28
d'agost
del
2012
La Lira Foto: AxA
La Lira de Ripoll serà present a la prestigiosa Biennal d’Arquitectura de Venècia, que se celebra a la ciutat italiana, del 29 d’agost al 25 de setembre. L’equipament, un projecte de l’equip RCR Arquitectes d’Olot i el ripollès Joan Puigcorbé, representarà l’Estat espanyol, en el marc de l’exposició “Spain mon amour”, amb 15 projectes en total.
Luís Fernandez-Galiano, comissari de l’exposició, ha volgut presentar una mostra conceptual que ofereixi les darreres tendències de l’arquitectura a l’Estat però també la crisi que travessa. Entre els projectes que s’hi presenten hi ha el pavelló d’Espanya a l’Expo de Saragossa, el MUSAC de León, el Museu San Telmo de San Sebastià o el Museu Arqueológic d’Almería, entre d’altres.
La Lira és un equipament molt particular que no s’ha escapat de la polèmica política. La voluntat del disseny era emmarcar el buit mitjançant un sol material, el ferro, que té molta relació amb la tradició fargaire. L’espai, que es plantejava cobert per respondre a les necessitats en una clima plujós, tenia en aquest element la seva característica bàsica, completada per la unió per a vianants amb l’altra costa del riu Ter i l’espai polifuncional subterrani.
La Lira de Ripoll serà present a la prestigiosa Biennal d’Arquitectura de Venècia, que se celebra a la ciutat italiana, del 29 d’agost al 25 de setembre. L’equipament, un projecte de l’equip RCR Arquitectes d’Olot i el ripollès Joan Puigcorbé, representarà l’Estat espanyol, en el marc de l’exposició “Spain mon amour”, amb 15 projectes en total.
Luís Fernandez-Galiano, comissari de l’exposició, ha volgut presentar una mostra conceptual que ofereixi les darreres tendències de l’arquitectura a l’Estat però també la crisi que travessa. Entre els projectes que s’hi presenten hi ha el pavelló d’Espanya a l’Expo de Saragossa, el MUSAC de León, el Museu San Telmo de San Sebastià o el Museu Arqueológic d’Almería, entre d’altres.
La Lira és un equipament molt particular que no s’ha escapat de la polèmica política. La voluntat del disseny era emmarcar el buit mitjançant un sol material, el ferro, que té molta relació amb la tradició fargaire. L’espai, que es plantejava cobert per respondre a les necessitats en una clima plujós, tenia en aquest element la seva característica bàsica, completada per la unió per a vianants amb l’altra costa del riu Ter i l’espai polifuncional subterrani.