Daniel Pastor: «Només busco la meva germana»

Daniel Pastor busca la seva germana, un possible cas de "nena robada". Foto: Arnau Urgell

Descobrir als 65 anys la possibilitat de tenir una germana. En aquesta situació tant insòlita es troba actualment en Daniel Pastor, un veí de Ripoll que sospita que la seva germana Rosa va ser un dels primers casos de “nena robada”. Una sospita avalada per les múltiples irregularitats que en Daniel ha recopilat els darrers mesos i que demostren que, a diferència del què li van dir a la seva mare el 1942, la nena no va morir al part.

Només havien passat tres anys de la fi de la Guerra Civil quan la Soledad Costa va quedar embarassada per primera vegada. L'embaràs no va ser fàcil, i des de Ripoll la van enviar cap a l'Hospital Provincial de Santa Caterina de Girona –l'actual seu de la delegació del Govern-. “Per què no la van derivar a Campdevànol i va haver de fer més de 100 km sola?” es pregunta en Daniel. Sigui com sigui, el 13 de març de 1942 va arribar a Girona –segons costa al document d'ingrés- mentre el seu marit, en Maties Pastor, es va quedar a Ripoll. “Aleshores les coses anaven molt malament i no es podia permetre perdre la feina” explica el seu fill.

Quinze dies després es va produir el part. La Soledad mai va poder veure la seva filla. “Li van dir que havia nascut morta” recorda en Daniel i, malgrat la insistència de la mare, no li van ensenyar. “La monja li deia que estava 'morta i enterrada' i que s'ocuparien de tots els tràmits” afegeix. Una versió que la Soledad Costa sempre va mantenir quan en parlava amb el seu fill però en canvi, amb algunes de les seves amigues més íntimes, els hi va expressar els dubtes sobre si podria estar viva.

Documents fins al juliol

El postpart no va ser fàcil ja que van diagnosticar a la Soledad una malaltia pulmonar que la va obligar a estar ingressada fins a l'agost. “Van ser quatre mesos però ella es pensava que havia passat un any, va perdre la noció del temps” explica en Daniel. Durant aquest temps –segons mostra tota la documentació recollida- la Rosa estava viva. Uns documents amb certes contradiccions i irregularitats que donen versemblança a la sospita que es tractés d'una “nena robada”. Una sospita que, evidentment, té com a origen la mentida sobre la mort al mateix part.

La nena va passar de l'Hospital Provincial a l'Hospici de la Nostra Senyora de la Misericòrdia, just a l'altra banda del carrer on ara hi ha la Casa de Cultura. “Era molt fàcil fer passar una criatura d'un edifici a l'altre perquè estaven ben aprop” explica en Daniel. La data d'ingrés en aquesta institució (23 de març) ja mostra les més que possibles irregularitat del cas ja que era cinc dies abans del naixement. Un altre document de la Parròquia de Santa Susanna del Mercadal mostra com el 5 d'abril va ser batejada en presència d'una padrina, Consuelo Culebra Zaplana –un nom, que després d'una extensa recerca entre Cartagena i Conca, en Daniel Pastor no descarta que sigui inventat-.

Un altre dels elements que provoquen sospites és que a les partides de naixement i defunció del Registre de Civil de Girona hi constin els dos mateixos testimonis, Martí Dalmau Bou i Juan Mateo Giménez. De fet, el document que registra la suposada mort de la nena afirma que el 6 de juliol va morir a l'edat de dos mesos quan en realitat ja en tenia més de tres i per un dia tampoc concorda amb la data (5 de juliol) que apareix en altres documents. Per acabar de fer augmentar els dubtes, en el llibre d'inhumacions del cementiri de Girona no apareix cap referència al lloc de l'enterrament. “Ni a la fossa comú ni al terra” explica en Daniel que assenyala com un dels elements més sospitosos que s'inscrigués la seva germana a continuació de nou infants més (tots sense cap informació sobre el punt de la cementiri on es van sepultar). “Ni que hagués estat una plaga” afirma per explicar la inversemblança de tantes morts de nens seguides.

“Jo només busco la meva germana”

En Daniel Pastor només tenia l'acta de naixement de la seva germana. Ara fa deu anys també va demanar la inscripció al registre civil. Però no va ser fins a l'eclosió mediàtica del fenomen dels “nens robats”, a finals del 2010, que va iniciar la recerca. En vuit mesos ha aconseguit tota la documentació del cas de seva germana i s'ha associat de l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (ANADIR) que coordina i assessora tots els casos que es van produir a l'Estat espanyol a partir dels anys 40.

Antonio Barroso, impulsor i president de l'ANADIR, explica que malgrat que la majoria de casos són entre les dècades dels 40 i dels 80 encara se n'han detectat els darrers anys. “Van proliferar xarxes arreu de les ciutats, era especialment important la de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona on s'han detectat molts casos” explica. Només a Catalunya s'estima que poden existir entre 300 i 400 “nens robats” dels quals el cas de la Rosa Costa considera que té “moltes possibilitats” de ser-ho. “Hi ha moltes irregularitats a la documentació i per tant les sospites són fundades” afegeix.

Barroso, que fa tres anys i mig va saber que era un “nen robat”, desconfia molt del sistema judicial. “Només les fiscalies de Barcelona i Cadis ho estan investigant amb interès” revela i afegeix que n'hi ha d'altres que directament arxiven les denúncies per “manca de proves”. Daniel Pastor ha denunciat el cas de la seva germana a la fiscalia de Girona. No ha buscat cap advocat perquè en cap cas cerca una compensació econòmica: “Només busco la meva germana” diu amb veu tremolosa però mirada fixa. Una mirada en el qual destaquen uns ulls blaus que creu que també pot tenir la Rosa.

Partida de naixement de Rosa Pastor, un dels múltiples documents recollits pel seu germà. Foto: Arnau Urgell