Ripoll té «greus» problemes de tresoreria i no pot acabar obres iniciades

El govern afirma que el retorn del deute i les subvencions que la Generalitat deu impedeixen inversions fins al 2017 però evita “retrets” a ERC i PSC que lamenten uns números “esbiaixats”

Arnau Urgell
21 d'octubre del 2011
Josep Maria Creixans mostrant els números de l'Ajuntament de Ripoll.
Josep Maria Creixans mostrant els números de l'Ajuntament de Ripoll. | Arnau Urgell
Josep Maria Creixans mostrant els números de l'Ajuntament de Ripoll. Foto: Arnau Urgell

L'Ajuntament de Ripoll té “greus” problemes de tresoreria i un elevat deute que pràcticament n'impossibilita les inversions fins al 2017. Aquest és, si més no, el diagnòstic de l'actual equip de govern que va presentar l'estat de comptes del consistori en una sessió pública que va aplegar una seixantena de persones. L'alcalde Jordi Munell va negar la intenció de fer “retrets” a ERC i PSC que, al seu torn, van lamentar que la presentació dels números fos “esbiaixada”.

Un deute elevat i els deutes de la Generalitat

El regidor d'Hisenda, Josep Maria Creixans, va detallar una situació marcada per un deute municipal que puja per sobre els 17 milions d'euros. D'aquests, més de deu deriven de 22 crèdits a llarg termini que s'acabaran de pagar el 2030. També es deuen més de 600.000 a proveïdors, una situació solucionada en part gràcies a la signatura d'un crèdit ICO. L'Ajuntament de Ripoll paga actualment amb una mitjana de 120 dies -quasi trenta dies per sota la mitjana municipal- tot i que la voluntat de Creixans és rebaixar-ho a la meitat.

Jordi Munell va admetre que la gestió del pressupost ordinari va ser impecable, un fet mostra que el 2010 es tanqués amb un romanent positiu. Tot i això, els responsables de l'actual equip de govern van recordar l'increment de despesa corrent que han suposat nous equipaments com el Museu Etnogràfic o el pavelló de l'Avellaneda que van reconèixer que “fan goig”.

L'alcalde va afirmar que els “números espanten” però també va admetre que part dels problemes de tresoreria es deuen al fet que la Generalitat deu 2,9 milions en subvencions que, a priori, es pagaran els tres propers exercicis. També va lamentar que l'Estat redueixi les transferències al mateix temps que s'han de tornar part de les bestretes dels anys 2008 i 2009.

Obres sense finançament

L'equip de govern considera que l'actual situació econòmica impedeix planificar cap inversió important abans del 2017. De fet, van assenyalar que hi ha tres projectes que hores d'ara estan a mig construir i que no tenen finançament per acabar-los. Es tracta de la segona fase del local de joves a l'antiga biblioteca –manquen 150.000 euros-, l'expropiació de l'edifici del carrer Sant Jaume 14 (328.000 euros) i la finalització del centre d'interpretació del Terra de Comtes a la capella de la Congregació. En aquest darrer cas –on manquen 300.000 euros- és probable que els propers dies es desencalli una aportació a través de l'1% cultural.

No hi haurà pujada d'impostos però sí un pla d'austeritat

L'equip de govern no vol augmentar els impostos. Així ho va reiterar el regidor Josep Maria Creixans. “Farem tot els esforços per reduir les despeses encara que sigui impopular però no tocarem la butxaca del ciutadà” va afirmar. Més concret es va mostrar Jordi Munell que va apuntar mesures com reduir el nombre de contenidors o rebaixar la il·luminació nocturna.

L'oposició parla d'informació “esbiaixada”

Ni el govern de CiU va fer cap crítica a l'anterior equip ni l'actual oposició va respondre amb duresa. Tot i així, el portaveu del PSC va criticar que “haguessin aconseguit espantar” la ciutadania amb una presentació dels comptes “esbiaixada”. En aquest sentit va assenyalar que s'haurien pogut “plasmar millor els ingressos” ja que el deute real és d'uns 14 milions si es tenen en compte les subvencions pendents de rebre de la Generalitat i altres impagaments de particulars.

Per la seva banda, el regidor d'ERC Ramon Serra va recordar que l'endeutament no era tant sols de vuit anys sinó que s'arrosseguen crèdits d'anteriors etapes. Una observació que el regidor Josep Maria Creixans va acceptar xifrant-la en 1,3 milions en préstecs del govern d'Eudald Casadesús.