25
de maig
del
2012
Campdevànol celebra diumenge una nova edició dels Elois. Una de les festes més antigues i entranyables del municipi, organitzada per l'Associació de Dones del Roser, consistent amb un passeig de les carrosses guarnides amb boix, flors i cintes de colors i acompanyades durant tot el recorregut pels Gegants i Grallers de Campdevànol. A més, enguany se sumaran a la Marató de la Pobresa que organitza TV3.
A les 10 del matí, les carrosses i les entitats participants es concentraran davant de la residència geriàtrica. Allà es durà a terme una enlairada de globus amb missatges i desitjos de suport a les persones que més estant patint la crisi. Tot seguint, la comitiva sortirà cap a Sant Martí d'Armàncies, on es celebrarà la missa i el repartiment, per part de les pabordesses, de les coques beneïdes i el vi dolç a tots els assistents. De retorn a la plaça de la Mainada de Campdevànol, els botiguers del poble oferiran degustacions dels seus productes.
Els orígens dels Elois a Campdevànol
La Festa dels Elois se celebrava antigament el dia 25 de juny. Cap el 1917 va desaparèixer però l’any 1924, gràcies a la iniciativa d’un grup de joves, va tornar a reactivar-se fins a finals dels anys cinquanta, quan va tornar a desaparèixer. L’any 1993, gràcies a l’ADOCA, l’antiga associació de dones de la població, es va recuperar.
Aquesta festa s’havia celebrat en homenatge als fargaires, als clavetaires i traginers, tots ells membres del gremi de la indústria del ferro, tant important per a Campdevànol. Una gran comitiva formada pels pabordes, les pabordesses, les seves acompanyants amb les coques plenes de clavells i marduix, l’orquestra i tothom que s’hi apuntés, encapçalats per una bona colla d’animals com ases, mules, cavalls... feia un recorregut que sortia del poble, arribava fins a l’església de Sant Martí d’Armàncies i tornava cap a la població. En arribar al poble es feia un passant parant davant les botigues, tavernes i cases més importants, on algú els esperava amb porrons de vi i coca. Acabat el dinar es feia un ball. Després, es feia un altre passant, recollint les pabordesses amb el seu paborde, i tots junts, anaven fins a la plaça de La Dansa, on es feia una audició de sardanes. A la nit, s’acabava la festa amb balls i sardanes.
A les 10 del matí, les carrosses i les entitats participants es concentraran davant de la residència geriàtrica. Allà es durà a terme una enlairada de globus amb missatges i desitjos de suport a les persones que més estant patint la crisi. Tot seguint, la comitiva sortirà cap a Sant Martí d'Armàncies, on es celebrarà la missa i el repartiment, per part de les pabordesses, de les coques beneïdes i el vi dolç a tots els assistents. De retorn a la plaça de la Mainada de Campdevànol, els botiguers del poble oferiran degustacions dels seus productes.
Els orígens dels Elois a Campdevànol
La Festa dels Elois se celebrava antigament el dia 25 de juny. Cap el 1917 va desaparèixer però l’any 1924, gràcies a la iniciativa d’un grup de joves, va tornar a reactivar-se fins a finals dels anys cinquanta, quan va tornar a desaparèixer. L’any 1993, gràcies a l’ADOCA, l’antiga associació de dones de la població, es va recuperar.
Aquesta festa s’havia celebrat en homenatge als fargaires, als clavetaires i traginers, tots ells membres del gremi de la indústria del ferro, tant important per a Campdevànol. Una gran comitiva formada pels pabordes, les pabordesses, les seves acompanyants amb les coques plenes de clavells i marduix, l’orquestra i tothom que s’hi apuntés, encapçalats per una bona colla d’animals com ases, mules, cavalls... feia un recorregut que sortia del poble, arribava fins a l’església de Sant Martí d’Armàncies i tornava cap a la població. En arribar al poble es feia un passant parant davant les botigues, tavernes i cases més importants, on algú els esperava amb porrons de vi i coca. Acabat el dinar es feia un ball. Després, es feia un altre passant, recollint les pabordesses amb el seu paborde, i tots junts, anaven fins a la plaça de La Dansa, on es feia una audició de sardanes. A la nit, s’acabava la festa amb balls i sardanes.