La contra, en 10 punts

Teresa Jordà entregant les claus de l'Ajuntament a Jordi Munell. Foto: Arnau Urgell

1. D'encarcarat a emocionat, d'emocionat a alliberat. Jordi Munell vivia la seva primera presa de possessió. Els nervis del moment li conferien abans de començar un aspecte certament encarcarat. Durant el discurs ha contingut com ha pogut l'emoció i, després, superat el tràmit se l'ha vist alliberat. Això sí, tothom li ha recomanat aprofitar el Dilluns de Segona Pasqua per descansar i posar-s'hi dimarts.

2. La sala de plens plena. Els assistents a l'acte d'investidura han hagut d'arribar-hi mitja hora abans per trobar lloc. De fet, la sala ha quedat petita i hi hagut gent que ho ha intentat seguir des de la recepció. La situació contrasta amb els plens ordinaris on a part dels “amics de la premsa” (no gaires), algun veí “emprenyat” (pocs) i algun representant de les seccions dels partits (menys encara), els regidors acostumen a estar poc acompanyats.

3. Discursos d'investidura o de debat electoral? Els discursos dels portaveus dels diversos grups municipals, a excepció de la PxC, han estat molt polititzats. En alguns moments, de fet, ha semblat que repetissin el debat electoral. Entre les files socialistes, a més, no han caigut gens bé les paraules de Xavier Cima com s'ha pogut comprovar al Twitter.

4. On és TV3? A la sala de plens no hi cabia ni una agulla però de mitjans de comunicació només hi havia els comarcals. Al Telenotícies Migdia s'ha pogut veure un repàs de la constitució dels ajuntaments d'arreu de la demarcació: Salt, Figueres, Olot, Puigcerdà, la Bisbal... i Ripoll? Res de res.

5. Els micros de la punyeta. Com en tot bon acte important, els micròfons de la sala de plens han fallat en alguns moments claus de la cerimònia. De fet, a l'Ajuntament de Ripoll és un clàssic que fallin així com els radiadors en època hivernal. Més “deures” per l'alcalde Munell...

6. Feina per l'alcalde. Un dels regidors sortints és l'hiperactiu Àngel Ferrer que combinava fins ara el seu càrrec a l'Ajuntament amb el del Consell Comarcal així com l'activisme al Grup de Defensa del Ter i la presidència de l'AMPA del Joan Maragall. Tant actiu és que aquest mateix dissabte al matí ha enviat a “l'encara no” alcalde una carta amb les demandes de l'entitat educativa.

7. La premsa... a la finestra  A diferència d'altres ajuntaments, a Ripoll la premsa no té un espai propi. Ni taules per treballar amb els ordinadors ni tant sols avui unes cadires reservades. Amb tanta gent els informadors han acabat posant-se en un ampit d'una finestra per intentar molestar el mínim a la concurrència.

8. La PxC, inadvertida. El debut del partit xenòfob a l'Ajuntament de Ripoll quasi no s'ha notat. El seu regidor, Xavier Fernández, ha fet un discurs de menys de mig minut sense aixafar cap ull de poll. De fet, només ha estat una mica al centre d'atenció en el recompte de vots ja que era una incògnita què faria –ha acabat votant en blanc- i, curiosament, el seu sobre ha estat el darrer en sortir de l'urna.

9. La cassolada “indignada”. L'assemblea d'“indignats” havia convocat una concentració a priori per protestar contra la xenofòbia. En canvi les pancartes que han exhibit s'adreçaven al conjunt dels polítics (“No ens representeu” i “Democràcia real ja”). Curiosament, i després de repicar atuells durant vora mitja hora, han observat amb indiferència la sortida dels diversos regidors de la casa de la vila.

10. Les claus de l'Ajuntament. Teresa Jordà es queixava en una entrevista que en el seu traspàs li van tirar les claus. Ella en canvi ha reiterat que el relleu està sent “clar i transparent”. Tant, que se l'ha pogut veure donant les claus de la casa de la vila al seu successor com mostra la imatge.