Campelles canviarà el nom del carrer dedicat al fiscal que va interrogar Companys

El iniciarà un procés per substituir el carrer del franquista Luis Mazo Mendo, exgovernador civil de Girona del 19, i que va tenir una casa al poble

Arnau Urgell
03 de juliol del 2012
Campelles deixarà de tenir un carrer dedicat a Mazo Mendo.
Campelles deixarà de tenir un carrer dedicat a Mazo Mendo. | Lluís Rodríguez Sala/Blocdefotos.cat
Campelles deixarà de tenir un carrer dedicat a Mazo Mendo. Foto: Lluís Rodríguez Sala/Blocdefotos.cat

Campelles iniciarà un procés per canviar el nom al carrer dedicat a Luis Mazo Mendo. Mazo Mendo va ser un alt càrrec del règim franquista, governador civil de Girona en el període 1945-1956 i que anteriorment havia estat el fiscal que va realitzar el darrer interrogatori al president Lluís Companys abans que fos executat. El consistori organitzarà un procés participatiu en el que proposarà com a nou nom el de Josep Corominas Ferrusola, en honor al propietari de l'antic restaurant Fonda Costa, situat en el mateix carrer.

El ple de Campelles va aprovar divendres passat actualitzar el nomenclator municipal. Marta Alsina, regidora del consistori, explica que el fet que encara hi hagués un carrer dedicat a Mazo Mendo havia generat els darers anys “moltes queixes i comentaris” però darrerament una veïna va proposar formalment el canvi.

Malgrat que es posa sobre la taula el nom de Josep Corominas s'oferirà la possibilitat que es presentin alternatives. Es podrà votar a la consulta per correu electrònic, a través de les xarxes socials o a les oficines de l'Ajuntament durant un període d'un mes –els dies es determinaran en breu-. No es tracta en tot cas de la primera iniciativa de participació ciutadana aquesta legislatura en aquest petit municipi de la Vall de Ribes, fa uns mesos els veïns també van poder escollir el mobiliari de la renovada plaça de l'Ajuntament.

Mazo Mendo va tenir casa a Campelles

L'alt càrrec franquista va tenir una casa en el carrer que finalment se li va dedicar. De fet, considerat un dels homes més durs del règim a la demarcació, va cultivar un fort culte a la seva persona que va suposar que el nomenessin fill adoptiu de localitats com Llagostera, Puigcerdà, Girona, Palafrugell , Amer i Palamós. La seva carrera va entrar en declivi el 1955 per l'esclat de diversos escàndols de corrupció i tràfic d'influències. Això li va costar el trasllat al govern civil de Lleida on tot just va durar dos mesos. Abans però, havia exercit com a fiscal de l'Audiència de Barcelona tant en temps de la República com amb l'arribada del règim feixista. De fet, Franco el va ascendir a fiscal general fet que va suposar que realitzés el darrer interrogatori al president martir.