01
de juliol
del
2012
Encesa de la Flama del Correllengua al pla de can Pegot. Foto: Arnau Urgell
Amb un sol de justícia i una temperatura que superava els 30 graus va començar dissabte una nova edició del Correllengua. Ho va fer en punt emblemàtic de la geografia sobiranista, el pla de can Pegot d'Ogassa, on un 11 d'agost de 2007 s'hi va trobar el cos sense vida de l'exsenador i lluitador independentista Lluís Maria Xirinacs. Enguany la CAL, organitzadora del Correllengua, li ha dedicat un esdeveniment que passarà per 200 municipis dels Països Catalans i acabarà el 10 de novembre a Perpinyà.
Al pla de can Pegot s'hi van aplegar unes 150 persones. Ho van fer a redós del monòlit que des de 2008 recorda a Xirinacs. Un gran bloc de pedra amb una lletra “x” amb un accent tancat. Un símbol xinès que es marcava a la casa de “l'home bo” del poble. Jaume Rodri, autor de l'escultura, va anunciar que aquest estiu se n'instal·laria una reproducció més petita a Cardedeu.
Al costat del monument es va encendre la flama del Correllengua que recorrerà bona part del país els propers mesos. Un gest que arriba en un context d'atacs sistemàtics a la llengua a tots els territoris dels Països Catalans: des de l'eliminació del requisit de saber-lo per exercir la funció pública a les Illes, la invenció de l'“aragonès oriental” a la Franja o la sentència contra la immersió al Principat, sense oblidar l'històric blaverisme valencià. També es va recordar el compromís inalienable de Xirinacs amb la llengua i es va llegir el text “Gràcies CAL” que va escriure el 2001 precisament per un Correllengua.
En el punt on l'exsenador i exsacerdot “hi va trobar el descans” una representant de la Fundació Randa, que manté viu el llegat de Xirinacs, va llegir “l'acte de sobirania” el text on explicava perquè es deixava morir: “He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats (…). He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa”.
L'acte va acabar amb la intepretació de dues peces festives a càrrec dels grallers d'Ogassa que van manifestar “l'agraïment” que Xirinacs escollís els seus paratges per deixar-se morir. Finalment, tots els assistents van acabar entonant els Segadors als peus de Sant Amand.
A la tarda, el Correllengua es va traslladar a Ripoll. Centenars de persones van prendre part a la cercavila de cultura popular amb els Diables, els Grallers i els Gegants de Ripoll, i els Grallers de Campdevànol i Ribes. Les intervencions de Miquel Casas (Correllengua Ripoll) i de l'alcalde Jordi Munell van procedir les actuacions de l’Esbart Dansaire Eudald Coma de Ribes de Freser i Els Randellaires. El manifest del Correllengua, escrit per Màrius Serra i llegit per Jordi Mascarella, la glosa de Xirinacs per part d'Isabel-Clara Simó i un espectacle poètic i musical van posar punt i seguit a uns actes reivindicatius que a la nit es van cloure amb un concert per l'escola en català a la sala Eudald Graells.
Galeries de fotos
Lectura de "L'acte de sobirania" al punt que Xirinacs es va deixar morir. Foto: Arnau Urgell
Amb un sol de justícia i una temperatura que superava els 30 graus va començar dissabte una nova edició del Correllengua. Ho va fer en punt emblemàtic de la geografia sobiranista, el pla de can Pegot d'Ogassa, on un 11 d'agost de 2007 s'hi va trobar el cos sense vida de l'exsenador i lluitador independentista Lluís Maria Xirinacs. Enguany la CAL, organitzadora del Correllengua, li ha dedicat un esdeveniment que passarà per 200 municipis dels Països Catalans i acabarà el 10 de novembre a Perpinyà.
Al pla de can Pegot s'hi van aplegar unes 150 persones. Ho van fer a redós del monòlit que des de 2008 recorda a Xirinacs. Un gran bloc de pedra amb una lletra “x” amb un accent tancat. Un símbol xinès que es marcava a la casa de “l'home bo” del poble. Jaume Rodri, autor de l'escultura, va anunciar que aquest estiu se n'instal·laria una reproducció més petita a Cardedeu.
Al costat del monument es va encendre la flama del Correllengua que recorrerà bona part del país els propers mesos. Un gest que arriba en un context d'atacs sistemàtics a la llengua a tots els territoris dels Països Catalans: des de l'eliminació del requisit de saber-lo per exercir la funció pública a les Illes, la invenció de l'“aragonès oriental” a la Franja o la sentència contra la immersió al Principat, sense oblidar l'històric blaverisme valencià. També es va recordar el compromís inalienable de Xirinacs amb la llengua i es va llegir el text “Gràcies CAL” que va escriure el 2001 precisament per un Correllengua.
En el punt on l'exsenador i exsacerdot “hi va trobar el descans” una representant de la Fundació Randa, que manté viu el llegat de Xirinacs, va llegir “l'acte de sobirania” el text on explicava perquè es deixava morir: “He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats (…). He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa”.
L'acte va acabar amb la intepretació de dues peces festives a càrrec dels grallers d'Ogassa que van manifestar “l'agraïment” que Xirinacs escollís els seus paratges per deixar-se morir. Finalment, tots els assistents van acabar entonant els Segadors als peus de Sant Amand.
A la tarda, el Correllengua es va traslladar a Ripoll. Centenars de persones van prendre part a la cercavila de cultura popular amb els Diables, els Grallers i els Gegants de Ripoll, i els Grallers de Campdevànol i Ribes. Les intervencions de Miquel Casas (Correllengua Ripoll) i de l'alcalde Jordi Munell van procedir les actuacions de l’Esbart Dansaire Eudald Coma de Ribes de Freser i Els Randellaires. El manifest del Correllengua, escrit per Màrius Serra i llegit per Jordi Mascarella, la glosa de Xirinacs per part d'Isabel-Clara Simó i un espectacle poètic i musical van posar punt i seguit a uns actes reivindicatius que a la nit es van cloure amb un concert per l'escola en català a la sala Eudald Graells.
Galeries de fotos
Correllengua 2012 al pla de can Pegot i Ripoll (Arnau Urgell)
Correllengua 2011 a Ripoll (Xevi Mas)
Correllengua 2008 a Campdevànol i Sant Joan
Lectura de "L'acte de sobirania" al punt que Xirinacs es va deixar morir. Foto: Arnau Urgell