El PP vol tots els ajuntaments amb bandera espanyola

L'arribada al poder del Partit Popular pot suposar una auntèntica “guerra de banderes” als ajuntaments catalans. De fet, la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Lluna, ha reclamat ser “inflexible” amb el compliment de la Llei de banderes que obliga a hissar les ensenyes estatal i europea al costat de l'autonòmica i la municipal. L'amenaça de la “virreina” se suma a la campanya del partit espanyolista Ciutadans que a la Diada del 2011 va advertir que incomplir aquesta norma podia suposar fins a deu anys d'inhabilitació.

 

La possibilitat d'iniciar accions contra les desenes d'ajuntaments que no pengen la bandera espanyola la va anunciar Maria de los Llanos de Lluna en una entrevista a El Mundo . Tot plegat després del conflicte amb l'Ajuntament de Sant Pol de Mar que durant un temps va fer cas omís a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per obligar-la a penjar l'ensenya estatal. Tot i així, l'alcaldessa d'aquesta població del Maresme no descarta convocar una consulta perquè siguin els veïns que trïin. A més, la matinada de diumenge a dilluns un desconeguts la van cremar.

 

De fet al Ripollès la presència de les banderes espanyoles a les façanes de les cases consistorials és inexistent. Cap dels 19 municipis la té permanentment penjada –a la legislatura passada a Campdevànol s’hissava per festa major- i només en casos puntuals com Camprodon és present a la sala de plens. De fet, és molt més habitual veure onejar-hi l’estelada. En aquest sentit a la passada Diada va ser-hi a set ajuntaments (Campdevànol, Les Lloses, Pardines, Planoles, Ripoll, Vallfogona de Ripollès i Vilallonga de Ter).

 

Precisament a la darrera Diada Nacional el partit espanyolista Ciutadans va denunciar que probablament un centenar de municipis de Girona no penjaven l’ensenya espanyola. A més, van fer una llista d’una vintena d’ajuntaments –entre els quals cap del Ripollès- per tal que el fiscal del TSJC iniciés accions penals per no respectar la Llei de banderes. En aquest sentit van amenaçar que el seu incompliment podia suposar una pena d’inhabilitació especial per a càrrec públic de fins a deu anys i multes de fins a dotze mesos.

Només el PP la demana a Ripoll
 

Si finalment el nou govern popular estableix la qüestió de les banderes com una prioritat es podrà afirmar que, almenys a Ripoll, es crearà un problema del no res. A la capital comarcal no s’hi ha hissat l’ensenya espanyola al llarg de les tres darreres legislatures –amb l’excepció de la visita de l’aleshores ministre José Bono el març de 2005-.
 

A la campanya electoral del 2011 cap dels partits que tenen representació al consistori (CiU, ERC i PSC) es van mostrar favorables que tornés a onejar. Només el PP, que continua sense tenir regidor, ho va reclamar amb l’argument que “Espanya és una nació”.