10
de setembre
del
2011
El pont del Comte Oliba o de la Cabreta de Campdevànol. Foto: Antonio Mora VergésTornàvem de la Vall de Ribes la Irene Tironi Laporte, la Sonia Ortiz Tironi, el Celestino Cajucom Velasco, i l’Antonio Mora Vergés; maldàvem per arribar al pont malnomenat de la Cabreta, al terme de Campdevànol, amb la suficient claror per recollir-ne imatges.
Es creu que el va fer construir el comte Oliba Cabreta de la Cerdanya i Besalú; i com no podia ser d’altra manera, se’l va anomenar com Cabreta, aquí, si algú té un petit defecte, es poden estalviar el bateig, per tothom serà sempre "el del petit defecte", això apliqueu-ho als noms i cognoms, i ja tenim una descripció del paisatge, que ens permet entendre la raó del topònim.
El pont està situat sobre el riu Freser, en el punt on la vall es comença a eixamplar, era una peça bàsica en l'antic camí ral que anava de Ripoll a la Cerdanya. Era pas obligat de tots els vianants, abans de la construcció de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, als inicis del segle XIX.
Està construït d’un sol arc de 23 metres de llum i 13 metres d’alçada. La longitud total d'aquest pont de doble vessant és d'uns 53 metres i té una amplada de 2,80 metres. Va ser refet en època moderna, i escapçat en el extrem que coincideix amb la carretera –per a facilitar-ne la construcció-, per això actualment el pont fa un angle.
El pont fa un angle per evitar l'antiga carretera. Foto: Antonio Mora VergésLa part més antiga es a la banda de ponent, on encara es pot veure, entre d’altres coses, una arcada romànica amb una amplada de llum de 6,90 metres. A llevant seu hi ha un altre petit arc; aquesta obertura està situada a un nivell superior, a 3,5 metres del terra actual. Poc més enllà d’aquesta petita arcada, destinada a evitar que el pont fos excessivament massís, s’acaba la part original. Al costat oposat, a ponent de l’arcada romànica, a un nivell baix, hi ha un altre arc petit, cobert també amb volta de mig punt i amb una amplada de 2,10 metres.
En acabar de recollir imatges m’ha semblat que la Deessa Ibera Banda, Kanta-banda-le, que donarà nom al lloc de Campdevànol, passant de Cantavàndal a Camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol, somreia complaguda.
Els romans –que en qüestió de divinitats tenien la màniga molt ampla- , convertiran Banda en la Santa dea Tutela; per això en altres llocs ha evolucionat cap a Tudela. El topònim Campdevànol és alhora que una autèntica raresa filològica, un tresor -sortosament intangible- d’incalculable valor.
El Guillermo Mateu Coll, "el Mateu de Campdevànol" , m’explicava que les darreres obres que s’havien fet al pont del Comte Oliba Cabreta, les havia dut a terme el Tenas i el seu equip de paletes.
Aquesta infraestructura, amb tots els mèrits, és un dels Racons del Ripollès d’obligada visita.
Arcs inferiors del pont de la Cabreta. Foto: Antonio Mora VergésSecció Racons del Ripollès
Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya