Objectiu Utah amb bona nota

L'Esbart Eudald Coma va triomfar a Utah. Foto: Esbart Eudald Coma

Objectiu Utah assolit. L'Esbart Eudald Coma, juntament amb una representació dels Randellaires, ha tornat cap a casa després d'actuar amb èxit a l'Springville World Folkfest. Els ribetans van poder viatjar als Estats Units després d'un any recaptant fons i haver estat seleccionats pels organitzadors. De fet, en arribar a Utah van saber que de les 78 peticions per participar-hi d'arreu del món se n'havien seleccionat sis.

La campanya engegada per l'Esbart Eudald Coma ha aconseguit finançar el 50% del desplaçament gràcies a la venda de cava, concerts, una calçotada, ballades i donacions individuals. Els ribetans representaven Catalunya. De fet, l'organització va hissar durant el festival la senyera al costat de les banderes de Costa Rica, Colòmbia, Àustria, Croàcia, Rússia i, evidenment, dels Estats Units. De fet, hi havia fins a tres companyies nord-americanes de cultures ben diferents: Morning Star, nadius americans; Voices of Polynesia, de Hawaii; i Rocky Mountain Express, la banda de claqué d'Utah.

Les actuacions van tenir molta acceptació entre el públic americà. Va destacar especialment la Moixiganga, un dels números més elaborats de l’Esbart i els Randellaires, que va emocionar a l’audiència: “Un 90% de la població d’aquí és cristiana. Ha estat una actuació molt commovedora”, afirma Ruth Wahlquist, assistent i col·laboradora del festival, sobre aquesta dansa, que representa figures plàstiques sobre la passió de Crist.

Ruth Wahlquist formava part del conjunt de voluntaris que ha acollit a les seves pròpies cases als membres de l’Esbart Eudald Coma i els Randellaires durant tota la setmana que el festival ha durat, donant-los àpats i allotjament, de manera completament voluntària: “Ens han tractat com a família, ha estat una experiència increïble. Vam marxar plorosos i ja els trobem a faltar” explica Eduard Teixidó, membre de l'esbart.

L’Esbart Eudald Coma i els Randellaires havien preparat les seves actuacions de manera que tinguessin un fil temàtic: per exemple, un dia van concentrar les actuacions de “senyors i pagesos” (Trencadansa de Sant Vicenç, Espunyolet del Berguedà, Tirotitaina), o les més vistoses i vives (Panderos de Vilafranca, Majorales d’Ulldemolins, Panderetes del país Valencià). Això va contribuir a crear una línia d’espectacle pròpia, sumada a la singularitat del folklore català, que es va reivindicar entre mig de la resta de delegacions internacionals.

En l’acte institucional que donava fi al festival –en forma d’intercanvi de regals- la companyia catalana va donar les gràcies pel tracte personal i institucional rebut i es va declarar com a representant d’un país “que lluita pel seu reconeixement”, enarborant una estelada, i aconseguint els aplaudiments dels vora de 200 artistes participants, especialment els de la delegació croata.



Del Ripollès a l'Amèrica profunda. Foto: Esbart Eudald Coma

Tots els grups participants al festival folklòric. Foto: Esbart Eudald Coma