El Ripollès es manté com la comarca amb menys nouvinguts

El Ripollès té la taxa d'immigració comarcal més baixa del país. Foto: Adrià Costa

El Ripollès continua sent un any més la comarca amb un menor percentatge d'immigració de tot el Principat. Dels 26.393 habitants registrats l'1 de gener de 2011, 2.270 no tenen nacionalitat espanyola. Tot i la crisi, la xifra es manté a l'alça però el creixement s'ha mitigat molt des de 2008. Per nacionalitats, els marroquins es mantenen com els majoritaris (42,1%) mentre que es detecta un moviment de retorn dels sud-americans.

Al conjunt de Catalunya a inicis de l'any passat hi residien 1.185.852 estrangers que representen el 15,7% del total de la població. Una xifra que suposa el primer retrocés en la xifra de nouvinguts des del 2010, concretament un 1,1%. Tot i això, la tendència no se segueix al Ripollès –ni a 20 comarques més- on va augmentar un 2,2%. Això sí, des de l'esclat de la crisi la tendència és a una certa estabilització ja que en els tres darrers anys els increments són mínims: 68, 8 i 49 persones. Res a veure amb els creixements entre el 15 i el 60% que s'havien viscut els anys anteriors.

Actualment, hi ha 2.270 ripollesos sense nacionalitat espanyola, un fet que representa el 8,6% –era l'1,6 el 2000 i un 5,3 al 2005-. Es tracta del percentatge major de la història però, en canvi, és el menor entre totes les comarques del Principat. Just per sobre té el Berguedà amb un 10% mentre que lideren aquesta estadística l'Alt Empordà (28%) i la Segarra (26%).

Per municipis, com és normal, Ripoll és el que té més nouvinguts (1.146) mentre que Camprodon, tot i ser el quart amb població, és el segon amb 298. Sant Joan en té 253, Ribes de Freser 133 i Campdevànol 129. A nivell percentual, destaquen els casos de Vilallonga de Ter amb un 14,7% i Planoles amb un 13,3%.

Retrocés dels sud-americans

La immigració, malgrat els processos de reagrupació familiar, continua sent majoritàriament masculina (1.213 homes i 1.057 dones al Ripollès). A més, es concentra en la franja de 25 a 39 anys –suposen el 40,4% dels nouvinguts- mentre que per sobre dels 60 anys no passen del 2,9%. Una estructura de la piràmide d'edat que, a mesura que passin els anys, s'anirà regularitzant.

Com ha passat al llarg de tota la dècada, la nacionalitat marroquina continua dominant (955) i representen el 42% dels immigrants. Per darrere se situen els romanesos (234 i un 10,3%) i els colombians (183 i 8,1%).Tal i com passa a comarques veïnes, es detecta un procés de retrocés dels sud-americans: la suma de colombians, equatorians, argentins, bolivians i hondurenys ha passat en un any de 438 a 422. Entre els països europeus destaquen francesos (31), italians (29) i britànics (28).

Dades immigració al Ripollès (IDESCAT)