31
de juliol
del
2011
Santa Magdalena de Puigsac Foto: Antonio Mora Vergés
Ens arribàvem fins a Santa Magdalena de Puigsac, pel camí encimentat que surt des de Pardines. El trajecte és una autèntica festa pels sentits, ja que es voreja un corrent d’aigua i la vegetació de ribera que això comporta; l’única dificultat –que ens sorgirà a la tornada- és la de coincidir amb un altre vehicle en sentit contrari, ja que l’angostura del traçat fa difícil –en alguns llocs impossible– el pas simultani d’ambdós.L'esglesiola –reformada i transformada totalment conserva l'estructura romànica, amb un absis perfecte i teulada, tot cobert amb llicorella del país. Ens expliquen que l’any 1980 se li va afegir un porxo a fi de protegir la portalada romànica; en aquella data es van fer desaparèixer les dues capelles, bastides al segle XVIII, que li donaven planta de creu. A ponent però, es mantenen un portal i un ull de bou, també del segle XVIII, i, al damunt, un campanaret gràcil d'espadanya.
L’estructura bàsica, i el parament constructiu corresponen a la consagració que en va fer, el 15 d'octubre de 1176, el bisbe d'Urgell Arnau de Preixens, a precs dels veïns del lloc i del baró Bernat, que l'havia feta construir; aleshores a Sant Esteve de Pardines tenien dos capellans; Ramon de Ribes i Ramon Joan.
Recolliré imatges de l’indret amb la intima sensació de trobar-me davant d’un edifici neoromànic, bastit damunt les restes d’una anterior església. Em queixava amargament de les actuacions dutes a terme, pel Servei de "Tranformació" del Patrimoni històric i cultural, dutes a terme des de la Diputació de Barcelona; em temo que l’exemple- el mal exemple– s’ha estès dissortadament fora dels límits territorials d’aquella administració. La riquesa del romànic és la seva diversitat.
Secció Racons del Ripollès
Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya