10
de març
del
2012
Santa Llúcia de Puigmal. Foto: Tomàs IrigayEn Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, ens envien unes magnifiques fotografies de Santa Llúcia de Puigmal i dels sèus entorn. Aquí hi hagué el centre neuràlgic de la vila que l'any 913 ve esmentada amb el nom de Puyamalo en el document que marca els límits de la propietat de l'abadessa Emma en el moment de prendre possessió del Monestir de Sant Joan. Inicialment formava part de la diòcesi de Girona, però la seva primerenca subjecció a Ripoll (890), i després a Sant Joan de les Abadesses (abans del 1150), feren que passés al bisbat de Vic.
El 1165 el bisbe de Vic Pere de Redorta, consagrà una nova església que amb modificacions, reformes i restauracions és la que encara perdura; l’edificació extremadament senzilla està formada per una nau coberta amb volta de canó, acabada amb absis, al mur de migdia s'alça un singular campanar d'espadanya. Al segle XV perdé la independència parroquial, i passà a sufragània de Sant Julià de Vallfogona; des de la fi del segle XIX ho és de Sant Joan de les Abadesses.
Els edificis que envoltaven l'església, i els que hi habitaven han desaparegut, com el terme autònom anomenat la Ribera de Sant Joan, que el 1863 es va refondre amb el de Sant Joan de les Abadesses. Santa Llúcia ha estat objecte d’accions de restauració, que li han tornat la bellesa original per a uns; malgrat l'obertura d'una nova porta i l’emblanquina’t de l'interior, i per altres han desvirtuat la originalitat romànica.
Santa Llúcia de Puigmal. Foto: Tomàs IrigayCrònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya