Una primavera ben viva

Els Catarres i Antònia Font demostren a Sant Joan que estan en bona forma en un Primavera Viu del JAS que aplega més de 850 persones

per Dani Vilaseca , 29 d'abril de 2012 a les 16:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Antònia Font al Primavera Viu. Foto: Rastres (Gerard Garcia i Raül Duque)

El Primavera Viu de Sant Joan va començar més d'una corredissa per evitar mullar-se sota la intensa pluja i amb cert retard a l'hora d'obrir les portes. Tanmateix, quan la música va començar a sonar les actuacions dels Catarres i Antònia Font van ser reeixides i el públic, amb molta gent jove, les va acollir corejant les cançons de principi a fi. Més de 850 persones van passar per un pavelló que veu com any rere any el festival del JAS es fa gran amb salts de qualitat musical.


Els Catarres van trencar el gel del concert de manera efectiva, amb una posada en escena vintage i una secció de vents que els donava un gir al seu pop-folk de velocitat accelerada acostant-se a la música gitana o balcànica, que va aportar molta festa que va contagiar a tot el pavelló. Evidentment, no van faltar els punts àlgids de les peces “Jenifer” i a “Festa Major d'Aiguafreda” que van ser molt celebrades i ballades. No hi ha cap mena de dubte, que els Catarres són ara mateix un grup d'èxit.

Després de la transició del grup de percussió Vandalmogavers, van entrar en escena els mallorquins Antònia Font, una formació de referència per entendre el pop català i l'auge de la música en la nostra llengua. Un Pau Debon esplèndid va aportar una vitalitat a vegades mancada en un grup brillant en les lletres i la música, però poc comunicador dalt de l'escenari. Així mentre Joan Miquel Oliver es va mantenir en un segon terme, Debon va arrencar un públic, també lliurat a un repertori que va repassar els millors temes de la banda. El primer de tots va ser “Clint Eastwood”, que va modificar les sensacions arrauxades que s'havien viscut fins al moment, per transportar tothom a un ambient antoniafontià, més relaxat, fins que van arribar les grans petjades com “Alegria”, “Wa Yeah”, “Tots els motors”, “Me sobren paraules” o “Calgary 88” on la gent es va arrauxar amb la formació mallorquina.


Després, poca història més. El pavelló es va anar buidant, però tot i així, encara va haver-hi temps per cridar consignes de defensa de la terra i pensament compromès, amb Mesclat, una selecció de músics de diferents bandes catalanes, que aporten el seu granet de sorra a la lluita combativa amb cançons que van fer aixecar el puny com “Torna Serrallonga” o “Si el rei vol corona”. Menció a part per la Bella i les Bèsties, que sense la “bella”, els va tocar el pitjor paper de l'auca, a última hora de la nit, però amb ganes de mostrar el seu interès per seguir apostant per la música de la comarca, malgrat la seva joventut.

Els Catarres van demostrar que són un dels grups de moda. Foto: Rastres (Gerard Garcia i Raül Duque)


Mesclat està encapçalat per l'incombustible Titot. Foto: Rastres (Gerard Garcia i Raül Duque)

 

Participació