La història d'Ogassa segons Agustí Dalmau

Agustí Dalmau, al centre, amb el llibre sobre Ogassa. Foto: Diputació de Girona

El darrer dia de la Festa Major de Santa Bàrbara va servir per presentar la monografia de la  col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona” dedicada a Ogassa. El llibre –el setè d'aquesta sèrie dedicada a un municipi del Ripollès- l'ha escrit l'historiador ripollès Agustí Dalmau que també fa tasques d'arxiver a Ogassa.

Aquest fet l'ha permès “jugar a casa” segons admet Dalmau. El llibre utilitza llenguatge periodístic per “dir molt amb poc espai”. En aquest sentit els més de 150 llibres de la col·lecció tenen en comú un número limitat de pàgines (96) i estructurar-se amb una quarantena de capítols curts. Agustí Dalmau ha apostat per limitar el tractament de la mineria en quatre capítols per tal de no abandonar altres elements claus com la Cooperativa Surroquina, la compra del poble, la capella de Santa Bàrbara, Vidabona, Saltor entre altres qüestions. També hi ha capítols més genèrics com l'ensenyament, la Guerra Civil, la demografia i l'entorn natural.

L'historiador destaca que la recerca ha permès descobrir un element curiós. Ogassa, i no Ripoll com s'havia dit fins ara, va ser el primer municipi en tenir electricitat el 1888 (quatre anys abans que la capital de comarca). “Segurament va ser el segon o tercer de tota la demarcació de Girona” destaca.



La presentació del llibre va comptar a banda de l'autor amb la presència de Josep Tremps, alcalde d'Ogassa; Xavier Soy, vicepresident i president de la comissió de Cooperació Local, Cultural i d'Acció Social de la Diputació de Girona; Jaume Morell, director de l'Àrea de la Cerdanya- Ripollès de la Caixa; Eva Vilalta, mestra i logopeda; i Joan Domènech, director de la col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona”.



El llibre s'ha cuinat a foc lent ja que Dalmau va acceptar l'encàrrec vuit anys ençà. I és que els darrers anys l'historiador ripollès ha tingut una frenètica producció literària. Després de les monografies Ripoll: imatges i records (1996) i Llanars dins la col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona” (1999), darrerament ha publicat E l patrimoni d'artistes modernistes a Ripoll (2005), Ripoll 1939-1976: Imatges de la nostra història (2006), Petita història de la Vall de Núria (2006), El cremallera de Núria: Més de 75 anys d'història (2006), El Ninot, un barri de Ripoll (2008), L'Abans: Ripoll (2008). També és coautor de 100 anys de futbol a Ripoll (2007), de la Petita història del Monestir de Santa Maria de Ripoll (2004) i de la Petita història de l'Hospital de Campdevànol (2009).

Imatge històrica de Surroca de Baix. Foto: Cedida per Agustí Dalmau