El Govern farà costat als consistoris sense bandera espanyola al balcó

Al Ripollès cap dels municipis l'hissa a l'ajuntament. La delegació del govern també encetarà una ofensiva contra els adherits a Municipis per la Independència

per Quico Sallés/Arnau Urgell , 6 de març de 2012 a les 15:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ofensiva a la vista per tal que les banderes espanyoles tornin als ajuntaments. Foto: Ajuntament de Planoles

Xoc d'administracions per la més que probable guerra de banderes. Els consistoris no es trobaran sols davant l'ofensiva de la delegació del govern espanyol a Catalunya per perseguir aquells ajuntaments que no tinguin penjada la bandera espanyola. Així ho ha apuntat aquest migdia, el portaveu del Govern, Francesc Homs, que veu sorprès que aquesta sigui la "prioritat" de la delegada de l'executiu espanyol, Maria de los Llanos de Luna.


Homs ha recordat que la Generalitat "farà costat als ajuntaments que ho requereixin" quan ha estat preguntat sobre el suport del Govern que tindran les administracions locals "perseguides" per la delegació de l'Estat. "Sempre farem costat" ha sentenciat Homs, que ha emfatitzat la sorpresa que provoca que "controlar i perseguir que els consistoris hissin la bandera espanyola al balcó sigui la seva prioritat".

María de los Llanos de Luna, ha explicat aquest dimarts que s'enviaran requeriments als consistoris que no pengin la bandera perquè ho facin o perquè remetin els acords del ple municipal amb la decisió. L'advocacia de l'Estat estudiarà els acords i decidirà si porta el cas al jutjat contenciós-administratiu corresponent. La delegada ha recordat que la Llei de banderes del 1981 obliga a penjar l'espanyola a la façana principal dels ajuntaments i ha negat que la seva decisió sigui "ideològica", sinó que busca el compliment de la legalitat.


Una altra de les vies escollides en aquest intent de "guerra de banderes" és portar mocions als plens, per part del PP, per tal que s'aprovi hissar l'ensenya estatal.
Entre els objectius principals de l'ofensiva hi ha Vic, un dels emblemes de l'independentisme i el bressol de l'Associació de Municipis per la Independència. Precisament és possible que ben aviat s'insti als ajuntaments adherits -vora 300 arreu del Principat i dotze al Ripollès- que envïin les mocions aprovades per tal que la delegació del govern espanyol n'estudiï la legalitat.


Sense presència al Ripollès

De fet al Ripollès la presència de les banderes espanyoles a les façanes de les cases consistorials és inexistent. Cap dels 19 municipis la té permanentment penjada –a la legislatura passada a Campdevànol s’hissava per festa major- i només en casos puntuals com Camprodon és present a la sala de plens. De fet, és molt més habitual veure onejar-hi l’estelada. En aquest sentit a la passada Diada va ser-hi a set ajuntaments (Campdevànol, Les Lloses, Pardines, Planoles, Ripoll, Vallfogona de Ripollès i Vilallonga de Ter).
 
Precisament a la darrera Diada Nacional el partit espanyolista Ciutadans va denunciar que probablament un centenar de municipis de Girona no penjaven l’ensenya espanyola. A més, van fer una llista d’una vintena d’ajuntaments –entre els quals cap del Ripollès- per tal que el fiscal del TSJC iniciés accions penals per no respectar la Llei de banderes. En aquest sentit van amenaçar que el seu incompliment podia suposar una pena d’inhabilitació especial per a càrrec públic de fins a deu anys i multes de fins a dotze mesos.

Només el PP la demana a Ripoll
 
Si finalment el nou govern popular estableix la qüestió de les banderes com una prioritat es podrà afirmar que, almenys a Ripoll, es crearà un problema del no res. A la capital comarcal no s’hi ha hissat l’ensenya espanyola al llarg de les tres darreres legislatures –amb l’excepció de la visita de l’aleshores ministre José Bono el març de 2005-.
 
A la campanya electoral del 2011 cap dels partits que tenen representació al consistori (CiU, ERC i PSC) es van mostrar favorables que tornés a onejar. Només el PP, que continua sense tenir regidor, ho va reclamar amb l’argument que “Espanya és una nació”.

 

Participació