals. En cas de que el pacient presenti incontinència urinària i/o fecal és necessari utilitzar bolquers, absorbents,... que s’han de canviar sempre que calgui. A cada canvi recordar fer una bona higiene i hidratació de la pell. La pell de les zones que estan en contacte amb la humitat és més fràgil i és més probable que apareix-hi una ferida. En aquest cas caldria aplicar cremes protectores. Utilitzar llençols i roba de teixits naturals i suaus com el cotó, el lli,....  i mantenir-los nets, eixuts, sense arrugues i sense restes de menjar.
  • Disminuir la pressió: estimular l’activitat, fer canvis de postura, utilitzar matalassos i coixins especials, i sistemes de protecció local. Si el pacient es pot moure per si mateix fomentar l’activitat física tant com sigui possible. Si ha d’estar molt temps assegut o  enllitat però pot mobilitzar-se , és convenient que canviï de postura tot sovint. En pacients enllitats caldria  moure’ls sense arrossegar  i canviar de postura freqüentment, cada 3-4 hores, ja que els canvis  son imprescindibles tant en la prevenció com en el tractament de les úlceres per pressió. En fer els canvis caldrà seguir un ordre de postures al llit: costat dret, panxa en l’aire i costat esquerre; i així successivament. Evitar tant com sigui possible col·locar el pacient sobre les úlceres o zones envermellides. En el mercat es poden trobar diversos materials que ajuden a disminuir la pressió (matalassos, coixins, taloneres, colzeres,...). El personal d’infermeria us podrà aconsellar del més beneficiós en cada cas.
  • Aportar nutrients i líquids: oferir al pacient una dieta equilibrada i molts líquids. La dieta ha de contenir aliments diversos i variats, rics en proteïnes (carn peix ous i làctics) , vitamines i minerals (fruites , verdures, hortalisses) S’ha d’ajustar a les seves preferències i a l’ estat de salut (dificultat d’ empassar, dentició...). S’ha d’oferir sovint líquids (sucs, aigua, llet, infusions, caldo...). És aconsellable veure un litre i mig al dia. Si no es pot seguir una dieta adequada és necessari informar-ne al metge o infermera doncs l’organisme és més vulnerable a les infeccions i més lent a l’hora de  cicatritzar les ferides o úlceres.

Què fer en cas que tinguem una úlcera?

Si es detecta a la pell una zona envermellida, una zona blavosa o una butllofa s’ha d’informar immediatament al metge o a la infermera i s’han de reforçar les mesures de prevenció (coixins, matalassos d’aire, canvis posturals, crema hidratant,...) per evitar que empitjori o n’apareguin de noves.

La família te un paper determinant a l’hora de cuidar un malalt al domicili, sent el puntal  principal per mantenir i millorar la qualitat de vida del pacient. De la mateixa manera els professionals sanitaris indicaran les cures  que calguin i ajudaran a tractar les complicacions que és puguin presentar.

* Metge del PADES, **infermes del PADES

 

Arxivat a:
Consells salut, salut
Participació