Els ajuntaments del Ripollès han de «retornar» més de 450.000 euros a l'estat

Ripoll ha de tornar uns 249.000 euros. Foto: Arnau Urgell

Tornar diners per poder cobrar. Així ho hauran de fer els ajuntaments del Ripollès ateses les dades del Ministeri d'Economia espanyol que ja ha publicat la liquidació definitiva de les transferències directes de 2009 i per segon any consecutiu els ajuntaments hauran de retornar diners a l'estat.

En total, els ajuntaments ripollesos hauran de tornar en cinc anys la xifra de 452.320,37 euros que és el diferencial entre el que van rebre de l'estat via transferència directa el 2009 i el que realment els hagués tocat rebre un cop s'ha fet la liquidació definitiva d'aquell exercici. Els únics municipis que no hauran de tornar ni euro són les Llosses i Planoles.

Com és normal l'ajuntament que encapçala aquest rànquing és Ripoll amb 249.770 euros. També destaquen els saldos negatius de Sant Joan de les Abadesses (53.511 euros) i Camprodon (47.140 euros). Més enrere se situen Campdevànol (41.939 euros) i Ribes de Freser (21.464 euros). Per sota dels 1.000 euros queden municipis petits com Campelles, Setcases, Toses i Queralbs.

Com es calcula la liquidació?

Aquesta xifra a retornar se suma a la del mateix càlcul de liquidació que es va practicar el 2010 (400.000 euros) sobre les dades de 2008 i que va significar la primera vegada en que el balanç total sortia a favor de l'estat després que històricament sempre havia hagut de completar les transferències directes no satisfetes en el seu moment. El nou càlcul suposa un 13% més que l'anterior i arriba en plena crisi i sense resoldre l'etern problema del finançament municipal.

El finançament estatal de les entitats locals s'estableix a primers d'any en base a unes xifres fixes i també unes variables. Així, el número d'habitants de la població o el número de nuclis poblacionals és un barem, però també ho és la previsió de sacrifici fiscal de la població, l'IVA recaptat o els impostos de societats entre altres.

Mentre el creixement econòmic ha estat constant, la balança entre les transferències directes i la liquidació que es fa anys després ha estat generalment positiva en favor dels ajuntaments, però aquest mateix desfasament entre l'exercici i la seva liquidació, dos anys generalment, ha provocat que amb l'arribada de la crisi les previsions que l'estat havia fet sobre recaptació per impostos i activitat fossin unes, però la realitat fos molt diferent. D'aquí a que tant 2008 com 2009, liquidats el 2010 i ara respectivament, han provocat que els resultats de les liquidacions hagin sortit negatius.

Aquesta devolució es portarà a terme en els propers cinc anys reduint-la directament de les transferències futures que l'estat destinarà a cada ajuntament, de manera que a la pràctica els ajuntaments deixaran de cobrar uns diners per a saldar les liquidacions negatives. Però comptablement aquesta operació comptarà com un crèdit a cinc anys –igual que amb la liquidació de 2008- de manera que aquells consistoris que vorejaven el màxim endeutament públic permès per llei es podran trobar amb que no podran finançar altres operacions previstes.

Liquidacions 2009

Campdevànol 41.939,58 euros
Campelles 635,74 euros
Camprodon 47.140,89 euros
Gombrèn 1.627,58 euros
Les Llosses 0,00 euros
Llanars 6.934,97 euros
Molló 1.809,51 euros
Ogassa 4.591,19 euros
Pardines 7.764,49 euros
Planoles 0,00 euros
Queralbs 315,80 euros
Ribes de Freser 21.464,47 euros
Ripoll 249.770,01 euros
Sant Joan de les Abadesses 53.511,64 euros
Sant Pau de Segúries 4.363,99 euros
Setcases 228,33 euros
Toses 194,70 euros
Vallfogona de Ripollès 2.594,94 euros
Vilallonga de Ter 7.432,54 euros

RIPOLLÈS 452.320,37 euros