Els partits volen un Consell despolititzat i de gestió

Consellers i batlles es mostren partidaris de mantenir serveis mancomunats i transformar l'administració comarcal en un consell d'alcaldes tal i com apunta la vicepresidenta Joana Ortega

Arnau Urgell
19 de gener del 2012
576_1310045804_Adri_Costa_MG_6337_Ple_Consell_Comarcal_del_Ripolls_2011
576_1310045804_Adri_Costa_MG_6337_Ple_Consell_Comarcal_del_Ripolls_2011 | Adrià Costa
Els partits no veuen amb mals ulls transformar els consells comarcals. Foto: Adrià Costa

La crisi s'ha sumat a l'etern debat sobre l'organització territorial i ha posat els consells comarcals al punt de mira. La futura Llei de governs locals podria apostar, segons va avançar en un article la vicepresidenta Joana Ortega , per eliminar-los i transformar-los en un consell d'alcaldes. Una despolitització d'aquesta administració de servei als municipis que ja apuntava el seu predecessor, el republicà Jordi Ausàs.

En aquest sentit el president del Consell, Miquel Rovira, no veu malament reestructurar l'ens i que la direcció política acabi anant a parar al consell d'alcaldes. “Els alcaldes són els representants del territori on el Consell presta els serveis” explica tot defensant la tasca que desenvolupen els tècnics i professionals de l'administració. Això sí, Rovira assenyala la diferència entre els consells comarcals metropolitans –amb poques competències i molt amagades- de la de realitats com la del Ripollès.

El PSC i ERC tampoc difereixen massa de CiU en aquest aspecte. La republicana Maria Carme Freixa, que viu la doble vessant dels plens del Consell i de les reunions d'alcaldes, recorda que la despolitització ja l'havia proposat l'exconseller de Governació. Considera que és “lògic” que s'aposti pel consell d'alcaldes i recorda que actualment sovint es donen “contradiccions” que no tenen sentit entre els dos plenaris. Enric Pérez, per la seva banda, va més enllà i aposta per “eliminar” el segon nivell administratiu format per consells i diputacions provincials. Això sí, considera que en comarques com la nostra són necessàries mancomunitats que prestin serveis als municipis i aprofitin l'estructura tècnica de l'actual Consell Comarcal.

Entre els alcaldes de municipis petits la proposta d'Ortega també es veu amb bons ulls. El mollonenc Pep Coma considera positiu que es despolititzi el Consell perquè la seva tasca ha d'estar al servei als pobles. “S'ha de centrar en ser un òrgan de gestió a partir de mancomunar serveis” i considera bona l'escala comarcal. Per la seva banda, el campellenc Joan Dordas reivindica una administració comarcal forta en zones com el Ripollès però aposta per eliminar-los totalment a les àrees urbanes. Això sí, lamenta que la sensació sigui que tothom, especialment els municipis grans, “vagin per la seva banda”. A més, considera que amb l'actual arquitectura “el consell d'alcaldes no té cap funció”.

Els consells comarcals gironins es reivindiquen

En ple debat sobre el futur d'aquestes administracions, els presidents dels consells comarcals de la demarcació de Girona (Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Selva i Ripollès) es van reunir aquest dijous amb el secretari general de l’ACM (Associació Catalana de Municipis), Marc Pifarré. La reunió, preparatòria de l’Assemblea del Fòrum Comarcal de l’ACM que es celebrarà a Girona el proper 1 de febrer, va servir també per reivindicar l'existència dels consells.
 
Durant la trobada el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Jordi Xargay, en nom de tots els consells comarcals gironins i com a president del Fòrum Comarcal de l’ACM, va voler deixar clar que “cal reorganitzar els consells, no eliminar-los. S’està aixecant molta polseguera i, exactament, no es tracta d’eliminar sinó de reestructurar alguns consells comarcals que són necessaris i imprescindibles en un país com el nostre” tot i admetre que cal evitar qualsevol duplicitat de competències.

Reunió dels presidents dels consells comarcals gironins. Foto: CCG